Daniel García Peris – Blog

Avui es compleixen 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. A banda de recomanar una relectura del text. Les sensacions recents que tinc relacionades amb els Drets Humans és la polèmica interessada per l’obra de Miquel Barceló a la cúpula de la seu de Ginebra.

Aquesta imatge és el núvol de paraules clau que genera el text de la declaració. Ha estat produït per l’aplicació Wordle que he vist a K-Government. És una altre manera de rellegir aquest text. Però tal com deia, no em puc treure del cap relacionar els Drets Humans amb la polèmica desfermada pel cost de l’obra de Barceló a les Nacions Unides, uns 20 milions d’Euros. També em vaig escandalitzar per l’import però a força de llegir te n’adones que deixant a banda aquest punt, el rebombori generat ha estat un atac més des dels sectors més anticatalanistes. Per confirmar-m’ho m’ha ajudat llegir aquest article de Bartomeu Mestre a e-criteri, molt recomanable, i veure la difusió de comentaris atacant l’obra de Barceló. Una campanya orquestrada que va començar fa unes setmanes amb els 9.000 Euros pels accessoris del cotxe de l’Ernest Benach. Tant de bo totes les polèmiques fossin proporcionals al preu en disputa.

Technorati Tags: Drets Humans, Nacions Unides, declaració, aniversari, Miquel Barceló, Ernest Benach, polèmica, campanya

Compartir

Etiquetes:Aniversari, campanya, declaració, Drets Humans, Ernest Benach, Miquel Barceló, Nacions Unides, polèmica

El Palau de l’Òpera de Sidney és un dels edificis més coneguts del món, símbol de la ciutat, d’Austràlia i patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 2007. És una d’aquelles obres arquitectòniques que la seva fama supera amb escreix la funció per la qual va ser dissenyat.

L’arquitecte danès Jorn Utzon va morir el 29 de novembre passat sense poder veure la seva creació acabada com volia. Es va inaugurar l’any 1973, després de 14 anys d’obres, però Ultzon va haver d’abandonar la direcció uns anys abans perquè les dificultats tècniques de la construcció –és un edifici immens construït sobre una plataforma creada expressament al port de Sydney– van disparar els costos i no va voler veure retallat el seu projecte.

Aquesta és una de les grans històries que marca la llegenda d’aquest edifici i el documental que pots veure a l’avió mentre fas el llarg vol fins a Austràlia. El retall en el cost de la instal.lació es nota especialment a l’interior de l’equipament, amb un acabat molt auster on domina la visió del ciment.

És per això que com a complex d’arts escèniques no destaca tant com el seu valor paisatgístic. Tant de dia com de nit, tant de prop com des de l’altre cantó del Circular Quay –justament sota el Harbour Bridge és on millor es veu si no es pot des del mar– són les veles ancorades a terra més famoses del món.

Technorati Tags: Sydney, Opera House, Austràlia, Jorn Utzon, arquitectura, patrimoni, turisme

Compartir

Etiquetes:arquitectura, Austràlia, Jorn Utzon, Opera House, patrimoni, Sydney, Turisme

La causa FACEBOOK EN CATALÀ! segueix sumant adherits i ja som més de 35.000. És sense cap mena de dubte la causa catalana més nombrosa que hi ha a Facebook, les quals també segueixen sumant i el llistat que vaig iniciar ja supera les 100 comptabilitzades. Però per què contínua havent-hi adhesions a aquesta causa?

Fa 6 mesos que Facebook està en català, llavors hi havien 7.695 adherits i en el moment d’escriure aquest apunt ja són gairebé 35.500. En el fòrum de debat i el mur de la causa hi han missatges preguntant-se perquè segueix activa si ja s’ha aconseguit la traducció. Aquesta era la motivació inicial de la causa i algú es deu haver apuntat pensant que no era encara traduït, però em penso que la majoria dels 20.000 adherits que s’han apuntat des de llavors no ho han fet per aquest motiu. La causa ha passat a ser una mena de punt de trobada d’altres causes relacionades i sobretot una manera de reivindicar el català també al Facebook. En tot cas aquest web no està al 100% en català, l’interfície principal sí però s’ha de seguir polint des de l’eina col.laborativa de traducció i de fet les aplicacions no estan traduïdes, com la mateixa Causes. Així doncs he optat per actualitzar les dades de la causa explicitant que es demana la traducció integral. D’aquesta manera es fa compatible les adhesions inicials amb les presents i futures. El llistat de causes catalanes al Facebook, l’altre punt de referència, l’he actualitzat separant les causes per categories.

Per cert, he creat una nova causa: Faré un donatiu a la Marató de TV3 2008. Espero que tingui tant èxit com l’anterior. La Marató de TV3 serà el proper diumenge 14 de desembre. Sóc voluntari des de fa uns anys i aquesta vegada intentaré comunicar mitjançant el twitter el que passa a l’annex del Palau Sant Jordi –serà al darrer torn, de 20 a 24:30 hores– així com les aportacions que vaig rebent per telèfon. Segur que serà ben estressant.

