Ciberpolítica
11 jul. 2008 per Daniel García Peris
Avui serè al 15è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya a Barcelona. M’acreditaré com a blocaire. No sóc militant de CDC i de fet no sóc militant de cap partit. Col.laboro amb l’agrupació local de l’Esquerra de Gelida i vaig anar a la llista municipal de les darreres eleccions per convenciment del seu programa. No he tingut mai consciència de ser un blocaire polític però el meu anàlisi de l’actualitat sovint ha tractat temes polítics i potser definitivament ho hauré d’admetre.
Recentment el José Antonio Donaire em va incloure al top 15 de la ciberpolítica catalana. Un rànquing segons l’autoritat a Technorati que dona el número d’enllaços al meu bloc. Li agraeixo, però em penso que aquesta reputació li dec a la Penedesfera. Haver impulsat una comunitat virtual i unes jornades presencials té aquest resultat. Això no és política… o potser sí? No sempre s’ha d’entendre la política des d’un punt de vista partidista. Voler fer avançar un territori com el Penedès, tot fomentant la difusió del fenomen blocaire, la visibilitat de les idees i opinions dels blocaires i les comunitats generades entorn dels seus blocs, independentment de la llengua, lloc de naixement o de residència i temàtica del bloc, és també una manera de fer política.
Recapitulant el contingut del meu bloc m’en adono que n’he parlat força de política i aquesta és una mostra:
Quan vaig llegir que Convergència obriria el seu congrés als blocaires – gràcies Basco per recordar-m’ho – vaig pensar que era una magnífica idea perquè permetria contrastar la versió oficial des de dins de l’organització, i també des de fora. Els blocaires no militants són convidats i si tinc la disponibilitat perquè no assistir-hi? Després d’haver treballat força vegades organitzant esdeveniments al Palau de Congressos de Catalunya ja tocava anar-hi com a “congressista”.
Confirmant la meva assistència però, he vist que la participació dels blocaires es limita a poder escriure només des de l’anomenat espai 2.0. Allà es farà una taula rodona de blocaires polítics organitzada per l’ocasió seguida de la benvinguda de l’Artur Mas. Si vols seguir el congrés i no ets militant ho hauràs de fer per la realització televisiva que farà el mateix partit, pel circuit intern i a través del servei de Mogulus TV, però això no és web 2.0. Certament és un augment de la quantitat d’informació que podem accedir, i ens hem de felicitar, però una acció 100% transparent seria permetre accedir lliurement a tots els espais per poder escriure una entrada al bloc, twitter o la teva pròpia emissió en vídeo per Mogulus tot visquent l’ambient. La suma de totes aquestes manifestacions és la veritable web 2.0 participativa. La realització de la televisió fa un primer filtre innecessari o potser encara cal?
Nota d’actualització 11-7-08 12:50h: Veig que no han indexat aquesta entrada a la pàgina on surten les entrades dels blocaires acreditats (?). M’he fixat i de fet no hi ha entrades de 75 blocaires diferents -els anunciats per l’organització- ni molt menys. Això deu representar un primer filtre… En qualsevol cas penso fer servir molt el meu twitter i plurk aquesta tarda.
Technorati Tags: Congrés, Convergència, Catalunya, Política, Artur Mas, web 2.0, blocaires, participació
[…] Daniel García Peris – Bloc […]
[…] Ciberpolítica […]
[…] el contenido de este blog, y sobre todo la versión en catalán, me doy cuenta que he hablado bastante de política y ésta es una […]
[…] Fet aquest primer aclariment crec que cal distingir entre els blocaires polítics amb un càrrec electe –diputats a Madrid, al Parlament, alcalde, regidor– i/o al seu respectiu partit, dels que no tenen responsabilitats. A tots ells hi ha opinió, però al primer grup té molt més pes l’actualitat de la seva responsabilitat. Així en aquest context vull destacar, en l’ordre que dona la llista de la Penedesfera: the plate is hot, Albert Prat, El Bloc de l’Esquerra de Gelida, giriudebitlles, Pep Quelart, PERE SÀBAT, Plaça de la Vila, Vegueria Penedès, VISIONS PERSONALS, El blog de la Laia Gomis, L’Entesa per Bellvei, No fem el CIM, Agora vilanovina, El bloc d’en Carles Campuzano i Francesc Vendrell. Respecte a blocs d’opinió política sense “lligams” trio els següents: Bel·la Txao, DEBAT PENEDÈS, EL BARRINAIRE, El Meu Blog Personal, Guillem Carol, el mèlich, Per poder compartir… visions, Segur de Calafell, toni gallardo i favà, DANIEL FAUS i http://www.nachocorredor.info. No he fet aquestes recomanacions pensant en un equilibri ideològic, sinó si hi fan apunts interessants que aporten idees a la blocosfera i obren debats. Convido a qui no els conegui els visiti i faci la seva selecció particular. Per cert, jo també sóc considerat un blocaire polític. […]