Nit de la Vegueria Penedès
19 abr. 2008 per Daniel García Peris
La projecció del vídeo “El Penedès, un clam” ja passades les dues de la matinada va ser el punt final de la Nit de la Vegueria organitzada amb èxit per la Plataforma per una Vegueria Pròpia. Un esdeveniment executat amb la màxima seriositat des de l’Acte Acadèmic, amb el Auditori Caixa Penedès Fòrum Berger Balaguer ple, fins al Sopar Solidari al Casal Societat “La Principal”, amb 501 persones representant bona part del teixit social penedesenc però no pas la seva totalitat.
Ahir va ser un punt d’inflexió per la Plataforma per la Vegueria Pròpia, no només pel compliment de la data límit per la creació de l’àmbit funcional del Penedès a càrrec del govern de la Generalitat de Catalunya, sinó per la millora de recursos que haurà suposat el mig miler de menús veguerials a 50 EUR realitzat per l’Escola d’Hosteleria de l’IES Joan Ramon Benaprès de Sitges. Ho han tingut difícil per rebre subvencions i aquesta aportació li permet marcar-se la conquesta de les consciències metropolitanes. Ho té difícil, però també ho té difícil al Penedès. Cada vegada hi ha més suports, però el temps passa i un nou pla general metropolità ha estat aprovat sense comptar amb la vegueria.
A l’acte acadèmic es va parlar molt sobre l’interès o no per a l’administració de la creació de la vuitena vegueria, però no es va parlar tant que es pot fer des de la col.lectivitat social o fins i tot de la individualitat per assolir l’objectiu marcat. La vegueria administrativa és tant important com la vegueria social, i aquesta depèn de nosaltres mateixos per aconseguir-la. Només cal pensar en les quatre comarques per qualsevol acció a emprendre. Té importància que això ho faci un partit polític però també que ho plantegi el més humil dels clubs esportius, centres educatius, societats culturals, etc. Crec que aquesta és la millor manera de fer créixer la pertinença a la vegueria. No només que el territori a través dels ajuntaments ho demanin, sinó també el món social, i especialment la nova societat civil que s’articula a través d’internet.
Dels nombrosos parlaments que va haver-hi durant la nit, a banda del portaveu de la plataforma Fèlix Simon, destaco el del Miquel Carrillo, President regional d’Esquerra al Penedès, tot assumint plenament el seu nou rol parlamentari doncs avui mateix deixa de ser regidor de l’Ajuntament de Gelida. Ho va dir ben clar. L’únic obstacle per assolir la Vegueria Penedès és el PSC, i va anunciar que si dilluns no hi ha l’àmbit funcional ERC recolzarà un projecte de llei per a que sigui el Parlament qui obligui al govern a crear-ho. Amb el congrés tant proper i la polèmica de l’aigua ben present no és fàcil plantejar-se un nou enfrontament al sí del govern. L’oposició del PSC no és la mateixa de fa tres anys, quan va començar la reivindicació de la vegueria pròpia. Estic segur que si la direcció del partit deixés als seus seguidors llibertat de posicionament respecte la Vegueria Penedès ja la tindríem aquí, però malgrat que el 89% de la població representada als ajuntaments hagi votat a favor de la moció pro vegueria ara per ara els socialistes representen a la majoria política de la societat penedesenca. La vegueria no podrà ser sense el seu consens.
Technorati Tags: Nit, Vegueria, Penedès, Vilafranca, Àmbit, Plataforma, Miquel Carrillo, Fèlix Simon
Fotografies de la nit de la vegueria
https://www.flickr.com/photos/jsalviac/sets/72157604621726177/
Hola Daniel, m’ha agradat la teva crònica sobre l’acte d’ahir.
Crec que és interessant el que planteges de com pot la societat civil i també des de la individualitat, incidir en el futur de la Vegueria. També és interessant la diferència que fas entre “vegueria administrativa” i “vegueria social”, en el sentit anterior.
Bé, arribats a aquest punt, jo només volia aportar la reflexió que l’oposició Socialista, que controla bona part dels mitjans de comunicació catalans, està imposant el silenciament de les nostres reivindicacions i arguments de forma evident. A banda, la negativa a col·laborar del PSC amb la nostra causa i objectiu comú crec que és un fre important per les nostres aspiracions.
D’altra banda, tot i l’important recolzament civil i social d’entitats i particulars, aquest “bé territorial” (la vegueria) costa d’apropar-lo a la ciutadania. Al Penedès no tenim cap front comú en el sentit d’una amenaça. Em refereixo a que al Penedès no tenim cap riu Ebre que ens uneixi i ens mobilitzi a TOTS, sinó que les problemàtiques es dispersen entre les quatre comarques i els municipis. Segurament és per això que les mobilitzacions socials no estan sent tant concorregudes. No obstant, jo sóc optimista, i crec que el sentiment penedesenc és ferm, i definitivament els poders públics cediran a reconèixer el Penedès com un àmbit més i com una futura Vegueria.
Arreveure.
És cert que no hi ha una gran causa negativa, però no només des del NO es pot mobilitzar. També des d’accions petites i positives pensades en el marc del Penedès que van sumant, com una gota que va caient a poc a poc però de forma continua.
Un pas en aquest sentit pot ser que l’organització interna de les associacions i empreses que donen recolzament a la Vegueria Penedès s’adaptes a aquest marc. Per coherència, els primers en fer aquest moviment haurien de ser els partits polítics.