Technorati Tags: Facebook, català, llengua, identitat, país, xarxa social, adhesió, causa, llistat, Marató, TV3

Compartir

Etiquetes:adhesió, catala, causa, facebook, identitat, llengua, llistat, marató, país, TV3, xarxa social

Edu21 s’ha convertit en l’amic número 500 que tinc a Facebook. Ho aprofito per parlar de la iniciativa impulsada des del Centre d’Estudis Jordi Pujol per articular un pensament pedagògic propi que permeti afrontar des de la independència política els reptes que avui en dia, viu el món de l’educació.

Aquesta és la descripció que figura al web d’Edu 21. Us recomano aprofundir-ne visitant la pàgina i seguir el projecte mitjançant el seu perfil a Facebook. Així coneixereu les activitats que té organitzades i l’agenda d’actes recomanats. També s’ha de destacar el bon recull de notícies i informes en el seu observatori del món educatiu català i internacional. L’objectiu de millorar aquesta tasca no és fàcil, però és prioritari per competir en igualtat de condicions amb altres països més avançats en recerca i innovació educativa.

Això m’ha succeït el mateix dia que per e-mail m’han enviat aquest vídeo que s’ha propagat víricament per internet i que ha estat creat per l’editorial Literatura Mondadori per, mitjançant el web heducacion.com, promocionar el seu llibre. Tant de bo veiéssim tots plegats tant fàcilment les fallides del sistema!

Technorati Tags: Edu 21, educació, heducació, estudis, observatori, Jordi Pujol, repte, marketing viral

Compartir

Etiquetes:Edu 21, educació, estudis, heducació, Jordi Pujol, marketing viral, observatori, repte

Us recomano un article recopilatori publicat avui a El País amb l’antidecàleg basat en les opinions de la blocosfera, associacions d’internautes i fòrums ciutadans que desmunta els 10 punts de la campanya del Ministeri de Cultura contra els programes d’intercanvi de fitxers a internet o p2p: Si eres legal, eres legal. És un bon argumentari per rebatre la campanya que vol criminalitzar una de les activitats més esteses a les llars del nostre país amb connexió ADSL. De fet la xarxa està plena d’arguments, el dificil és trobar l’enllaç oficial a la campanya.

Tant que fins i tot no m’estranyaria que els mateixos responsables, a la intimitat de casa seva, en fossin practicants… En aquest cas té molt sentit la màxima “qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra”.

Technorati Tags: govern, campanya, p2p, pirateria, internet, hipocresia, espanya

Compartir

Etiquetes:campanya, Espanya, govern, hipocresia, internet, pirateria

YouTube ha canviat la visualització de 4:3 a 16:9. També ha millorat la resolució fins a 960 pixels. Una decisió conseqüent amb el canvi del parc de monitors i televisors a format panoràmic als països occidentals. Tots els vídeos que tinc al meu canal al YouTube són en 4:3 i malauradament l’eina que principalment faig servir, el telèfon mòbil, no grava en format panoràmic. Espero que una propera actualització ho permeti. De moment hauré de veure vídeos panoràmics fets per d’altres. Com aquest que m’he trobat només entrar al portal i que sens dubte déu ser el primer vídeo gravat a Gelida en format panoràmic que s’ha pujat al YouTube.

Els televisors digitals –de pantalla plana o panoràmica– arribaran aviat a ser a la meitat de les llars d’Estats Units. Aquí totes les emissores de televisió, i malgrat la TDT, no han abandonat el format tradicional. A Europa van més avançats i no només el format panoràmic és habitual, sinó que l’alta definició s’obre pas decididament. A Estats Units l’HD és un estandar i el que s’està introduint ara és la televisió en 3D. Catalunya era una zona capdavantera en la TDT d’alta definició, però va deixar de ser-ho per la cessió de la freqüència on emetia TV3 HD en proves a Canal 9 per aconseguir la reciprocitat al País Valencià. Tant de bo s’aconsegueixi però de moment hem perdut clarament en qualitat, en tots els sentits.

Technorati Tags: YouTube, video, HD, panoràmic, televisió, TDT, comunicació, tecnologia

Compartir

Etiquetes:comunicació, HD, panoràmic, TDT, tecnologia, televisió, vídeo, YouTube

Com a mínim oficialment. M’agradaria equivocar-me però això és el que penso. La campanya que es fa des del web enCatala.net és molt visual, gràcies al nou traductor de Google. Potser fins i tot i massa.

