El Güifi lliure
17 març 2008 per Daniel García Peris
Les noves tecnologies sempre han tingut fama que feien disminuir la sociabilitat de les persones. A poc a poc els estudis han anant treien aquesta falsa etiqueta per demostrar tot el contrari, que simplement és una forma de comunicació totalment nova i diferent a les anteriors. Internet és el màxim exponent d’aquesta facilitat per crear xarxa però no és l’únic vehicle.
Primer van ser els radioafeccionats mitjançant les ones hertzianes que buscaven enllaços des de la localitat fins a la globalitat del planeta. Després van arribar els ordinadors i les primitives BBS, principalment sobre la línia telefònica, que ja permetien l’asincronia i superaven el punt a punt com a única forma de comunicació. Els fòrums van ser l’invent més destacat d’aquella època. La popularització d’internet ha estat una autèntica revolució en els darrers deu anys, però no deixa de ser una millora i racionalització progressiva de les primeres intranets sumada al continu increment de la potència dels ordinadors i de l’amplada de banda. La Web 2.0 ha acabat de donar una volta de rosca més a la xarxa en democratitzar-la i obrint els hàbits de comunicació a internet.
A la societat de l’informació i del coneixement l’accés a la banda ampla és un dret no respectat. Si ajuntem aquesta situació a les continues millores de potència i disminució del cost dels equips de comunicació per ones, i la filosofia col.laborativa i oberta que impera entre els usuaris obtenim el naixement de les xarxes lliures Wi-Fi. A Catalunya tenim la xarxa oberta Wi-Fi més gran del món, Guifi.net, amb prop de 3.000 nodes. El seu creixement és tal que recentment ha rebut el Premi Nacional de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya.
No cal confondre l’iniciativa creada per l’osonenc Ramon Roca amb el ‘Movimiento FON‘ de l’emprenedor hispano-argentí Martín Varsavsky. La diferència principal és que un cop està en funcionament un node de Guifi.net, aquest no pot cobrar en cap cas per compartir el senyal. FON sí que cobra als que no són membres per l’accés a internet, però el seu model de negoci no es basa en aquest servei, sinó que li serveix de promoció per tal d’emprendre projectes de “fonificació” de poblacions i recintes amb la financiació de les institucions.
Technorati Tags: Guifi.net, xarxa, Wi-Fi, FON, societat, coneixement, Ramon Roca, Martin Varsavsky
A guifi.net hi han diversos “fundadors”, no només jo. En qualsevol cas, pel sistema d’organització, ser-ne membre fundador o sobrevingut no hi fa cap diferència pràctica. Tots els membres son d’entrada iguals, i exerceixen més o menys lliurement i en funció del seu grau d’implicació i participació.
Sobre la comparació que estementes al final, tot i que un dels resultats pràctics és dels que dius, jo crec que la diferència clau és que guifi.net és una iniciativa que fa xarxa oberta, mentre que en l’altre cas és una iniciativa purament comercial vinculada a una empresa en concret, i per tant tancada a que altres empreses hi participin en igualtat de condicions. Podem distingir una xarxa oberta d’una de privativaquan veiem que hi ha un interès privat que decideix com i en quines condicions es fan les coses. De tota manera en l’exemple concret que menciones, no és tan sols ni una xarxa: Son només punts d’accés amb una ADSL al darrera.
Aclarir que ja hi ha vora 4000 nodes, i que l’Alt Penedès és la tercera comarca on n’hi ha més, uns 120.
També dir que guifi no va ser una iniciativa exclusiva d’en Ramon Roca, hi ha més gent d’Osona que van ser els pioners. Guifi no és de ningú, s’esta fent una Fundació que vetllarà pels seus interessos. Guifi és tothom que hi participa, i al ser un projecte totalment obert, tothom hi pot paricipar.
Gràcies Ramon i Joan per les puntualitzacions.