Daniel García Peris – Blog

Aquesta frase tant lògica és la conclusió que vaig treure després de visitar ahir la fira d’inventors que cada any fan a Vilanova i la Geltrú. Aquest era el primer any que té com a seu l’edifici Neàpolis, una ubicació més que indicada, i a més a més li canvien el nom de Galàctica a Attic. Sempre havia volgut anar-hi i ara que tenia l’oportunitat no la vaig desaprofitar. Potser aquest ànsia m’havia fet idealitzar-la i crear unes expectatives que no es van complir, ni de bon tros, doncs clarament em va decepcionar.

Ser inventor, o emprenedor en general, té una forta càrrega d’il.lusió i idealisme buscant que el teu prototip canviï el món, millori la societat, les persones, etc. En un dels espais de la fira hi havia invents que havien aconseguit ser comercialitzats. Són els típics que omplen les seccions de tendències o pistes dels suplements dominicals. Però el principal reclam havia de ser l’exposició de noves idees i invents. La majoria d’ells, calculo una trentena, estaven concentrats a una sala amb els habituals expositors de 2×2 metres, però trobo molt difícil que arribin als consumidors. Tal com va dir una responsable de l’Oficina de Patents del Ministeri d’Indústria, en una presentació que feia del registre estatal a l’auditori, la gran majoria del que havia vist a la fira eren models d’utilitat. Una categoria inferior de propietat industrial, que pel que vaig sentir pels comentaris del públic, t’assegura anar a judici si el teu invent és bo doncs l’administració no fa cap examen previ. Es dedica a cobrar la taxa i prou.

Les patents són una cosa més seriosa, tal com em va recordar el meu pare en haver patentat, ara fa 50 anys, els primers models de mobles-nevera amb gel per a la llar, sense electricitat. La patent té 20 anys de vigència i aquest invent ja va quedar desfasat en la meitat de temps. Ara la velocitat del canvi és gairebé d’anys llum, sobretot si la fabricació personal s’acaba comercialitzant. Em va sobtar sentir que no es poden patentar les normes de joc. No sé que pensarà l’inventor que presentava els seu joc d’escacs per a fins a 6 jugadors i que va ser el que més em va agradar. Bé, el tauler si que el podia patentar per això el vaig respectar i no li vaig fer cap fotografia encara que molts dels presents tenien un web amb l’informació del seus projectes. Al meu entendre a aquesta fira van a parar els inventors que cerquen la darrera oportunitat de trobar un inversor doncs no vull pensar que l’enginy al nostre país passa només per líquids per fer terres anti-lliscants o rentar persianes, aparelladors de mitjons per la rentadora i topalls sonors i lluminosos per aparcar al garatge. La promoció al més alt nivell, que es fa cada any, serveix més per fer veure que es dona suport als inventors quan més aviat és al contrari.

Suposo que per a fer dentetes als inventors participants i havia invents que sí han funcionat i molt, com és la consola Wii i el nou producte de Nintendo Wii Fit. El meu pare, als 86 anys, es va ocupar de testejar la versatilitat per a totes les edats, encara que fos per a un xequeig d’aptituds físiques. Jo també vaig voler experimentar per primer cop, en aquest cas el Segway amb Barcelona Segway Fun una empresa que fa visites guiades a Barcelona. Fa temps que seguia aquest vehicle i tenia ganes de provar-ho. Com em pensava, havent-hi vist els vídeos per internet, el vaig trobar intuïtiu, còmode i també segur. Divertit també, doncs la vessant lúdica és amb la que més s’ha promocionat. Trobo que aquí no hem aprofitat encara tot el potencial que aporta. Aquella frase “¡Que inventen ellos!” ja fa temps que la van recollir japonesos i estadounidencs.

Technorati Tags: Attic, Galàctica, Vilanova i la Geltrú, emprenedors, invents, inventors, Segway, Wii, Wii Fit

Compartir

Etiquetes:Attic, Emprenedors, Galàctica, inventors, invents, Segway, Vilanova i la Geltrú, Wii, Wii Fit