Ens hem acostumat a dir que els traductors automàtics són limitats, però la veritat és que la nova aplicació de google –com no podia ser d’una altra manera– va un pas per endavant de tots els traductors on-line anteriors. En un futur no gaire llunyà segur que serà capaç d’indexar la xarxa en diferents idiomes. Si hi accediu per les versions traduïdes dels diaris veureu que el resultat és molt bo. Si treus el marc i navegues pràcticament et sembla que està en català. Evidentment falla tot el que no sigui text com els anuncis als baners i animacions en flash, i esclar el cercador intern.

Així doncs per llegir les notícies en català ja dóna, però l’objectiu de la campanya, amb causa a Facebook paralel.la, és una versió digital completa en català. No es demana una versió impresa en català amb la concepció que tot allò digital és més econòmic, però la traducció del web tampoc és un cost fàcil. I menys encara quan la rendibilitat econòmica no està gens clara. És probable que dependrà d’un ajut de la Generalitat per fer aquest pas. Personalment crec que tindria un millor profit a la llengua catalana marcar-se l’objectiu d’invertir en millorar els mitjans de comunicació concebuts originalment en català i sobretot en educació per tal de fomentar l’ús social del català des de la base, des de l’escola, per tal de normalitzar la situació actual.

Technorati Tags: Vanguardia, Sport, Mundo Deportivo, català, comunicació, llengua, país, google, traducció

Compartir

Etiquetes:catala, comunicació, Google, llengua, Mundo Deportivo, país, Sport, traducció, Vanguardia

L’altre dia, mirant entre papers antics, vaig trobar una recepta de l’antic restaurant Tof de Calafell Platja, ara ja desaparegut. Durant molts anys vaig anar-hi de petit amb els meus pares i s’hi menjava molt bé. En una època que la cuina catalana ni s’imaginava obtenir estrelles Michelin ni havia una ruta del xató per promocionar-se. Malgrat tot, d’aquest restaurant no recordo un plat especialment, sinó un condiment: la Salsa de Romesco.

Salsa de Romesco

INGREDIENTS: Una ceba, una cabeça d’alls, dos tomacons (tot sense pelar). avellanes, ametlles, pebre vermell picant, un pebrotet (nyora), sal i vinagre.

La ceba, la cabeça d’alls i els tomacons sense pelar, escalivats al forn, dipositant-ho tot en un “Minipimer”. S’hi posen les ametlles i avellanes sense pelar, pebre vermell picant i pebre negre, dos granets d’alls crus, vinagre i aigua fins a cobrir els ingredients. Tot seguit s’hi posarà la nyora i farigola previament en remull en vinagre. Es bat fins a assolir una pasta ben fina. Tot remenant, es va tirant l’oli a poc a poc, i es rectifica de sal i vinagre.

El restaurant es trobava al nucli de la platja, al carrers més antics i propers als pisos dels pescadors. Tenia un rètol lluminós a l’entrada com els de Coca-Cola o Fanta, però en el seu cas de Canada Dry. Això ja indicava una certa “antiguitat”, reforçada per les típiques fotografies en blanc i negre, a manera de quadres, exposant els atractius turístics del moment al municipi. Els cambres molts correctes amb llacet i armilla grisa. L’avi de Cal Tof sempre era a la porta controlant-ho tot. Bé, en definitiva com molts dels restaurants de cuina tradicional que hi havia escampats per tota la geografia catalana. Aquests que van tenir una època daurada a les dècades dels 50 als 70, i que als 80 van començar a tancar principalment per motius de canvi generacional i del model de negoci turístic de “sol i platja”. La il.lustració de la recepta és contemporània del “destape”.

En aquest cas el local va ser enderrocat amb tota la illa de cases i va passar a formar part de l’esplèndid edifici d’apartaments de la fotografia. Amb el mateix nom i logotip va continuar una botiga de plats preparats a pocs metres però que també va plegar després d’uns anys. El restaurant El Molí de Cal Tof al Vendrell –al  que també hi he anat i recomano– està emparentat amb aquest establiment però és a Calafell d’on guardo els millors records per això reprodueixo aquí la recepta a veure si algú la sap igualar i m’avisa per degustar-la novament.

Technorati Tags: Romesco, salsa, restaurant, Calafell, Penedès, turisme, cuina, gastronomia

Compartir

Etiquetes:Calafell, cuina, Gastronomia, Penedès, restaurant, Romesco, salsa, Turisme

Aquesta setmana he sentit notícies que els universitaris votaran a traves d’internet a les pròximes eleccions, o que s’ha fet una elecció de l’Ajuntament jove de Sant Andreu de Llavaneres com a proves de democràcia electrònica. Crec que ja comencen a ser força anys de proves i res d’aplicacions concretes a la participació ciutadana en la vida política mitjançant les anomenades “noves tecnologies”. A banda de retardar d’aquesta manera la seva implantació, es centren en els aspectes formals com a principals inconvenients –per això sempre involucren al segment més jove de la població– quan el principal problema és el contingut dels assumptes a decidir. En tinc exemples propis d’aquesta gestió totalment deficient, electrònica o no.

