Vida sostenible a 80 km/h
2 gen. 2008 per Daniel García Peris
Cada vegada som més les persones que estem sensibilitzades per una vida més sostenible però l’entorn fa que moltes vegades ens sigui impossible. Encara més si des de l’administració ens enviem missatges benintencionats però erronis. El darrer episodi és la limitació de velocitat a 80 km/h als accessos a Barcelona i que avui és el primer dia laborable que s’aplica. Els rètols lluminosos diuen que la norma és per a reduir la contaminació i augmentar la seguretat. Per la contaminació ja han sortit veus acreditades com la del RACC questionant l’eficiència de la mesura, però la seguretat tots podem veure que no millorarà.
Per a que els conductors no excedeixin de 80 km/h calia ser capaços de controlar que els vehicles no passin del màxim de 120 km/h actuals, i això no succeix. El flux normal de la circulació a l’autopista o a l’autovia és, quan no hi ha retenció clar, de 140 km/h aproximadament. I, després de portar una carrera consolidada de entrades i sortides de Barcelona en cotxe, de fa uns 5 anys ençà he notat com ja no hi ha manies i t’hi pots trobar cotxes a 160, 180 i 200 km/h com si res, inclòs motos de gran cilindrada que passen entre els carrils com si fossin scooters a un carrer qualsevol. La pitjor inseguretat és no respectar la distància de seguretat entre vehicles, i això ja és una norma generalitzada tant a conductors impetuosos com pacients. Fa esgarrifar la suma d’alta velocitat i manca de distància entre els cotxes a les hores punta. Per a això no fan radars i tots hem estudiat al codi de circulació, llavors quin és el problema? Potser caldria que l’administració pública invertís menys en propaganda de mesures i més en mesures reals com la formació dels conductors i el control de les vies ràpides per a que poguessis anar a la màxima velocitat que permet la circulació i la via amb seguretat.
A banda tenim més pals a les rodes que ens imposa l’administració:
- Mires d’estalviar aigua a la llar i a canvi a l’hora de rebre la factura ens cobrem un mínim de facturació que en moltes ocasions no arribem. Es injust, ens haurien de cobrar pel consum realitzat i penalitzar als usuaris que es passen d’un canon que hauria de rebaixar-se.
- Mires de regar les plantes amb aigua que t’ha sobrat de rentar les verdures i pocs ajuntaments son capaços d’invertir en dipòsits de recollida d’aigües pluvials per reutilitzar-la en els parcs i jardins. Tota l’obra pública la fan amb connexió a la xarxa d’aigua de boca.
- A casa apagues els llums quant surts d’una habitació i moltes poblacions tenen l’enllumenat públic encés nit i día o en fan un consum poc respectuós amb l’entorn. Cada cop tenim més contaminació lumínica.
- Comparteixes el cotxe amb els companys de feina perquè l’administració no aposta per un transport públic de 24 hores que arribi a tothom.
- Seleccionem la brossa a casa i després veus com el teu esforç t’ho recompensen realitzant una recollida ni selectiva ni eficient i pujant els impostos cada nou any.
Els governants haurien de ser mes coherents amb el que diuen i predicar amb l’exemple a les respectives administracions.
Technorati Tags: limitació 80, seguretat vial, RACC, administració pública, estalvi, aigua, consum, contaminació lumínica, tranport públic, recollida selectiva, impostos, governants, sostenibilitat
Et dono totalment la raó. Això de predicar amb l’exemple no es porta massa…