Fil dels
Apunts
Comentaris

A casa només tenim la possibilitat de dues plataformes de televisió per pagament, Digital Plus i Imagenio. Totes dues tenen un servei d’informació de la programació. El de la televisió de Telefónica és molt complet. Sobretot a les pel.lícules, amb una fitxa tècnica a més a més d’un llarg resum de l’argument. Per la seva banda la guia de Digital+, el “Piloto”, és molt curta amb només un parell de línies sigui programa, sèrie o cinema. Però un capítol apart mereix la informació que dóna de la programació de TV3, o millor dit el canal internacional TVCi que és l’únic disponible. A més a més de fer-ho en castellà –a Imagenio és en l’idioma oficial del canal sigui català, euskera, gallec, anglès, francès, etc.– aporta informacions que són veritables perles.

TVIST Digital+TVIST: Todo el mundo que ha salido por la televisión alguna vez han oído que le hacían el mismo comentario: ¡Te he visto!

Sembla que el més important és explicar el nom del programa… Per si de cas li afegeixen la categoria “Testimonio” per a què ho tinguem encara més clar.

TN VESPRE Digital+TELENOTÍCIES VESPRE: Informativo vespertino que incluye las noticias más relevantes de la actualidad.

Visca la traducció literal! A la Marmitó

APM Digital+ALGUNA PREGUNTA MÉS: Programa conducido por Carles Capdevila y Guillamo Sanos, en el que se comentan, analizan y replican toda clase de disparates.

Segur que als responsables del programa els agrada com descriuen el procés de producció.

VENTDELPLÀ Digital+VENTDELPLÀ: Teresa, una mujer de 40 años casada y con dos hijos de momento se verá obligada a rehacer su vida.

Ara que van per la 6a temporada, seria hora de canviar la descripció del primer capítol de la sèrie per alguna cosa més actual… clar que igual van pensar que el “de momento” era suficient…

Totes aquestes imatges van ser preses fa poc quan durant uns mesos vam estar abonats als dos serveis i els estàvem comparant. Fins a principis d’any, o teníem televisió per antena no TDT o pel servei de cable local o la plataforma de Sogecable. Després d’arribar Imagenio ens vam decidir per continuar amb aquest doncs l’oferta de canals era més interessant. Una altra història increïble és tornar el descodificador. Sort que vam trobar un lloc a Vilafranca del Penedès que ni tant sols el teníen llistat al telèfon d’atenció al client de Digital+. Ens deien que només hi havia 5 llocs a tota Barcelona i que els més propers a Gelida eren a El Prat de Llobregat i Vilanova i la Geltrú.

Technorati Tags: , , , , , , , , , ,

Avui aquest bloc compleix el seu primer any de vida. És un bon motiu per agrair a tots els lectors el seguiment i comentaris. També és una bona ocasió per parlar per primer cop de les seves estadístiques. Val a comentar primer que el fet de tenir dues versions del bloc, en català i en castellà, m’ha condicionat el temps que li puc dedicar a la seva actualització. Els apunts els penso en català i la gran majoria els versiono al castellà, els de temàtica estrictament local no acostumo a traduir-los si crec que no tindrà interès per la comunitat hispana. Tampoc és una traducció literal doncs els objectius són diferents. La conseqüència és que al blog predominen els lectors procedent de cercadors, mentre al bloc són els enllaços directes i referencials els més utilitzats.

Aniversari blocaire

Aquest és l’apunt número 351, 216 en català i 135 en castellà, però la dada que més m’agrada són els 659 comentaris, 519 en català i 140 en castellà, que he rebut. Pel que fa al comptador de visites en aquest any hi ha hagut unes 25.000, prop de 13.000 en català i poc més de 12.000 en castellà. El número de visitants també determina les entrades més llegides.   

En català:

  1. La Penedesfera: Llistat de blocs i blocaires del Penedès
  2. Llistat de causes catalanes al Facebook
  3. +7695 facebookaires aconsegueixen el FACEBOOK EN CATALÀ!

En castellà:

  1. Activa tu mente
  2. Cómo empezó la crisis inmobiliaria
  3. La calidad del ADSL

Al respecte veig que l’estadística en català reflexa més el que ha significat el bloc per a mi. El llistat de blocs i blocaires del Penedès, a més de ser l’entrada amb més comentaris, supera el centenar, és sens dubte l’aportació cap a la societat en general més important que he fet des d’aquest bloc. Estic orgullós d’haver impulsat la Penedesfera, virtual i presencial, i també d’haver contribuït a tenir el Facebook en Català, creant primer la causa que va camí dels 30.000 adherits i ara mantenint un llistat de causes catalanes en aquesta xarxa social. Pel que fa a les entrades en castellà veig que el posicionament en google ha estat determinant, doncs encara que estic content d’haver compartit tots els post que he fet, tot i que alguns m’ha costat molt d’escriure, els més llegits no són els que més m’han agradat, però això en un bloc no depèn de l’autor sinó de la comunitat que gira entorn d’ell, que llegeix, comenta i participa tal com tu ho estàs fent ara mateix.