En altres àmbits, com pot ser hisenda o sanitat, la gestió pública per mitjans electrònics està més que assumida. Des d’internet, mòbil i fins i tot la TDT podem pagar els impostos amb una validesa fora de dubtes. De la mateixa manera a la sanitat pública ens gestionen dades tant sensibles com el nostre expedient mèdic sense problemes. En altres àmbits de govern com la justícia el problema és la manca de inversió. Però en matèria de participació ciutadana, i malgrat tenir totes les administracions els recursos necessaris, no s’implementen els mecanismes per a una democràcia directa que les noves eines de comunicació poden aportar amb eficiència. Ja no només parlo que el vot electrònic és abordat com una prova constantment, sinó que la participació del ciutadà a l’administració és menystinguda i si és per mitjans electrònics, potser encara més.

En l’exemple que volia explicar, vaig fer l’any passat una sol.licitud a l’Ajuntament de Gelida mitjançant el servei e-tram de la Diputació de Barcelona l’AOC (Administració Oberta de Catalunya) amb el següent resultat. A la petició, que al poble col.loquialment li diuen “voldria”, demanava que al meu carrer, on passen força cotxes i motos a velocitat excessiva, col.loquessin reductors de velocitat tal com hi ha en d’altres carrers propers. El recorregut de l’acció ha estat el següent:

5 de novembre de 2007: Faig la petició i rebo el següent e-mail amb remitent Atenció al ciutadà i assumpte Sol.licitud registrada.

Sr./Sra. DANIEL GARCIA PERIS,
la seva sol·licitud del tràmit Queixes i suggeriments s’ha rebut correctament.

Dades d’identificació del tràmit:
Número de registre: E/000324-2007
Data i hora: 05/11/2007 20:24:16

Gràcies per utilitzar el nostre servei de tràmits en línia.
Atentament,
Ajuntament de Gelida.

6 de novembre de 2007:  Al dia següent rebo del mateix remitent i amb l’assumpte Actuació realitzada.

Sr./Sra. DANIEL GARCIA PERIS,
li comuniquem que, amb data 06/11/2007, s’ha realitzat una actuació sobre la seva sol·licitud del tràmit Queixes i suggeriments.

Actuació realitzada: Actuació 000
Descripció de l’actuació realitzada: Senyor,
En resposta a la seva queixa, li comuniquem que l’hem traslladat a la policia municipal, per tal que facin un informe al respecte.
Gràcies

Dades d’identificació del tràmit:
Número de registre: E/000324-2007
Data i hora: 05/11/2007 20:24:16

Gràcies per utilitzar el nostre servei de tràmits en línia.
Ajuntament de Gelida.

16 de setembre de 2008: Després d’un temps més que prudencial faig una nova sol.licitud pel mateix mitjà recordant que l’anterior està pendent des de fa 10 mesos i rebo un e-mail automàtic amb una resposta idèntica a la primera.

Sr./Sra. DANIEL GARCIA PERIS,
la seva sol·licitud del tràmit Queixes i suggeriments s’ha rebut correctament.

Dades d’identificació del tràmit:
Número de registre: E/000177-2008
Data i hora: 16/09/2008 23:17:15

Gràcies per utilitzar el nostre servei de tràmits en línia.
Atentament,
Ajuntament de Gelida.

Però el millor de tot és que a l’àrea d’usuari del meu identificador digital surt que la primera sol.licitud es va donar com a finalitzada el mateix dia que em van enviar l’e-mail que li demanaven l’informe a la Policia Local. No he rebut cap comunicació més. Evidentment hagués esperat una resposta afirmativa o negativa o que se seguia estudiant amb un nou informe… però no un silenci que no és pot confondre mai amb el “silenci administratiu”. S’ha de contestar d’una manera o una altra, i sort que era una suggerència –tractada com a queixa– i no un permís per alguna activitat. Ara bé si ho hagués fet presencialment m’haurien fet més cas? Doncs segur que no. La prova és que al juny del 2007 vaig presentar per escrit 5 al.legacions al nou Pla General i no s’han contestat encara. Però ni a mi ni a les altres gairebé 200 al.legacions pendents des de fa un any i mig. Sort que les meves també eren suggerències i no incidències particulars que afectaven a les propietats com de ben segur ha d’haver-hi. En comentar aquest despropòsit m’han recomanat que m’adreci al Síndic de Greuges, que s’ho prenen molt seriosament. Sí, però el que necessito que s’ho prenguin seriosament és a l’Ajuntament de Gelida, i no ho sembla pas.

La conclusió de tot plegat és que, ara per ara, tant se val la forma de participació ciutadana a les institucions, sigui electrònica o presencial, el problema està en que els que estan al poder, els representants, no tenen la voluntat de donar una participació real al poble, els representats. Encara que ara mateix li donessin oficialitat al vot electrònic, hi hauria la mateixa desafecció entre ciutadania i política, si aquest no té un valor decisori a l’acció quotidiana.

