Sant Pau Gasol
23 juny 2008 per Daniel García Peris
El futbol és el rei. La classificació d’Espanya per les semifinals de l’Eurocopa omple la premsa tradicional. És comparable a guanyar un títol de la NBA?
Fa uns dies el Pau Gasol va estar a punt d’aconseguir-ho amb Los Angeles Lakers i no li van dedicar ni la meitat d’espai a la premsa que quan el malaurat Fernando Martín escalfava banqueta amb Portland Trail Blazers. Si haguessin continuat les finals de la NBA potser avui hagués coincidit el títol amb el passi de la selecció de futbol. Qui hauria estat portada? Avui el Marc Gasol ha comunicat que marxa a la NBA, als Menphis Grizzlies i tampoc serà portada de cap diari.
Quan l’any 1984, el darrer que Espanya va passar de quarts a l’Eurocopa al.lucinàvem amb la NBA i ara, com la resta d’esports, la millor lliga de bàsquet del món amb jugadors d’aquí queda arraconada als diaris de tota la vida, no a la xarxa. Ja no és només que no som conscients ni valorem en la justa mesura els èxits esportius, sinó que d’aquesta manera no ens en adonem del progrés esportiu d’aquest país, i per extensió d’altres aspectes de la societat. I no crec que no el segueixin més perquè sigui català, doncs els altres jugadors procedents de l’ACB tampoc els hi dediquen moltes línies.
Per això avui, revetlla de Sant Joan, li vull fer un petit homenatge des del bloc al Pau Gasol “santificant-lo” i a més a més de posar un vídeo per recordar el passat i present dels duels entre LA Lakers i Boston Cèltics que he trobat al youtube, hi he pujat la careta del programa NBA Today que he recuperat de cintes VHS antigues. Molts de la meva generació que ens vam aficionar a la NBA llavors, i als esports en general gràcies a la televisió, recordarem sempre com començava aquest programa als anys 80.
Suposo que el tema va per modes. El bàsquet fou moda als vuitanta per moltes raons, començant per la major facilitat per enviar imatges via satèl·lit i acabant pels bons resultats de la selecció espanyola, passant pel Mundial de bàsquet del 86. Als noranta la cosa va canviar i amb la “lliga de les estrelles” el diner va marxar al futbol. I així fins avui on, tot i tenir gent a la NBA i a primera línia (cosa impensable dues dècades enrere) el grau de seguiment no és ni de lluny el de fa anys. Però qui sap si un dia torna l’afició…
Sí David, però al final ha estat la televisió la que ha creat i desfet aficions. No és tant que surti espontàniament. Ara hi ha molta més oferta de canals i pràcticament hi ha programes per a tots els gustos però encara, sinó surts als canals de més audiència no existeixes. La “lliga de les estrelles” comença per ficar a la tarda de dissabtes i diumenges partits de 2ª A, 2ª B, 3ª, Juvenils, Infantils, etc. Sempre de futbol. Aquest horari era abans molt més poliesportiu i impensable veure partits que no fossin de 1ª. Ho trobo injust i il.legal doncs en el fons és reforçar el negoci esportiu dels mateixos…
[…] Sant Pau Gasol […]
[…] Futbol Mas Albornà] i també segons la comparació entre grans fites esportives [Sant Pau Gasol]. En qualsevol cas les diferències esportives entre Espanya i Catalunya tenen corda per […]