Tardor a Gelida

Finalment, en quant a l’aspecte tècnic del bloc, només comentar que haver triat WordPress ha estat tot un encert, perquè em dona la flexibilitat de configuració que volia. En aquest temps no he fet canvis importants des de l’inici, a banda d’alguns apartats a la barra lateral, i tampoc en aquest primer aniversari faré cap remodelació espectacular. Segueixo dient que per a un bloc és més important el contingut que el disseny però aquest també ha de tenir uns mínims. Ara bé, sóc del parer que s’ha de respectar l’opinió del lector i aquest va dir majoritàriament, participant en una passada enquesta al bloc, que no li agradava les finestres que generava l’aplicació SnapShots. Així doncs he aprofitat el primer aniversari per desactivar-les.

Technorati Tags: , , , , , , , , , ,

Des d’ahir Google Maps ja inclou Google Street View de ciutats com Barcelona, Madrid, València i Sevilla, afegint-se al complement de vista de carrer d’algunes poques ciutats d’Estats Units, França, Itàlia, el Japó i Austràlia. Davant les crítiques sobre la identitat dels vianants i vehicles, a les noves versions totes les imatges tenen els rostres i les matricules difuminades. Tafanejant per Barcelona m’he adonat fins a quin punt han volgut garantir la privacitat que fins i tot se’ls ha anat la mà i a anuncis al carrer els han esborrat la cara. És el cas d’aquesta cabina de la ONCE i el quiosc proper de la Rambla de Canaletes, tal com es veu a la següent captura.

Privacitat extrema al Google Street View de Barcelona

Durant el període de captura d’imatges vaig “caçar” el cotxe de Google a Martorell, però fora de Barcelona sembla que encara no estan carregades a l’aplicació. S’anirant incorporant progressivament doncs tot aquest retoc fotogràfic a persones i cotxes és una feinada!

Technorati Tags: , , , , , , , , ,

Ambient de la FiraAquest cap de setmana vaig poder veure que complex és i serà integrar a l’inmigració d’altres països arribada massivament els darrers anys. Per una banda dissabte la mostra d’entitats de Gelida –la segona en una setmana després d’haver estat a l’Entimostra del Vendrell– girava entorn de com les associacions de la vila integren als nouvinguts. Diumenge, per casualitat, em vaig trobar a la més gran concentració de peruans que havia vist a Barcelona. Celebraven la festivitat del Señor de los Milagros a l’església de Sant Ramon Nonat del barri de Collblanc.

Ja fa molts anys que se’n fan a tot arreu fires d’entitats. Gelida, per la seva població (uns 6.600 habitants), s’ha sumat darrerament amb una primera edició el 2006 i una segona ara. El format però sempre és molt similar. Tant al Vendrell com a Gelida, cadascú dins la seva dimensió miren d’afegir un nou reclam, especialment cap als més joves i les seves famílies.

Educació Infantil

Les entitats però no desaprofiten l’ocasió per ser reivindicatives…

Un camp de futbol digne

I recordar èpoques passades…

Cantonigrós 88

El nombre d’habitants és determinant per a que es desenvolupi un tipus d’associació o una altra. Tenir una seu local de la comunitat Bahà’í o una Societat Ornitològica, per dir algunes de les entitats més curioses que tenien un estand al Vendrell (uns 33.300 habitants), és l’equivalència en termes d’associacionisme a la diferencia de població. 

Ornitologia pletòrica

Ara bé, també hi han coincidències. És el cas que a totes dues mostres les entitats que tenien més recolzament dels joves eren les respectives colles de diables.

Diable sóc d'aquest ball, diable sóc i seré...Drac de Gelida frontal

Fins aquí era l’entrada que tenia pensat fer inicialment, però després de l’esdeveniment que vaig veure a Barcelona creia que ho havia de relacionar amb una reflexió sobre l’enfocament de la fira d’entitats de Gelida. L’objectiu d’aquesta era posar en comú les experiències d’integració de les diferents entitats més una mostra de les cultures que són presents al poble. La meva percepció és que se’n parla molt, es diu que es fan moltes coses, però a l’hora de la veritat no hi ha integració en les associacions i la societat civil en general. Sí que n’hi ha –per necessitat– als serveis públics com les escoles, l’ambulatori, la biblioteca i el Funicular. Els participants a la taula de Ràdio Gelida sobre les cultures van coincidir que ells no hi coneixien ningú que col.laborés amb entitats locals. Cert és que l’associacionisme està en el seu pitjor moment, i cada cop resulta més difícil trobar noves afiliacions, però no serà també que segons augmenta el nombre de compatriotes es fa el cercle més tancat? Qualsevol lloc és bo per satisfer aquest impuls social si és amb els més propers. Al descampat que hi ha a Torre Melina, entre Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat, es donen cita els caps de setmana un nombre impressionant de llatinoamericans –a la fotografia següent que vaig treure fa uns mesos només es veu una part– per fer una mica d’esport, xerrar o simplement ser punt de trobada de la comunitat llatina. És cert que el nivell econòmic dels immigrants és baix i busquen espais públics i gratuïts per trobar-se però no seria millor un parc que no un descampat? Algú els obliga a quedar allà o és la possibilitat d’estar només amb els seus el que els motiva a buscar indrets com aquest?