Technorati Tags: democràcia, participació, ciutadà, tecnologia, vot, Gelida, ajuntament, representació, poder, tràmit, POUM

Compartir

Etiquetes:Ajuntament, ciutadà, democràcia, Gelida, participació, poder, POUM, representació, tecnologia, tràmit, vot

Al Funi es diu que… és la segona entrega de la col.laboració a Ràdio Gelida, dins del programa de Trempera Matinera, on s’entrevista cada quinze dies a un blocaire penedesfèric.

Gil Coma és l’impulsor d’aquest bloc pluritemàtic que s’identifica amb la funció de punt de trobada i conversa del Funicular de Gelida. Allà es parlen de temes locals i transversals de la quotidianitat, així com dels records i fins i tot literatura, que envolten els diferents autors participants.

En Gil també és autor del bloc de la seva vinateria Lluquet. Ens va recomanar tots els blocs de Gelida, els quals estan inclosos a la Penedesfera, i que podreu localitzar els darrers apunts al mapa del portal i els enllaços de la barra lateral del meu bloc.

Bloguers de la Penedesfera:

Daniel García Peris – Blog

Technorati Tags: Penedesfera, Gelida, Penedès, ràdio, podcast, blocaires, blocs, blogs, Funi, Gil Coma, Lluquet

Compartir

Etiquetes:blocaires, blocs, blogs, Funi, Gelida, Gil Coma, Lluquet, Penedès, Penedesfera, podcast, Ràdio

A Gelida ja tenim la TDT des de fa un parell de mesos. Els gelidencs ens vam assabentar primer per un instal.lador tal com es veu al cartell que va penjar pels carrers. Des de llavors a casa hem estudiat quines opcions tenim. Abans d’ahir vam assistir a la Jornada Divulgativa sobre la TDT que organitzava l’Ajuntament de Gelida i ahir vam passar pel local provisional de la televisió per cable de Gelida. Un cop recollida tota la informació en en aquest temps, la comparteixo aquí per si pot donar servei a algú més.

Primer de tot cal comentar que a la jornada divulgativa o xerrada informativa que va organitzar l’Ajuntament, va ser la primera vegada que vaig a un acte d’aquest tipus i el públic no podia fer preguntes a la taula. Vam constatar que la majoria d’assistents, interessats principalment a conèixer com s’introduirà la TDT al servei de televisió per cable, van sortir decepcionats doncs s’esperava tenir una resposta clara. El butlletí repartit al domicili no apareixia gran cosa. Per una banda des de l’Ajuntament es diu que els usuaris actuals tindran el mateix període d’adaptació de la TDT pel cable que la TDT per l’antena convencional, però per altra banda diuen que l’empresa del cable ha posat el proper 25 de gener com a data màxima que oferirà el senyal analògic.

Aquesta mateixa setmana el govern de l’Ajuntament ha prorrogat 10 anys la concessió del servei de cable, amb 1.300 abonats, uns 3.000 usuaris, tot introduint la TDT i pujant les tarifes. D’aquest servei en gaudeix la meitat de la població de Gelida, la qual no n’està gaire contenta. Nosaltres no el tenim, i per veure Gelida Televisió, només pel cable, ho fem a cal sogres. Allà comprovem que moltes vegades el servei està avariat parcialment o total quan hi ha una baixada de tensió o fa vent. Va fer riure quan a la xerrada el Secretari General de Telecomunicacions de la Generalitat, seguint la cobertura a tot Catalunya, va comentar que a diferència d’altres serveis bàsics com aigua, electricitat o gas, sortosament la televisió no es talla mai enlloc. El rumor que venia des del públic gelidenc el va fer corregir…

Així doncs aquestes són les opcions per veure la TDT a Gelida. amb l’import que hem calculat que ens costarà, la dada més important per valorar-ho juntament amb l’oferta de canals:

Digital+
Canals: El paquet més bàsic, que el servei d’atenció al client anomenen “el negro” perquè impedeix la visió de moltes de les freqüències, té una cinquantena de canals. Inclou molt pocs de TDT i de fet generalistes no inclou ni els de TV3 (només TV3 internacional), ni Antena 3, ni Telecinco ni la Sexta. Té un servei de taquilla poc pràctic. Això sí inclou d’entrada Canal+ i Canal+ HD amb les millors sèries i pel.lícules de la plataforma.
Import: No hi ha quotes d’alta i amb any i mig ja et quedes la parabòlica que t’instal.len gratuïtament. El paquet mínim puja a poc més de 19 EUR. Les següents modalitats poden arribar fins als 60 EUR.
Comentari: Després d’arribar Imagenio ens vam esborrar del Digital+. Principalment perquè no tenia cadenes generalistes i TV3 Internacional només emet producció pròpia. Evidentment és la pitjor opció per veure la TDT, doncs practicament no hi és.

