Daniel García Peris – Blog

Ahir, 18 de maig, va ser el Dia Internacional del Museu, data que l’Organització Internacional dels Museus (ICOM) assenyala cada any des de 1977 per promoure aquests equipaments culturals. Dedicar uns dia als museus és una idea excel·lent, perquè és una gran oportunitat per conèixer espais nous i diferents. Aquest any el lema va ser “Els museus i el turisme” i per tant a tot arreu s’han organitzat actes per tal de relacionar el patrimoni cultural i natural amb els turistes i les comunitats locals. Evidentment s’han desenvolupat al llarg del cap de setmana, amb especial rellevància a nivell europeu de la Nit dels Museus. Nosaltres però vam prioritzar la proximitat, vam triar visitar un museu proper i un altre que caldria considerar-ne.

Actualment els museus miren d’utilitzar eines per fer les visites més lúdiques i molt més amenes. Els museus viuen el seu dia mundial com si fos una gran festa i com a tal organitzen actes paral·lels per diferenciar-se de la resta i seduir al visitant. El dissabte es va realitzar amb aquesta motivació al Museu Vicenç Ros de Martorell una activitat que incloïa una lectura de poemes a càrrec dels seus autors. Poetes al Museu, es deia, amb els tres poetes Jordi Llavina, Ricard Garcia i Lluís Julià. A banda de reunir una inusual quantitat de públic per un recital de poesia, era una excusa perfecte per descobrir un dels museus més poc coneguts de Martorell, i que no cal confondre amb L’Enrajolada. L’església de l’antic convent dels caputxins acull la col·lecció Vicenç Ros, formada bàsicament per ceràmiques del segle XVI al XIX. Aquest convent va ser abandonat arrel del saqueig i incendi del 1835 i l’any 1935 es va construir un col.legi, obra de Josep Lluís Sert, que ocupa bona part de l’antic recinte. L’any 1945 es va restaurar l’església per acollir la important col.lecció de ceràmica catalana. També hi ha una sèrie d’estàtues grotesques provinents d’antigues esglésies que faran reflexionar a més d’un sobre la decoració monstruosa que s’estilava a l’època gòtica… Com a tast us deixo a continuació algunes fotografies d’aquest espai. Com a curiositat comentar-vos que el campanar que es veu des de l’Autopista AP-7 o del Mediterrani quan passem sobre Martorell és el d’aquesta església-museu, els entorns de la qual es manté en una calma considerable tenint en compte que aquesta via ràpida passa tocant els seus murs.

Però de col·leccions n’hi ha moltes i no totes tenen que ser estàtiques, ni tant sols han de ser dins d’un edifici o un espai acotat, ni tampoc han de tenir darrera una institució que se’n faci càrrec del seu patrimoni i manteniment. Un bon exemple és el Ral.li de cotxes d’època País del Cava, al qual es poden inscriure participants amb vehicles anteriors al 1930 per fer un recorregut per les rodalies de Sant Sadurní d’Anoia amb parades a diferents caves del Penedès. Les peces d’aquest particular museu s’ajunten un cop a l’any i tothom les pot observar lliurement a la carretera gràcies als seus propietaris. Són obres d’art mimades pels seus amos individualment i en el seu conjunt formen una excel·lent col.lecció. Organitzat per la Confradia del Cava ja en porta quatre edicions. Diumenge al matí vaig poder gravar aquest vídeo al seu pas per la vila de Gelida. És tot un espectacle digne de promocionar al més alt nivell. Atenció als claxons!

Ja en clau local, comentar que malgrat apuntar-se moltíssims ajuntaments a l’agenda d’activitats del dia mundial del museu –hi hagi o no a la població– és paradoxal que a Gelida no hi hagués cap promoció d’aquest tipus tot i haver relació amb els esdeveniments que esmento. Dos dels tres poetes del recital són gelidencs, per tant hi ha “matèria primera” per fer un acte cultural similar a Gelida, per exemple a l’església del Castell. El Ral.li de cotxes antics va passar pel nucli de Gelida i amb la col.laboració de l’Ajuntament de Gelida per regular el trànsit al Carrer del Sol, però no es va promocionar a la població que un “museu” passa per casa teva. Així doncs molts poques persones els esperaven per veure’ls i la majoria de veïns es miraven incrèduls el pas d’aquests cotxes pels seus carrers. La conclusió és clara: A Gelida, ni museu, ni turisme…

Technorati Tags: Museu, museo, museum, ICOM, Vicenç Ros, Martorell, ceràmica, poesia, Jordi Llavina, Ricard Garcia, Lluís Julià, ral.li, rally, rallye, cava, penedès, Sant Sadurní, cultura, turisme, promoció, Gelida

Compartir

Etiquetes:cava, ceràmica, cultura, Gelida, ICOM, Jordi Llavina, Lluís Julià, Martorell, museo, museu, museum, Penedès, poesia, promoció, ral.lí, Ricard Garcia, Sant Sadurní, Turisme, Vicenç Ros