Llatinoamericans a Torre Melina

A la fira de Gelida hi havia una carpa on s’oferia una mostra gastronòmica de les noves cultures. A banda de les persones que oferien els productes en aquest espai, no em va semblar veure més immigrants a la Plaça de la Vila. Malgrat ser un poble petit hi ha una immigració important, especialment marroquina amb gairebé uns 400 membres. Aquests també han buscat un punt de trobada propi a la vila. En aquest cas serà un local que obrirà properament el qual, a l’igual que espais similars a altres poblacions, farà de centre cultural, mesquita per pregar o simplement espai d’acollida als nouvinguts marroquins a Gelida i que curiosament –pel nom– estarà situat a l’Avinguda Europa. És difícil conèixer les causes però no ens enganyem, ara per ara no hi ha integració real a excepció de alguns casos puntuals. És més, en segons quines situacions l’integració és més factible dels “autòctons“ dins la cultura dels nouvinguts.

Avinguda Sant Ramon Nonat tallada per la Missa Peruana

“Es una misa peruana, una cosa nuestra” em van contestar quan vaig preguntar a una família què s’estava celebrant a l’Església de Sant Ramon Nonat de Barcelona. Hi havia tanta gent, tant dins com a fora de l’església, que va estar el carrer tot el dia tancat. En casos com aquest realment la sensació és que t’han canviat de cop i volta el teu espai, i llavors canvien els rols i és la població resident la que li correspon integrar-se al grup majoritari… o no?

Processó del Señor de los Milagros des de dalt

Technorati Tags: , , , , , , , , , , , ,

RSSLes potencialitats a les que pot arribar l’RSS de ben segur que ni les pensava el mateix inventor. Encara més si podem visualitzar les dades en una línia temporal d’un feed –o de molts més– que és el més semblant a obtenir la vida digital d’una persona, col.lectiu o organització. Aprofitant que el Josep Maria Comajuncosas, alma mater del portal de la Penedesfera, m’ha suggerit tres aplicacions per mostrar-hi allà –i d’una ullada– totes les entrades dels blocaires penedesencs, les comparteixo aquí.

  • The Universal Timeline Aggregator: Senzilla gràficament però també molt fàcil de fer servir. Introdueixes la URL a la pàgina i punt, no cal configurar res més ni donar-se’n d’alta. És ideal si vols tenir la representació d’un sòl RSS sense més pretensions.
  • xtimeline: Especialitzada en biografies de personatges i esdeveniments doncs permet l’aportació d’altres usuaris al mateix fil. És ideal per fer documentacions històriques on-line. Aquest web ja el coneixia i fa temps que tinc allà una mena de portafolio personal.
  • dipity: La millor gràficament de totes i que incorpora molt bé diferents RSS de tota mena de llocs socials. És la més indicada, exceptuant Facebook és clar, per mostrar la vida digital on-line. M’ha agradat força, així que l’incorporo al bloc i també en aquesta entrada.


Technorati Tags: , , , , , , ,

Faig una nova col.laboració a Ràdio Gelida a més a més de la tertúlia mensual dels dissabtes. A l’igual que aquest estiu, està relacionada amb els blocs i la Penedesfera. Si llavors vaig parlar de cada temàtica d’aquesta comunitat de blocaires, fent-ne un repàs general i recomanant apunts i blocaires, ara són els mateixos autors dels blocs els protagonistes. Per proximitat començaré amb els de Gelida i el primer és Bernat Oró, administrador del Bloc del Cos de Dansa de l’Esbart Rocasagna de Gelida, finalista dels darrers Premis Blocs Catalunya.

Penedesfera

Aquesta col.laboració forma part del programa de Ràdio Gelida Trempera Matinera a càrrec del Quim Palomera i el Marc Font. Quinzenalment cada dissabte convidarem un blocaire per, durant uns 10 minuts, presentar-nos el seu bloc, parlar de com es va iniciar en aquest món, què n’espera d’aquesta eina de comunicació, anècdotes, etc. També ens acabarà fent una recomanació personal de blocs a llegir. Quan tingui la gravació faré una entrada afegint els enllaços que ens suggereix. A continuació teniu la primera.

I aquests són els enllaços de les seves recomanacions:

Bloguers de la Penedesfera:

Daniel García Peris – Blog

Technorati Tags: , , , , , , , , , , ,

Fotos exposadesDurant tot el cap de setmana es va desenvolupar a Calafell el primer festival internacional de fotografia de membres de Flickr, l’Explora Calafell. Encara que només vam poder ser-hi a la cloenda del diumenge, pel que vaig veure i només per la idea l’haig de qualificar d’èxit. Sens dubte l’esdeveniment ha generat un turisme cultural de qualitat des de la xarxa amb el que implica d’autenticitat i d’un alt rendiment de la inversió en publicitat del municipi. De cop i volta el servei de Flickr multiplicarà les fotografies de Calafell, però no amb imatges qualsevol sinó per aficionats a la fotografia digital amb un excel.lent resultat artístic. Gràcies a l’invitació del festival a la tarda vam visitar el Museu Casa Barral al Passeig Marítim. Allà no em vaig poder estar de pensar que diferent hagués estat fer la trobada flickera en l’època prèvia al boom turístic que tant enyorava l’escriptor Carlos Barral.

Flickers

Del resultat em va quedar clar que cal que m’aficioni al retoc digital si vull participar en més concursos com aquest. M’agrada la fotografia però ha estat recentment per la practicitat de les càmeres actuals. No he fet servir gaire el photoshop i com la foto que em van seleccionar m’agrada més captar el moment que jugar amb la post-producció. Potser m’hagués anat bé guanyar un dels programes d’Adobe que la regidora obsequiava als premiats, en versió mac i –paraules textuals– “versió normal“. Emportar-te la impressió de la teva foto, una de les 160 que hi havia penjades a la sala d’exposicions, també era un petit incentiu.