Imagenio
Canals: Un centenar de canals, inclosos pràcticament tots els de la TDT excepte els locals. Pots afegir-ne més subscripcions de canals temàtics i tens un videoclub amb pel.lícules, documentals i concerts a petició teva.
Import: Estem abonats al paquet Trio Familiar de 6 Mb pel qual per uns 80 Euros al més tenim telèfon + internet ADSL + televisió. Pel vídeoclub tens pel.lícules, documentals i concerts fins a 3 Euros per programa.
Comentari: És el paquet més car que ofereix Imagenio però amb tots els serveis combinats en el mateix producte estalvies calers. Aquí hem de tenir en compte que partim amb la necessitat de tenir connexió d’internet a casa.

Cable
Canals: Paquet bàsic amb 25 canals i amb tota la TDT de la zona. També opció d’un paquet temàtic amb 100 canals. És la única opció de veure Gelida Televisió.
Import: Quota d’alta al servei 390 Euros (190 Euros si t’abones al paquet temàtic) amb el regal d’un receptor TDT i quota anual de manteniment 45 Euros. Si agafes el paquet temàtic has d’afegir una quota mensual de 15 Euros.
Comentari: És la opció més cara de totes. Especialment per haver d’abonar una quota d’alta inexistent a les altres opcions. Aquesta quota encara és més inversemblant en el nostre cas. Tenim la instal.lació feta –és un pis de segona mà del centre– i l’anterior propietari ja ho tenia. A més tenim un televisor amb TDT integrat per tant, i per tots els casos com el nostre, aquesta quota s’hauria d’el.liminar per ser una oferta competitiva. Aquí teniu un powerpoint informatiu que en van fer arribar en demanar informació per e-mail.

Antena
Canals: Varia segons el repetidor però a la majoria de zones la gent diu que agafa fins a una quarantena de canals, entre televisió i ràdio.
Import: La recepció és gratuïta. Posar una antena individual nova per un instal.lador són uns 400 Euros. Si és per a una comunitat uns 1.000 Euros. Posar-te tu mateix una antena comprada a la ferreteria del poble va de 20 a 25 Euros.
Comentari: Sens dubte és la millor relació canals/preu. Al nostre edifici, com molt d’altres del nucli de Gelida, és va abandonar l’antena en instal.lar el cable ara fa 15 anys. Per tant la instal.lació s’ha de fer nova, ara bé la qualitat del senyal de la TDT és molt millor que el ja antic senyal analògic, doncs fins i tot una antena simple a la terrassa pot ser suficient. En un fenomen similar a les parabòliques, he observant com darrerament Gelida s’ha omplert d’antenes a moltes finestres i parets.

Actualització del 16-11-08: Un bon post per orientar-te quin tipus d’antena necessites per rebre la TDT.

Actualització del 25-11-08: El Josep Maria ha fet un post que treu de qualsevol dubte de quina antena es pot adquirir a la ferreteria de Gelida per rebre la TDT.

Technorati Tags: Gelida, Penedès, TDT, televisió, televisor, comunicació, tecnologia, societat, informació

Compartir

Etiquetes:comunicació, Gelida, informació, Penedès, societat, TDT, tecnologia, televisió, televisor

Una edició més, i en van quatre, de les Jornades de Cuina Medieval al Castell de Gelida es van celebrar diumenge passat. Tot un èxit de participació i d’organització a càrrec de l’Associació d’Amics del Castell de Gelida. L’activitat s’està consolidant al calendari d’esdeveniments a Gelida, el Penedès i les zones més pròximes. Amb més promoció pot arribar a l’agenda turística de Barcelona. L’espectacle que va acompanyar al tast, una exhibició de falcó de caça, no es veu gaire sovint.

L’any passat va haver-hi un espectacle de lluita amb cavallers medievals molt animat, pel qual es va vendre la totalitat dels 200 tiquets posats a la venda. Aquesta vegada l’espectacle era també sorprenent però es van vendre 50 tiquets menys. Potser la crisi –el tiquet costava 15 Euros– o també que aquest any només es podien comprar els tiquets al Centre d’Interpretació del Castell. Els anys anteriors a l’Ajuntament de Gelida i al Centre d’Iniciatives Culturals (CIC) sempre s’havia pogut comprar-ne. Per a activitats com aquesta, la qual som bàsicament voluntaris a més a més del personal del Centre d’Interpretació els que la portem a terme, cal recolzar-la sense miraments…

El Falconer Juan Carlos Pamplona i la seva ajudant feien anar el seu falcó –tècnicament un aligot de harris– entre la gent com si res. Era un exemplar de només un any però molt obedient, això sí sempre havia de tenir el seu trosset de carn com a premi després de cada vol. Els mateixos boscos que envolten el Castell de Gelida podien haver tingut falcons “domesticats” per a la caça fa només un centenar d’anys. El que no coneixia és que encara es fan servir per a caçar, amb la llicència corresponent. Tenia coneixement d’altres experiències com la reserva del Falcó Negre que hi ha a Montserrat i el projecte de reintroducció del Falcó Pelegrí a la ciutat de Barcelona. Per a que us feu una idea de com va anar la jornada a Gelida veieu el següent vídeo.

