La Penedesfera es presenta
5 maig 2008 per Daniel García Peris
Més informació aquí
Technorati Tags: Penedesfera, Penedès, Garraf, Vilanova i la Geltrú, UPC, Jornades, Presentació, Nació.cat, Saül Gordillo
Anàlisi del web 2.0, turisme i actualitat
5 maig 2008 per Daniel García Peris
Més informació aquí
Technorati Tags: Penedesfera, Penedès, Garraf, Vilanova i la Geltrú, UPC, Jornades, Presentació, Nació.cat, Saül Gordillo
2 maig 2008 per Daniel García Peris
Què volen els turistes que ens visiten? Veure la nostra autenticitat, tal com som, o exigeixen una imatge determinada?
El passat Sant Jordi, al davant de la Catedral de Barcelona i tot atapeït de seguidors del Manchester, hi havia el següent cartell al bar-terrassa Estruch.
Les tapes ja han deixat de ser patrimoni de madrilenys, andalusos i bascos, ara resulta que també hi han tapes genuïnament catalanes. De fet cercant per la xarxa t’hi pots trobar que aquesta percepció s’està estenent entre els que ens visiten. Si fos un nou producte gastronòmic, el.laborat i promocionat sota uns paràmetres de qualitat l’aplaudiríem. Però només es tracta de les típiques racions de truita o “pescaditos” que han canviat “spanish” per “catalan”. Estic a favor d’una Barcelona turística cosmopolita on el que és propi i forani sigui promocionat, però sense barrejar conceptes. Amb el mateix criteri trobo correcte els “tablaos de flamenco”, doncs és una manifestació cultural completa que, en un principi, no admet barrejes locals. Una altra cosa són souvenirs que no tenen a veure amb el país, els quals sí es venen com a records autòctons des de Barcelona fins a Lloret de Mar ciutats com Barcelona fins a pobles com Lloret de Mar.
No fa ni 2 anys que Barcelona volia posicionar-se com a ciutat de referència gastronòmica internacional. Es vol potenciar el turisme d’alt poder adquisitiu, com és el cas de l’augment sostingut dels creuers o la recerca de nous nínxols de mercat amb el turisme sanitari. També hi ha propostes per allunyar-se del turisme de masses. Totes aquestes iniciatives generaran ressò entre els grans mitjans de comunicació i per tant un poder d’atracció constant, però són els detalls la base de tot. Sinó en tenim cura podem generar frustració, encara pitjor que la falta de promoció. Les Rambles de Barcelona són a la 4a posició de les atraccions turístiques més decepcionants del món segons la CNN.
Technorati Tags: Barcelona, globalització, turisme, autenticitat
30 abr. 2008 per Daniel García Peris
Ahir vaig anar al Dinar-conferència que periòdicament organitza Tribuna Oberta Vilafranca, en aquesta ocasió sobre l’activitat i perspectives del Tribunal Català de Defensa de la Competència. Vaig sortir amb una perspectiva bastant dolenta sobre la regulació dels delictes contra la competència a internet.
El ponent era el mateix president del Tribunal Català de Defensa de la Competència de la Generalitat de Catalunya, Lluís Franco i Sala. Va fer una detallada relació de tots els àmbits i activitats de la institució. Al torn de preguntes tenia una preparada sobre la jurisdicció a internet d’aquest tribunal. Gairebé me la va trepitjar just abans el director dels estudis d’economia i empresa de la UOC, Antoni Messeguer, però la resposta del Lluís Franco no va ser gaire explícita argumentant que era un tema interessant i que el món de la xarxa cada vegada afecta més als ciutadans.
Vaig insistir en preguntar sobre internet amb un cas pràctic que dues empreses del mateix àmbit geogràfic, en aquest cas el català, tinguin un conflicte sobre la xarxa havent utilitzat empreses fantasmes registrades en altres països. La resposta va ser semblant, que cada administració té un àmbit local, autonòmic, estatal, etc. Això em confirma que les males pràctiques amb empreses i servidors en altres estats no té visos de solucionar-se i tot queda en un “limbo” legal.
Technorati Tags: competència, desleial, jurisdicció, internet
28 abr. 2008 per Daniel García Peris
Ja tenim lligada la presentació de la Penedesfera, la comunitat de blocaires de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, gràcies als amics de la Delegació d’Estudiants de EPSEVG. Sou tothom convidat!
Serà una presentació conjunta del llibre Nació.cat i la Penedesfera a Vilanova i la Geltrú, amb el Saül Gordillo, autor del llibre i director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Durant l’acte s’inaugurarà el nou portal www.penedesfera.cat i es presentarà el programa oficial de les primeres Jornades de la Penedesfera a celebrar-se el 13 i 14 de Juny a Gelida. Serà el proper dimarts 6 de maig, a les 19:30 hores a la Sala d’Actes de la UPC Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú.
Serà una presentació molt interessant, la primera que farà el Saül del seu llibre al Penedès i també la primera que farà la Penedesfera després de la seva constitució. Per a mi serà un acte doblement interessant doncs tornaré 15 anys després a la universitat de la qual vaig ser estudiant. No m’hagués pensat mai que tornaria per parlar de la Penedesfera. Aprofitaré per explicar batalletes…
Technorati Tags: Penedesfera, Penedès, Vilanova i la Geltrú, UPC, Jornades, Presentació, Nació.cat, Saül Gordillo
27 abr. 2008 per Daniel García Peris
Què tindran municipis com Gelida, Subirats i El Pla del Penedès que són els principals receptors d’abocaments de terres legals i il.legals de les obres de l’AVE, el port, el metro i l’aeroport, provinents de l’Àrea Metropolitana?
No sentim parlar d’altres municipis propers a Barcelona que tinguin aquests “problemes”. Serà que fan millor els controls pertinents o potser ja no els hi queda espai agrari on abocar aquestes terres?