Primer Premi

S’ha d’aplaudir l’esforç per millorar la imatge i la difusió del poble –o millor dir petita ciutat?– però res farà tornar a la millor època de Calafell, paisatgísticament parlant. Aquesta no ha estat la que he viscut jo, sinó la que va ser prèvia als anys 60, quan l’incipient turisme convivia amb la tradició marinera i agrícola.

Museu Casa Barral

La casa on va viure Carlos Barral s’ha conservat com a únic testimoni d’aquella època. Ara és propietat de l’Ajuntament i hi ha una exposició recordant l’obra de l’escriptor i editor en un espai de tradició marinera que gràcies a ell es va mantenir practicament intacte. Resulta més que curiós que va haver de ser un estiuejant barceloní el que preservés el patrimoni calafellenc.

Amics del Carlos Barral

Si Barral hagués tingut ara la possibilitat de retratar amb una càmera digital el millor de Calafell, sigui des del característic mirador de l’antiga “botiga” de pescadors o del considerat principal atractiu turístic per part de l’Ajuntament, què li hauria agradat?

Vistes des del Mirador

Technorati Tags: , , , , , , , , , , , , , , ,

Musée d'OrsayÉs una més de les meravelles parisenques i encara que només té una vintena d’anys és una de les més visitades de França. Situat a una de les ribes del riu Sena, justament davant del museu del Louvre, és molt més temàtic que aquest i més a la mida per incloure’l al recorregut d’una escapada a la ciutat de la llum. El museu és una antiga estació de ferrocarril reconvertida que exposa obres d’art de la segona meitat del s.XIX i principis del s.XX. No només pintura, sinó també arts decoratives, com escultura i mobles, fotografia i arquitectura. L’espai és contemporani de les peces exposades i va ser tot un encert reutilitzar-ho per aquest ús.

Rellotge i sostre

L’estació va ser inaugurada el 1898 per l’Exposició Universal del 1900 i fins al 1939 va ser la “Gare d’Orsay”. Després de la Segona Guerra Mundial l’edifici va anar canviant els seus usos i degradant-se fins arribar als anys 70 on va estar a punt de ser enderrocat per construir un hotel modern. Sortosament es va declarar monument nacional al 1973. Després d’una restauració i remodelació modèlica el 1986 va ser inaugurat com a museu.

Humanité

Al seu interior pots trobar obres de Cézanne, Degas, Delacroix, Gaudí, Gauguin, Van Gogh, Manet, Matisse, Monet, Munch, Renoir, Rodin, Rousseau o Toulouse-Lautrec, entre d’altres. Del millor dels diferents moviments com el Realisme, l’Impresionisme, el Simbolisme, el Naturalisme o l’Art Nouveau.

Ficant el nas a l'Habitació

Només l’edifici mereixiria ser visitat. Conforme vas fent el recorregut també vas baixant de pis i passes per la part de darrera de l’antic rellotge de l’estació, el qual dona una imatge molt curiosa barrejat amb les ombres dels visitants. A dalt de tot del museu hi ha una terrassa, que té vistes al riu, el Louvre i tot el centre monumental. També si ens allarguem en la visita podem dinar al restaurant del museu que té una bona qualitat en relació al preu.

Rellotge i paret

Segurament la proximitat del Louvre fa decidir-se cap aquest gran museu la majoria de visites a aquest tipus d’atraccions turístiques de Paris. Al Louvre s’ha d’anar però es necessitarien setmanes per fer-se una idea mínimament de totes les col.leccions. Si tens poc temps, per exemple un viatge de cap de setmana, l’Orsay el pots veure sencer en un matí –són 4.000 obres exposades però no cansen si fas una mica de via– i la majoria són d’autors francesos o relacionats amb el país, de manera que fa l’escapada més autèntica.

Ressaca

Technorati Tags: , , , , , , , , , , ,

El Blog Action Day és un esdeveniment sense ànim de lucre anual que té com a objectiu unir els blocaires, podcasters i videocasters del món, per a publicar sobre un sol tema el mateix dia. L’objectiu del Dia d’Acció Bloc és establir un diàleg mundial en el qual diverses opinions i idees de milers de persones s’enfoquin en un sol tema. Avui és el dia, el qual està dedicat aquest any a la pobresa. Vaig a relacionar els senyals que m’arriben en el dia d’avui, que també coincideix amb la Setmana contra la Pobresa i l’aniversari de l’afusellament del President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys.

Pobresa econòmica:

No podia estar més d’actualitat en temps de crisi financera, hipotecària, immobiliària, mundial, etc. parlar de la pobresa que genera el sistema i que, un cop més, toca pagar a tots els errors d’una èlit. Us recomano llegir una explicació planera de la situació generada a l’article Blogs, crisis financiera y pobreza.

Pobresa cultural:

Els tòpics sobre els pobles simplifiquen molt, i moltes vegades injustament, però no deixen de ser un indicatiu que alguna cosa cal corregir. Aquest acudit que m’ha arribat per e-mail és molt significatiu de quina és la visió que tenim de cada societat.

