Risc per les maletes

13 març 2008 per Daniel García Peris

Ahir van sortir a la premsa noves noticies sobre la nova T-Sud de l’Aeroport del Prat a Barcelona. Destaquen les dades sobre l’operatibilitat de la gestió de l’equipatge. Però realment coneixem a on ens poden obrir o perdre les nostres maletes després de desaparèixer del mostrador de facturació?

Via Carolinatour descric quines són les 4 zones de risc per a l’equipatge. Tradueixo al català des de l’espanyol amb accent argentí:

Zona de Risc 1: La cinta transportadora del "pati de maletes" on pel visor d’un escàner un agent de seguretat hauria d’observar l’interior per detectar drogues o algun element perillós per al vol. En canvi, de vegades, un empleat infidel també separa les maletes que contenen elements de valor -mòbils, portàtils- i amb un bolígraf trenca el tancament.
Zona de Risc 2: Els empleats de handling treuen l’equipatge de l’escàner i el carreguen als carros que el transportarà a l’avió. Allà, també hi ha "gosats" que trenquen l’equipatge de diferents maneres: amb talls horitzontals o en L, la ruptura de tancaments o trencament de cadenats, utilitzant elements punxants: bolígrafs, navalles i cúters molt fins amagats a les carteres per evadir els controls a l’ingrés al recinte de gestió aeroportuària.
Zona de Risc 3: Hi ha empleats més atlètics que prefereixen enfilar-se sobre la muntanya de maletes i amagar-se sota de la lona que recobreix els costats dels carros, i actuar directament en el trajecte cap a l’avió.
Zona de Risc 4: Comença i acaba a la bodega de la nau, on els empleats poc escrupolosos gaudeixen de major privacitat per fer de les seves. En molts dels casos, aquests supòsits "treballadors" amb sol aixecar una maleta detecten si hi ha una mica de valor en el seu interior.

L’Aeroport de Barcelona és tristament conegut pels problemes a la recollida d’equipatges. La subcontractació del personal de terra ha creat una falta de supervisió d’AENA sobre la gestió del handling que caldria recuperar. És una responsabilitat compartida per l’autoritat aeroportuària que també afecta a la imatge de les companyies aèries.

Jo tinc la meva anècdota al respecte. A la tornada d’un viatge a l’Iran vaig fer escala a Madrid havent de tornar a facturar les maletes. L’empleat d’Air Europa em va perdonar 60 Euros d’excés de pes, portava una catifa comprada a Isfahan, però en el moment de recollir-la a El Prat la maleta estava destrossada. A excepció de la catifa, suposo que massa voluminosa per emportar-se-la, no havia objectes de valor i per sort no vaig a trobar a faltar res. En canvi al trajecte Teheran – Madrid amb Iran Air l’equipatge havia arribat impecable. Em van regalar una maleta nova.