Technorati Tags: Gelida, Penedès, castell, jornades, cuina, tast, medieval, espectacle, falcó, caça, promoció, Barcelona, turisme

Compartir

Etiquetes:Barcelona, caça, castell, cuina, Espectacle, falcó, Gelida, jornades, medieval, Penedès, promoció, Tast, Turisme

Després de 10 anys tancada la Giralda torna a ser oberta… la Giralda de l’Arboç del Penedès, que amb motiu del seu centenari ha tingut una excel.lent restauració. Dissabte al matí va ser inaugurada per les autoritats, encapçalades pel president de la Generalitat de Catalunya José Montilla, els quals va ser ben escridassats pel suport a l’instalació del Logis Penedès a la zona. A la tarda va ser el torn del poble amb una jornada de portes obertes. Després de fer una bona cua vam poder entrar-hi i admirar una rehabilitació, on l’actual propietari Manual Camino, no ha estalviat luxe de detalls.

Joan Roquer i Marí, ric propietari local i fundador del Teatre Romea, va construir la Giralda de l’Arboç com a residència en contraure matrimoni amb Candelaria Negrevernis i Lasala, hereva de una fortuna indiana. L’obra es va dur a terme seguint fidelment els elements decoratius originals així com els materials basant-se en les fotografies que van prendre durant el seu viatge de noces a Andalusia. Amb 52 metres d’alçada és la tercera torre de minaret més alta del món, després de la de Sevilla i la de Marràqueix. A l’interior, hi va reproduir el Pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada, el Saló dels Ambaixadors dels Reials Alcàssers de Sevilla, així com el.lements característics de l’art califal de la mesquita de Còrdova entre moltes altres influències de l’arquitectura àrab. En un futur proper formarà part d’un centre de convencions que dinamitzarà turísticament la zona.

Com la majoria dels visitants vam fer anar d’allò més la càmera de fotos, gairebé impulsivament, però l’espai s’ho mereix. El següent vídeo està fet amb algunes d’aquestes fotografies.

Technorati Tags: Giralda, Arboç, Penedès, turisme, CIM, restauració, patrimoni, convencions

Compartir

Etiquetes:Arboç, CIM, convencions, Giralda, patrimoni, Penedès, restauració, Turisme

Sembla que finalment ha arribat el fred i podem dir adéu al mosquit tigre fins a la primavera. Com és habitual la campanya de prevenció des de la administració ha consistit a responsabilitzar els ciutadans de la seva expansió, a l’estil de l’estalvi d’aigua, quan són les administracions els majors consumidors i malbaratadors. Ens faciliten un tríptic on diu el que els ciutadans han de fer i no han de fer, però els impulsors no s’apliquen la lliçó. A Gelida es dóna el cas a la zona del Parc Central. Una obra que s’hauria d’haver acabat fa un any, porta aturada des de fa mesos i l’estat de deixadesa va permetre de ben segur la introducció del mosquit tigre al Penedès.

El Parc Central ha de ser un nou espai verd de 10.000 metres quadrats, des del camp de futbol fins a la Font Barbuda, on hi haurà una plaça pavimentada i uns jardins amb salts d’aigües fins a un estany. El pressupost és de 500.000 Euros. Tal com indica el cartell, i encara que està la data amagada, es pot veure que la finalització havia de ser agost 2007. Semblava que finalment estaria acabat pel maig de 2008 quan es va enfonsar la plaça i també van aparèixer més forats al terreny.

L’Ajuntament s’hi inhibeix i diu que és culpa de les empreses que estan urbanitzant l’espai. Al carrer però es comenta que la causa ha estat una mala compactació del terreny. L’espai està just a sobre d’un torrent. Es veu que les màquines encarregades feien molt soroll i algú es va queixar a l’Ajuntament. A continuació es va canviar el sistema de compactació i el resultat és el que veiem. Bé, fa unes setmanes va aparèixer un lona a tota la tanca amb l’intenció de tapar el “desaguisat” però els veïns de l’Avinguda Europa poden veure cada dia des de casa seva la situació de tot plegat. Són els màxims perjudicats doncs a més de no poder accedir a la Font Barbuda, des de fa any i mig, veuen com l’espai es deteriora cada cop més. Especialment la bassa on el mosquit tigre va tenir una incubació perfecte.

La deixadesa de l’espai s’ha encomanat als carrers propers. Malgrat tot l’empresa executora del projecte, CESPA, no ho deu fer tant malament doncs ha rebut la nova concessió de l’Ajuntament de Gelida pel servei de recollida d’escombraries. Mentre que esperem la solució, en paguem les conseqüències i a sobre ens diuen que és culpa nostra.