L’ONU acaba de finalitzar l’enquesta més gran de la seva història.
La pregunta va ser: ‘Si us plau, digui honestament, què opina de l’escassetat d’aliments a la resta del món’. Els resultats no han pogut ser més decebedors. L’enquesta ha estat un total fracàs:

  • Els europeus no entenien què significava ‘escassetat’.
  • Els africans no sabien què eren ‘aliments’.
  • Els israelians no van entendre què volia dir ‘si us plau’.
  • Els americans preguntaven què significa ‘la resta del món’.
  • Xinesos i cubans demanaven què els expliquessin què significa ‘opina’.

Pobresa democràtica:

Companys amb Francisco Franco al 1933

Avui fa seixanta-vuit anys que van afusellar el president Lluís Companys. Després de trenta-dos anys de la mort del dictador Francisco Franco –a la foto els podeu veure tots dos al 1933– sembla mentida que encara es parli d’estratègies per anul.lar el consell de guerra sumaríssim que el va condemnar. És l’únic president d’una nació democràtica assassinat pel feixisme, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial. També deu ser l’únic condemnat a mort al qual s’ha posat en honor seu el nom a un espai com l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Fins quan haurem d’esperar? És això plena democràcia?

Technorati Tags: , , , , , , , ,

Premis Blocs CatalunyaDivendres, passat vaig assistir a l’acte de lliurement dels Premis Blocs Catalunya a l’Auditori – Palau de Congressos de Girona. Primer de tot vull felicitar als guanyadors i finalistes, però sobretot als organitzadors, l’Associació STIC.CAT, per crear un esdeveniment que ha potenciat la visibilitat dels blocaires i a més a més una cerimònia molt lluïda. Malgrat tot haig d’aprofitar justament l’oportunitat d’expressió que em dona aquest mitjà per aportar una reflexió sobre la representativitat d’aquests premis, com d’altres debats que ja s’han obert.

Val a dir què el programa de tota la jornada era molt interessant però l’horari no m’anava bé i me l’havia de perdre. Fins i tot vam arribar quan havia començat, tot just després de l’entrega de la primera de les cinc categories. De com havia estat em va fer cinc cèntims el Bernat, administrador del Bloc de l’Esbart Rocasagna de Gelida. Ell havia anat en representació de l’únic bloc penedesfèric finalista. Vam trobar a faltar una menció a tots els finalistes en la cerimònia. No és gens fàcil ser a Girona un divendres a la tarda i això hauria reconfortat més d’un. Tampoc va haver-hi menció a les diferents comunitats blocaires de Catalunya –sí al web– que com aquests premis tenen com a objectiu millorar la visibilitat del blocs. Aquests són detalls per millorar en una propera edició.

Núria Masdeu als Premis Blocs Catalunya

La meva reflexió principal va en el sentit que caldria una definició més clara de l’àmbit dels premis. Si són els premis dels blocs en català, la paraula Catalunya deixa fora la resta dels Països Catalans. Si són els premis de Catalunya, d’àmbit territorial, crec que limitar-ho als blocs escrits només en català és un error. Aquesta és una part de Catalunya i crec què el país ens interessa en la seva totalitat tant socialment com cultural, els eixos temàtics principals d’aquesta eina de comunicació. A diferència del que passa al carrer –o justament pel que passa al carrer– el català a la blogosfera té molt bona salut. No hem de patir gens per quedar absorbits pel castellà. Estic ben segur que a Catalunya s’escriuen blocs molt interessants a més a més d’en català i castellà. És més, l’objectiu de promocionar els blocs en català tindria més èxit, doncs guanyaria la repercussió. La prova és el fet que pocs mitjans de comunicació que no fossin en català han seguit els Premis.

Públic als Premis Blocs Catalunya

Em va agradar el discurs final del President del Parlament Ernest Benach sobre l’apropament cap a al ciutadà que representen les eines de comunicació de la web 2.0 però encara més quan al pica-pica posterior ens va comentar que havia valorat molt bé el Bloc de l’Esbart.

Technorati Tags: , , , , , , , , , , , , , ,

Escales Baixada de les Monges des de baixL’Ajuntament de Gelida va aprovar al darrer ple instal.lar unes escales mecàniques a un carrer del poble. Era una proposta de l’equip de govern (PSC) que venia al seu programa electoral de les darreres eleccions i també a totes les anteriors des del 1991. Segons l’Enciclopèdia Catalana, luxe és una “cosa supèrflua, no necessària, que hom té, usa o fa”. Aquesta és la meva opinió sobre aquesta decisió, contraposada a mancances bàsiques que té la vila i que no estan gens resoltes. Per arribar a aquesta conclusió he analitzat els arguments a favor i en contra. Aquest anàlisi és el que comentaré a continuació i també avui a la nova temporada de la tertúlia del Ritme de la Vila de Ràdio Gelida.

Escales Mecàniques Programa PSC Gelida

A favor:

  1. Era una proposta concreta i és prioritari que es compleixin els programes electorals. La promesa d’escales mecàniques és habitual a les campanyes electorals.

  2. Un ajuntament desenvolupa moltes feines que no són vistes per la ciutadania, cal que hi hagin projectes que la ciutadania pugui “tocar” per visualitzar en que es gasten els seus impostos.

En contra:

  1. El projecte té un cost de construcció de 698.000 Euros. Al 2008 Gelida té 6.600 habitants. Surt a 105,75 Euros per persona, però la inversió es farà a un sector molt determinat del nucli del poble beneficiant als veïns que viuen a l’entorn de l’escala. A un radi de 100 metres poden viure com a molt uns 1.000 gelidencs. És per tant un projecte massa car per a beneficiar un número reduït de veïns però que paguen els residents a tot el municipi.

