Les trobades presencials de la UOC
8 oct. 2008 per Daniel García Peris
Ahir es va celebrar la primera reunió de la primera comissió de seu del Centre de Suport de la UOC a l’Alt Penedès. Com a membre sorgit del passat procés electoral de la Universitat Oberta de Catalunya vaig participar d’aquest moment “històric” a Vilafranca del Penedès. Fins ara només hi havia un Punt de Suport i aquest any l’han pujat al grau de Centre de Suport amb la seva comissió corresponent. Hi vam parlar de molts temes però si un ens va ocupar bastant va ser la discussió sobre què hem de fer amb la Trobada Presencial de la UOC.
Els companys deien que la cosa va anar a menys des de l’arribada de la nova rectora Imma Tubella. La meva percepció personal és que no generen prou interès ni ara ni abans. És cert que els darrers tres anys no hi he anat i pels comentaris sembla que la darrera ha estat un gran fracàs d’assistència. Per a mi ja va ser un fracàs la primera que vaig participar, al 2004. Hi vas amb la imatge d’un col.lectiu de més de 20.000 estudiants i allà et trobes que hi hauria poc més del miler. Actualment encara sembla més dramàtic. Les meves suggerències per tal de millorar-la va en el sentit de generar més incentius a l’assistència que no pas canviar dràsticament el format. D’entrada cal haver-hi la possibilitat física de trobar-te amb els consultors de la teva aula. Llegir els dies abans que no podrà assistir i farà la tutoria un altre consultor ja frena una mica. La trobada presencial és la única oportunitat de trobar-te en persona amb tota l’aula i no s’ha de perdre aquesta oportunitat. Hauria de ser obligatòria l’assistència pel professorat. Una altra idea que vaig deixar anar és que la trobada vagi rotant d’universitat. A Bellaterra és el més senzill per la UOC però penso que generaria interès si també es fes algun any als campus universitaris de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i fins i tot València. L’àrea de Barcelona és la més cèntrica i la que deu acumular més estudiants però variar la seu en anys alternatius pot generar nous al.licients i facilitar l’assistència d’estudiants més llunyans.
Respecte a qüestions estrictament de la UOC a l’Alt Penedès es van parlar de quines iniciatives es podrien realitzar. La passada col.laboració de la UOC amb les Jornades de la Penedesfera a Gelida va ser molt positiva i vaig proposar que contactessin amb l’Institut d’Estudis Penedesencs, els quals de ben segur estarien interessats. Sobre la resta d’accions que podrien fer-se, com una xerrada sobre el procés de Bolonya, vaig proposar que siguin obertes doncs ara per ara la UOC exerceix d’universitat a l’Alt Penedès. També que intercanviéssim les accions amb el Centre de Suport de Vilanova i acollíssim als estudiants del Baix Penedès, per raons geogràfiques, socials i culturals i perquè a El Vendrell de moment només hi ha un punt de suport.
Technorati Tags: UOC, universitat, eleccions, trobada, presencial, participació, comissió, Vilafranca, Penedès, Penedesfera, col.laboració
Daniel,
Jo sóc tutor de la UOC (telecomuicacions) i la veritat és desencoratjador arribar a l’aula de tutoria, compartida amb 6 tutors i que només apareguin 5 estudiants. Ni la proposta d’esmorzar serveix per animar als estudiants.
Estic d’acord amb tu que cal donar-hi un nou enfoc, però sobretot caldrà trobar un al·licient pels estudiants per tal que hi assisteixin.
Potser és veritat que les trobades amb els tutors no són del tot interessants, però sí que ho haurien de ser les trobades amb els consultors, ja que d’aquestes xerrades s’en pot extreure com anirà el semestre i les exigències de l’assignatura.
Carles
Hola Carles,
Per això proposo que sigui obligatori per tots els consultors assistir-hi. Crec què pot interessar a l’alumne conèixer una mica més a una persona, i perquè no la resta de companys, què només és comunicarà via missatges. El sentit de la trobada presencial és aquest, si més no.
Per tothom que viu fora de Barcelona i la seva àrea deu ser molt complicat arribar-s’hi, per tant s’hauria de plantejar com un cap de setmana complet i prou interessant. Tot això si el que es vol és rellançar-ho. Si la idea és deixar-ho morir, sembla que cal seguir pel camí actual. Això també ho vaig sentir a la reunió i els resultats no diuen pas el contrari.
Bones,
Com antic alumne de la UOC i membre del club de Graduats i com a estudiant que fa un parell d’anys que no es matricula de res (per temes laborals) i tota la pesca, he de dir que des del meu punt de vista un dels frens més grans a l’hora d’assistir a les trobades és el fet de no conèixer a ningú.
En el meu cas no va ser fins al cap d’un parell d’anys que vaig començar a conèixer gent, i va ser degut a un postgrau que requeria assistir a pràctiques presencials… Llavors, ja no vas a la trobada, vas a veure els col·legues, i de pas vas a veure tal o qual tutoria, o taller o el que t’interessi.
Resumint, és com quan tornes al col·legi de petit, que no tens ganes d’anar-hi però si de tornar a veure als companys. Però ara ja ets gran i ningú t’obliga, i a més saps que per una o dues assignatures que t’has matriculat perdràs tot el dia anant a una trobada on no coneixes ningú i a més el dilluns en tindràs un resum penjat a l’aula.
Sé que és una mica paradoxal que una universitat virtual hagi de fomentar “l’associació” d’estudiants per mitjà de fer més activitats presencials, com a mínim el primer any, però penso que és una manera molt més efectiva de fer que es coneguin entre ells que no pas per mitjà de les eines virtuals de que disposa actualment.