Daniel García Peris – Blog

Quan arriba el Nadal i l’Any Nou sempre he sentit parlar si aquest període és patrimoni de la família i la solidaritat o de les compres i la diversió. Se’ns planteja un dilema que cada vegada ho és menys amb un guanyador claríssim. La societat actual està majoritàriament instal.lada en uns valors que prioritzen el consum per sobre de tots els altres aspectes de la vida. El “Ets el que compres” s’introdueix als nostres cervells des de ben petits, fins al punt de fer-nos confondre la maduresa dels joves amb l’elecció d’una o d’altra marca per un producte sovint innecessari. Es fa culpable al ciutadà de la crisi actual perquè no consumeix tant. Tanmateix els governs, sense distinció d’esquerres o dretes, competeixen en el consum de serveis de tot tipus –que no poden pagar– sota l’autoconvicció que els hi demana el poble. En poques dècades hem bandejat tots els valors que ens han fet avançar durant segles fins al punt que, per a evitar el seu oblit, han de ser el centre d’un museu.

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de visitar el Museu de la Vida Rural a l’Espluga de Francolí, dos mesos després de la seva reinauguració i vint anys després de la seva creació pel destacat mecenes i emprenedor català Lluís Carulla. De la mà de l’escriptor gelidenc Jordi Llavina vam descobrir un museu amb un discurs totalment renovat. Per exemple s’han incorporat 25 audiovisuals on, entre d’altres, podreu veure el conreu tradicional de la vinya, filmat a Sant Llorenç d’Hortons amb els cavalls i eines de l’Antonio Malet. La manipulació casolana dels aliments per la seva conservació va fer les delícies del Cuiner de l’Any Oriol Llavina, amb qui vam coincidir en la visita el mateix dia que era portada al suplement del diari AVUI. L’exposició interactiva mostra de forma sorprenent les eines més representatives del camp. Alguns visitants que ens vam trobar, com el cavista de Subirats Joan Carol,  les havíen vist funcionar. Tot i la acurada posada en escena, el discurs principal del museu és la importància que tenen la Matèria, el Temps i l’Esforç com a valors per fer un món més sostenible.

Aquell món n’era conscient que la matèria no és infinita, per tant tot es reutilitzava. El temps de les persones seguia un cicle harmoniós amb la natura, modelat per milers d’anys de convivència amb conceptes com l’estalvi o la paciència. Però sobretot la qualitat més destacada era la consideració de l’esforç com a valor indispensable per regular de forma responsable la societat i el mediambient. Des de l’irrupció de la Revolució Industrial s’han viscut canvis molt positius en la forma de vida i de treball relacionada amb el territori. Malauradament la contínua transformació social, vinculada actualment amb la societat de consum, ha extingit aquests valors de tal manera que el Museu de la Vida Rural, més que recordar-nos una altra època, sembla traslladar-nos a un altre planeta.

Nota: Aquest article ha estat publicat a l’edició d’avui del setmanari El 3 de Vuit.

Articles publicats a el 3 de vuit:

Technorati Tags: Nadal, valors, matèria, temps, esforç, museu, vida, rural, Jordi Llavina, Oriol Llavina, Antonio Malet, Joan Carol

Compartir

Etiquetes:Antonio Malet, esforç, Joan Carol, Jordi Llavina, matèria, museu, Nadal, Oriol Llavina, rural, temps, valors, vida