  2. Escales Baixada de les Monges des de dalt

  3. No hi ha cap estudi de quantes persones pugen i baixen diàriament per aquestes escales, ara fixes. Sembla increïble però és cert que es destinaran gairebé 120 Milions de les antigues pessetes a un eix de comunicació que desconeixem quin ús se’n fa ara mateix per justificar la millora. És una percepció meva però crec que diàriament no la deuen fer servir més de d’una cinquantena de persones. Per tant no podem treure la xifra de rendiment de la inversió, però a primera vista sembla ruïnosa. Aquest tipus de transport no s’instal.la en pobles sinó en grans ciutats que amb una gran població justifiquen una rendibilitat i un repartiment assumible dels costos entre centenars de milers de residents. Els exemples més propers són Barcelona, Tarragona, Lleida, Santa Coloma de Gramanet o L’Hospitalet de Llobregat.

  4. El projecte està subvencionat al 50% per la Diputació de Barcelona. Cal recordar que la Diputació Provincial fa una tasca de suport a tots els ajuntaments del seu àmbit d’una manera coordinada i que no pot afavorir uns municipis sobre d’altres. Per tant si subvenciona les escales no pot col.laborar en altres projectes. Això impedeix portar a terme altres iniciatives pendents en aquest mandat i fa les escales mecàniques prioritàries per a Gelida. A més a més el pressupost de la Diputació acaba sortint de la mateixa butxaca de tots els contribuents, inclosos els de Gelida, per tant no deixa de ser un retorn finalista.

  5. L’equip de govern ha descartat alternatives totalment vàlides a la instal.lació de les escales mecàniques per millorar la mobilitat. No sé si ni tant sols les han estudiades doncs la resposta de l’Alcalde als plens municipals ha estat que si ho veien tant fàcil haver-ho fet quan governaven. El mandat anterior van governar ERC i CiU en coalició, però el PSC va estar abans governant durant 12 anys i no va fer les escales. L’alternativa més senzilla consisteix -tal com es veu al mapa i a les fotografies que conté- en connectar l’ascensor del CAP amb el Pati dels Lluïsos mitjançant una passera. Arribant a un acord amb la Parròquia o comprant directament aquest local totalment en desús, i que necessita una remodelació. De ben segur que no costarà set-cents mil Euros i es guanyarà un nou equipament pel poble. L’altra alternativa, també més econòmica, és un bus urbà. Per exemple a Sant Sadurní tenen un servei licitat per un cost de 70.000 Euros i connecta tots els barris del municipi. D’aquesta manera a Gelida milloraria no només la comunicació entre aquests dos carrers sinó entre tots els nuclis de població, beneficiant a tots els ciutadans per igual.

  6. A les escales mecàniques no poden pujar persones amb mobilitat reduïda, amb cadira de rodes, o mares amb cotxets. Això redueix el seu ús. L’opció de l’ascensor és per a tots tipus de vianants i a més demostraria als ciutadans com s’amortitzarien els recursos públics, en aquest cas posant d’acord l’administració local i el departament de sanitat per donar un doble ús a l’ascensor de l’ambulatori.

  7. Aquest tipus d’escales mecàniques al carrer són molt sensibles als actes vandàlics i a un mal ús, a més a més han de complir unes estrictes mesures de seguretat, això pot provocar la seva aturada durant llargs períodes de temps, i per tant veure limitada la seva utilitat.

  8. Les escales mecàniques no són més que un servei de transport públic, el qual necessita inspecció, vigilància, consum energètic i sobretot un manteniment de reparacions. Això fa que l’import d’aquest manteniment sigui molt car i allà on es projecten s’ho pensin molt abans d’instal.lar-les. L’Ajuntament de Gelida encara no ha licitat el manteniment ni ha volgut comunicar cap xifra, però acostumen a ser un 10% del valor de l’obra. Per tant serien uns 70.000 Euros, pràcticament el mateix cost d’un servei de bus urbà per a tots els habitants del municipi.

  9. El cost del manteniment de les escales mecàniques hipotecarà amb una càrrega fixa i important els serveis de l’ajuntament. Les conseqüències seran que no podran millorar o encara empitjoraran altres serveis. Per mirar d’evitar-ho s’aplicarà una recepta prou coneguda que és pujar les contribucions i els impostos.

  10. A Gelida sabem d’això doncs la raó que el Funicular passés de l’Ajuntament a la Generalitat era que no podia assumir el manteniment perquè ja no era rendible, i això que el Funi és un servei de transport molt útil. Malgrat tot es repeteix la història.

Escala del Barri del FunicularEscala del carrer Barceloneta

Per totes aquestes raons penso que la instal.lació d’unes escales mecàniques a Gelida no estan justificades en cap carrer doncs no és un servei que es pugui demostrar amb dades a la mà la seva viabilitat. A més a més hi han alternatives molt més vàlides i menys costoses que permeten solucionar la mobilitat en el carrer on es volen instal.lar i de retruc la mobilitat general de tots els nuclis amb un bus urbà. Quan els gelidencs podran utilitzar aquest servei, segons tenen previst al 2009, al poble seguiran havent-hi les mancances actuals –i no em refereixo només a escales d’altres barris com les que apareixen a les fotos– sinó més importants com dotar a l’Ajuntament de recursos per donar un servei adient a les actuals llars d’infants i inclús poder fer la nova Llar d’Infants amb un cost similar a les escales mecàniques, per evitar els abocaments incontrolats, construir la nova biblioteca, etc. Tant de bo aquesta experiència serveixi per ser més exigents amb els programes electorals i que hi hagi més participació ciutadana per tal de poder triar les prioritats del que es fa amb els nostres impostos.