Technorati Tags: Gelida, Penedès, Ajuntament, administració, CESPA, mosquit tigre, Parc Central, despropòsit, deixadesa, irresponsabilitat

Compartir

Etiquetes:administració, Ajuntament, CESPA, deixadesa, despropòsit, Gelida, irresponsabilitat, mosquit tigre, Parc Central, Penedès

Tots els mitjans de comunicació han fet una programació especial sobre la nit electoral a Estats Units. Una nit d’esperança. Ho vaig seguir per TV3 i la CNN. La retransmissió dels americans va ser com sempre completa i espectacular. Abans vaig veure un bon reportatge de la situació actual del país fent un recorregut per la Ruta 66. Des de l’inici a Chicago –seu de la candidatura de Barack Obama– fins a Santa Monica, Los Angeles, tot passant per Arizona, amb capital a Phoenix, –quarter general de John McCain– la que és sens dubte una de les icones tradicionals d’aquesta gran nació.

La mítica Ruta 66 també anomenada U.S. Route 66, Route 66, The Main Street of America (El carrer principal d’Amèrica) o The Mother Road (La carretera mare) recorre una distància de 3.939 km. Va ser inaugurada el 1926 però no va ser acabada fins al 1938. Va tenir un paper molt important durant la depressió econòmica dels anys 30 del segle passat, pel trànsit d’immigrants a la recerca de noves oportunitats que va vehicular d’est a oest. Anteriorment a la carretera aquest trajecte tenia com a millors alternatives el ferrocarril i la travessa marítima vorejant el continent. Les noves autopistes interestatals van fer que el 1985 deixés de figurar a la Xarxa de Carreteres d’Estats Units però en moltes zones de la Ruta 66 s’ha recuperat com atractiu turístic amb la marca Historic Route 66.

M’agradaria fer algun dia tota la carretera de costa a costa. De moment només he pogut fer el tram de Chicago a St. Louis i el seu pas pels estats d’Arizona i Califòrnia. Em va agradar especialment fer aquest últim recorregut –era part d’una visita a Las Vegas i al Grand Canyon– doncs en gaudeixes més del paisatge. Un entorn pla, desèrtic, calorós, sec, amb matolls que intenten sobreviure entre mig de les roques. Un entorn que canvia de colors marrons a vermellosos a mida que passa el dia.

Amb rectes com aquestes, algunes de fins a 40 quilòmetres ininterromputs, has d’anar amb compte de no passar-te del límit de velocitat, doncs sigui des de darrera dels anuncis a la carretera o fins i tot des d’avions en grans extensions del desert, tens la policia vigilant. Després de tant paisatge força inhòspit és tota una sorpresa arribar de cop a una ciutat. Moltes viuen del turisme que genera encara la Ruta 66 i que es potencia abastament.

La Ruta 66 sembla estar “decorada” o millor dit aturada en el temps. Concretament en els anys 50 i 60, temps de Elvis i Rock & Roll. Les benzineres mantenen els sortidors antics, hi ha maniquins vestits de l’època, les cafeteries son les típiques que surten a les pel.lícules, tens la sensació que entres en un túnel del temps. La gastronomia tampoc ha canviat i encara que no és de cuina d’autor les racions són més que generoses…

El típic motel no pot faltar, i molts segueixen l’estètica “oficial” del recorregut mirant d’atraure el turista fàcil.

Malgrat la crisi econòmica actual la visió comercial dels americans sempre estarà molt per sobre dels competidors. Com a exemples tenim el cas d’unes cavernes camí del Grand Canyon, que necessiten una ràpida visualització del reclam turístic, per tant li adjunten la reproducció d’un dinosaure. I si volen atraure visitants a un punt determinat enmig del desert, directament creen l’atracció turística, com és el termòmetre més alt del món al qual ningú pot resistir-se a fer-se una fotografia.

A més a més no se’n obliden mai del públic infantil. Qui no li hagués agradat de petit divertir-se a un parc que sembla talment un ranxo o a un autèntic camió de bombers dels anys 50? Tot a peu de carretera.

Hauríem d’aprendre d’aquest esperit emprenedor dels nord-americans. Quan tindrem una promoció com mana de la Via Augusta? O més contemporània en el temps, de la N-340 o la Nacional II? Aquí ens sobra la història però ens falta la iniciativa estadounidenca. Val la pena fer un volt per la Ruta 66 per agafar idees, això sí, sempre sobre rodes.

Technorati Tags: Estats Units, USA, eleccions, TV3, CNN, Ruta 66, Route 66, turisme, esperança, nostàlgia, història, nacional, termòmetre, Baker

Compartir

Etiquetes:Baker, CNN, eleccions, esperança, Estats Units, Història, nacional, nostàlgia, Route 66, Ruta 66, termòmetre, Turisme, TV3, USA