Visita a les Caves Torelló
30 juny 2008 per Daniel García Peris
No hi ha gaires oportunitats de visitar el celler on s’el.laboren els vins i caves Torelló, a Gelida. Sortosament una vintena de socis del club del Lluquet vam poder visitar dissabte la Masia Can Martí de Baix acompanyats del Toni, el qual juntament amb el germà Paco i la mare Ernestina Torelló, porten el negoci familiar. Evidentment anàvem a tastar el vi, i principalment el reconegut cava, d’aquesta històrica marca però no em va deixar de sorprendre l’espai al qual se li podia treure encara molt més profit.
Igual que el terme municipal, la propietat és travessada per múltiples vies de comunicació. Naturals com el riu Anoia i modernes com l’Autopista AP-7, el ferrocarril de rodalies, l’AVE i la carretera de Sant Sadurní d’Anoia a Gelida. També devia ser-hi la Via Augusta, la masia va ser una fonda de pas, però l’Autopista del Mediterrani va amagar qualsevol vestigi i gairebé el mateix celler, el qual no es veu des del vial. Can Martí de Baix continua com a casa pairal, des de 1395 són ja 22 generacions, però també és cava i celler. Malgrat tenir una nau annexa, amb cava soterrada inclosa i construïda fa 50 anys, encara conserva molt bé l’estructura del típic Mas de Vinya.
Els dipòsits van ser convertits en caves ben aprofitades, on dormen ni més ni menys que dos milions d’ampolles. La visita va ser molt completa, amb explicacions detallades del Toni sobre l’el.laboració acurada del seu producte i les diferències amb els competidors. Un cop a la sala de tast, aquest va ser esplèndid. Vaig fer el meu primer tast vertical amb un vi Torelló Raimonda Reserva 2003 i un 2002, el qual vaig trobar lleugerament més sec. La meva inexperiència en el món vitivinícola també va minvar en aprendre que el mateix vi o cava en volum Magnum, 3 litres, és millor gràcies a doblar la capa d’oxígen de l’ampolla habitual, tres quarts de litre.
Arribat el moment li vaig preguntar, com no, per les possibilitats de l’enoturisme al Penedès i a la seva propietat. Malgrat haver fet conciliar la visita a la masia amb el desenvolupament empresarial d’un celler, ell no veia quin benefici tindria per al seu negoci organitzar visites per a turistes, els quals no són a priori l’objectiu del seu producte. Tot i així, durant el matí, ens havia parlat de la necessitat de preservar el Penedès com a espai vitivinícola, que Gelida deixés de créixer, aconseguir que Barcelona consumís més vi català que no pas Rioja, etc.
L’èxit del turisme al Penedès passa perquè l’administració realment aposti per aquesta activitat econòmica complementària a l’el.laboració del vi i del cava. La logística és incompatible. Però també passa perquè les altres potes que haurien de recolzar-ho, els cavistes, entenguin exactament quina fita aconseguirien amb aquesta acció. Aquesta no és una altra que donar un valor afegit a la seva producció, la suma de la qual és el Penedès, de manera que els poders econòmics de la capital barcelonina siguin els principals protectors i incentivadors de la continuïtat de la vinya. Evidentment el turisme, hosteleria i restauració, és un altre negoci, que igualment ha de ser rendible i requereix una inversió. No només en habilitar l’espai, sinó també en professionals del sector.
Cal entendre que el turisme no vol dir necessàriament sandàlies amb mitjons ni famílies completes a la recerca de la sortida dominical. Es pot triar el perfil de visitant. També es pot competir amb espais amb més tradició o més inversió. Només cal aprofitar el millor del que tenim i l’autenticitat que encara conservem. Per exemple, no hi ha gaires caves amb accés al riu com Can Martí de Baix, de fet el primer cop que vaig veure la masia va ser caminant per un camí planer entre vinyes des de Gelida i que oferia un paisatge encisador. A la mateixa propietat es troba la masia de Can Martí de Dalt, un magnífic indret per desenvolupar aquestes activitats.
Technorati Tags: Gelida, Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Penedès, Torelló, turisme, vi, cava, celler, bodega, enoturisme
[…] Una de les més genuïnes és conèixer el procés d’el.laboració, però que intrínsecament no deixa de ser una opció més de turisme industrial […]