Què faries tu amb 700.000 Euros?

Technorati Tags: , , , , , , , , ,

Ahir es va celebrar la primera reunió de la primera comissió de seu del Centre de Suport de la UOC a l’Alt Penedès. Com a membre sorgit del passat procés electoral de la Universitat Oberta de Catalunya vaig participar d’aquest moment “històric” a Vilafranca del Penedès. Fins ara només hi havia un Punt de Suport i aquest any l’han pujat al grau de Centre de Suport amb la seva comissió corresponent. Hi vam parlar de molts temes però si un ens va ocupar bastant va ser la discussió sobre què hem de fer amb la Trobada Presencial de la UOC.

Trobada UOC_7

Els companys deien que la cosa va anar a menys des de l’arribada de la nova rectora Imma Tubella. La meva percepció personal és que no generen prou interès ni ara ni abans. És cert que els darrers tres anys no hi he anat i pels comentaris sembla que la darrera ha estat un gran fracàs d’assistència. Per a mi ja va ser un fracàs la primera que vaig participar, al 2004. Hi vas amb la imatge d’un col.lectiu de més de 20.000 estudiants i allà et trobes que hi hauria poc més del miler. Actualment encara sembla més dramàtic. Les meves suggerències per tal de millorar-la va en el sentit de generar més incentius a l’assistència que no pas canviar dràsticament el format. D’entrada cal haver-hi la possibilitat física de trobar-te amb els consultors de la teva aula. Llegir els dies abans que no podrà assistir i farà la tutoria un altre consultor ja frena una mica. La trobada presencial és la única oportunitat de trobar-te en persona amb tota l’aula i no s’ha de perdre aquesta oportunitat. Hauria de ser obligatòria l’assistència pel professorat. Una altra idea que vaig deixar anar és que la trobada vagi rotant d’universitat. A Bellaterra és el més senzill per la UOC però penso que generaria interès si també es fes algun any als campus universitaris de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i fins i tot València. L’àrea de Barcelona és la més cèntrica i la que deu acumular més estudiants però variar la seu en anys alternatius pot generar nous al.licients i facilitar l’assistència d’estudiants més llunyans.

UOC_22@1

Respecte a qüestions estrictament de la UOC a l’Alt Penedès es van parlar de quines iniciatives es podrien realitzar. La passada col.laboració de la UOC amb les Jornades de la Penedesfera a Gelida va ser molt positiva i vaig proposar que contactessin amb l’Institut d’Estudis Penedesencs, els quals de ben segur estarien interessats. Sobre la resta d’accions que podrien fer-se, com una xerrada sobre el procés de Bolonya, vaig proposar que siguin obertes doncs ara per ara la UOC exerceix d’universitat a l’Alt Penedès. També que intercanviéssim les accions amb el Centre de Suport de Vilanova i acollíssim als estudiants del Baix Penedès, per raons geogràfiques, socials i culturals i perquè a El Vendrell de moment només hi ha un punt de suport.

Technorati Tags: , , , , , , , , , ,

Dissabte passat vaig poder comprovar sobre el terreny quin és el meu entorn i els meus interessos. Al matí vaig assistir a la 1a Conferència Oberta de la Vegueria Penedès. Un pél massa carregada de continguts –van ser llegides una quarantena de ponències– i poc temps per al debat. A la tarda vaig participar de la meva primera tertúlia blocaire de l’Ateneuesfera a l’Ateneu Barcelonés, on a més de l’experiència pròpia vaig compartir les inquietuds sobre Gelida, el Penedès, la Penedesfera, turisme, web 2.0, etc. amb un conjunt reduït de blocaires del bo i millor que et pots trobar a Catalunya.

Llorens del P.A Llorenç vaig introduir l’oportunitat que significa per al Penedès apostar clarament pel turisme com a activitat econòmica prioritària, per tal de millorar el territori sense agredir-lo. Pels comentaris que vaig sentir al descans sembla una opció que genera debat i una aplicació no exempta d’entrebancs per a tots els agents del territori implicats. Una altra de les idees que vaig aportar va ser la necessitat de la reivindicació social de la Vegueria Penedès i que va ser una constant en el suggeriments plantejats als responsables de la Plataforma per una Vegueria Pròpia. Ara bé, jo anava més enllà i reclamava que fossin els mateixos adherits, des de l’entitat més important fins a l’adhesió individual, que treballin el dia a dia per la Vegueria Penedès i no esperar que la Plataforma ho faci. Una primera acció seria demanar a la Diputació de Tarragona que escrigui bé el nom del poble de Llorenç del Penedès, incorrecte tal com es veu al senyal que hi ha a la rotonda d’entrada a L’Arboç.

Ordinador portàtil

A Barcelona, al bressol del catalanisme del s.XIX, vaig participar d’una conversa molt més actual –tot el relacionat amb els blocs– que l’espai que ens acollia. El Guillem Carbonell, soci de l’Ateneu Barcelonès, convocava la 4ª tertúlia de l’Ateneusfera amb una quinzena de blocaires. Em va convidar el David Rodríguez, el qual va assistir a les Jornades de la Penedesfera, i em va presentar com exemple d’autor de bloc personal i de proximitat. Encara que la meva intenció era fer un bloc més temàtic, aquesta deu ser la percepció que es veu des de fora. Val a dir que de tota la llista dels blocaires convocats alguns ja els llegia i d’altres els he conegut ara, però tots ells us els recomano seguir-los doncs són sens dubte d’una gran qualitat.

Nota del 18-1-09: Després de participar ahir a la 5a Ateneuesfera he decidit actualitzar aquesta llista amb els nous blocaires que s’incorporin a cada nova trobada.

    Ateneuesfera:

Technorati Tags: , , , , , , , , , , , , , , ,

Llorenç del PenedèsDissabte, a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès, se celebra la 1a Conferència Oberta de la Vegueria Penedès, i a la qual hi participaré. L’executiva de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, convocant de l’esdeveniment, creu que s’ha obert una nova etapa que demana redefinir-se i endegar un procés de maduració col·lectiva amb la participació de col·lectius, entitats i grups de les quatre comarques penedesenques, socis o adherits a la campanya pro Vegueria. La temàtica de la Conferència girarà al voltant d’aquests eixos centrals: La Vegueria Penedès, motor de la transformació social del Penedès; propostes d’actuació de cara al futur immediat i suggeriments orientats a dinamitzar la Plataforma.

Encara que coneixia la convocatòria pel recent bloc de la Plataforma, va ser el blocaire llorencenc Josep Guillén el que em va proposar participar-hi com a “representant i impulsor de la Penedesfera i com a persona implicada en el territori”, per parlar de com les noves tecnologies i internet ajudaran a unir encara més les relacions socials i culturals a la xarxa, i del sector turístic al Penedès. Vaig acceptar però recordant-li que no aniria en representació de la Penedesfera perquè primer, ningú m’ha triat com a representant, i segon, la Penedesfera es va definir com:

L’espai comunicatiu virtual que compren el col·lectiu en xarxa de blocs i blocaires que tenen vinculació al Penedès, entès aquest com el territori de les comarques de l’Anoia, l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf. Així doncs aquesta comunitat vol acollir a tothom, inclòs aquells blocaires que són partidaris o no de la formació de la Vegueria Penedès, i independentment de la llengua, lloc de naixement o de residència i temàtica del bloc.

Balcó amb domàs per la Vegueria PenedèsA banda de defensar sempre que calgui aquesta definició, no negaré pas el meu “proveguerisme” –el balcó de la foto és el meu– ni que l’existència per si mateixa de la Penedesfera pugui ajudar a la cohesió del territori i per tant reforçar l’objectiu de la vegueria pròpia, però el seu àmbit és molt més transversal. Precisament a una de les ponències suggereixo que la PVP miri d’influir no només per la via política, la vegueria administrativa, sinó potenciar la recuperació dels llaços ciutadans entre els penedesencs: la vegueria social.

Podeu consultar les dues ponències que he presentat a continuació:

Technorati Tags: , , , , , , , , , ,

Dins del marc de les Jornades Europees del Patrimoni, l’Associació d’Amics del Castell de Gelida (AACG), tal com van fer els dos anys anteriors a la Casa Pallejà i la Casa Vallribera-Mir, van escollir el passat diumenge un nou espai gelidenc per redescobrir. En aquest cas Can Martí de Dalt, masia datada al s. XIV situada entre els nuclis de Gelida i Sant Sadurní d’Anoia, molt a prop de la urbanització de Martivell.

Masía Can Martí de Dalt

El motiu que l’associació escollís aquest indret complementa l’exposició de la vida rural i les masies a Gelida que van organitzar durant el 2007 i 2008 a les Escoles Velles, gràcies al magnífic treball que va realitzat el Ramon Rovira. Com a les edicions anteriors de Racons de Patrimoni, l’activitat s’acompanya d’una actuació de petit format relacionada amb la música i la literatura.

Espiell

“Un passeig per la Plaça del Diamant” és una lectura de fragments de la novel.la, amb acompanyament de la violoncel.lista Anna Carné i la veu de Gemma Sangerman. La narració en primera persona permet seguir la protagonista, els moments històrics i les vivències de la Colometa. La música dibuixa el pas del temps i acompanya les transicions del personatge. No havien pogut triar els Amics del Castell una millor manera de relacionar Gelida amb l’Any Rodoreda.

Trobo molt important les paraules del president de l’entitat, l’Alfred Mauri, al tríptic que ens van donar a l’entrada –per cert, podrien compartir aquesta informació pujant-la al web o al bloc propi– en el que també agraeix la generositat de la família Torelló, per oferir-nos un excel·lent cava i deixar-nos visitar casa seva:

"Parlar de patrimoni no és parlar de passat, és parlar de futur. El patrimoni és l’essència del coneixement que necessitem per no ser maldestres en la nostra labor col.lectiva de construcció de Gelida. Una labor que flueix com el temps però de la que no ens podem declarar aliens. Conservar aquesta riquesa i emprar-la amb seny és el deure que tenim amb nosaltres mateixos i amb les generacions futures.

El Penedès des de Can Martí de Dalt

Technorati Tags: , , , , , , , , , ,

« Articles més recents - Articles anteriors »

Tancar
Enviar E-mail