Tot va començar a l’estiu, després de les eleccions municipals del maig i de la constitució dels nous governs municipals. Dels municipis afectats només l’Alcalde de Subirats va denunciar l’abús.
La dimensió de l’abocament ha estat colossal. La freqüència dels camions descarregant dia i nit per tal d’acabar l’AVE abans de les eleccions del 9 de març posava en perill fins i tot la seguretat del trànsit, tal com ha passat entre Gelida i Sant Llorenç.
Aquesta és una carretera comarcal per la qual en molts trams no poden passar dos camions al mateix temps en cada sentit. El pont antic sobre el riu Anoia amb només un vial va patir desperfectes de consideració. Després de l’arribada del TGV a Barcelona i amb la campanya electoral propera va disminuir sensiblement el trasllat de terres.
Ara, ja passades les eleccions generals, la Generalitat desperta i comença a tancar abocadors il.legals després de nombroses denúncies. Malgrat tot algun mitjà només dona la culpa als propietaris de les terres. Així alguns alcaldes afectats es defensen que no han rebut notificacions en els seus registres o que les seves inspeccions “oculars” no veuen res dolent sota terra… Evidentment aquests favors a la capital seran compensats, i un altre cop serà quan vinguin eleccions que veurem la recompensa en forma de nous serveis urbans que assimilen el Penedès a una barriada metropolitana més. Però que passarà amb aquell espai que ha quedat contaminat i per tant inútil per a conrear? No us preocupeu, des de l’administració faran el gran favor de requalificar-ho com a zona industrial i la inèrcia de la transformació sòcio-econòmica seguirà endavant.
Technorati Tags: Penedès, abocament, moviment, terres, àrea metropolitana, AVE, infraestructures, Barcelona
25 abr. 2008 per Daniel García Peris
Quan vaig passar el bloc a WordPress vaig incorporar una sèrie d’extensions o plugins. Un d’ells va ser Riffly Video/Audio Comments. La veritat és que en 6 mesos no l’ha fet servir ningú i ni jo mateix. L’he substituït per una nova aplicació basada en Seesmic, que ha tingut un debut espectacular doncs 40 blocs l’han afegit en les primeres 12 hores de vida.
Seesmic és una nova manera de fer blogging o millor dit microbbling. Fent un símil ràpid seria com el cada vegada més conegut Twitter però amb converses en vídeo en comptes de text. El seu creador és l’exitòs emprenedor i blocaire francès Loïc Le Meur, el qual amb el seu equip des de San Francisco treballa per seguir desenvolupant aquesta aplicació, encara en versió alpha. El seu bloc és un dels més seguits de França i des d’ell va ser col.laborador de la darrera campanya presidencial de Nicolas Sarkozy.
Fa temps que em va arribar una invitació de Seesmic. Vaig obrir un compte però no he estat gaire actiu. Malgrat tot estic convençut que triomfarà gràcies a la constant millora de l’ampla de banda, facilitant la transferència de vídeo. Espero que si ara el tinc incorporat al bloc el faré servir molt més, doncs pots introduir vídeos als comentaris i també als apunts fàcilment. Seleccionant anonymus no cal tenir un compte de Seesmic per deixar un vídeo als comentaris.
Technorati Tags: vídeo, comentario, bloc, blog, WordPress, Seesmic, Twitter, Loic Le Meur, Nicolas Sarkozy
23 abr. 2008 per Daniel García Peris
Una de les atraccions turístiques més estranyes i a la vegada amb més èxit que m’hi he trobat és el pont penjant sobre el riu Capilano prop de Vancouver, al Canadà.
És estranya perquè la motivació és creuar un riu a 70 metres d’alçada sobre un pont penjant de fusta de 136 metres que tremola i és balanceja a cada pas. Però un cop l’has recorregut, l’altre cantó no té sortida i has de tornar per on has vingut. Si havies patit creuant un cop, a la força hauràs de repetir-ho.
A l’altre cantó hi ha un circuit de passeres entre les copes dels arbres per tal de fer temps abans de decidir-te a iniciar la tornada. A l’anada vaig coincidir amb un parell de nens que no feien més que moure’l de banda a banda, així que vaig fer dues vegades el circuit a veure si podia tenir una tornada més tranquil.la. No s’ha matat ningú encara però un cop a una mare se li “escapà” el seu nadó de 18 mesos. Miraculosament no va patir grans lesions però a la mare li van treure la custòdia.
Malgrat que el pont es troba en plena natura, hi ha cartells alertant de la presència d’óssos, s’hi pot arribar en transport públic des del centre. Només cal agafar l’Skytrain fins al ferry que et porta a North Vancouver i allà unes poques parades en bus. Aquesta atracció és de les més populars de la Colúmbia Britànica, la província canadenca a la qual pertany Vancouver.
La impressió que tens de Vancouver és la d’un San Francisco millorat. Els carrers són molt nets, quan no plou el cel és clar i tot és producte d’una forta barreja de cultures a una ciutat de poc més de 100 anys d’història. Si ha pujat tant ràpidament és per la visió dels seus habitants, i una atracció tant original com el Capilano Suspension Bridge és una bona mostra d’aquest esperit.
Technorati Tags: Capilano, pont, atracció, turisme, Vancouver, British Columbia, Canada
21 abr. 2008 per Daniel García Peris
A continuació finalitzaré la proposta pràctica per utilitzar un bloc com a complement de l’acció tradicional de un departament comercial, la qual havia començat a desenvolupar anteriorment en un primer i segon apunt.
Què s’escriu
L’objectiu és promocionar el producte propi, però amb sinceritat. Doncs, quina millor confiança es pot obtenir que comentar els productes i avenços de la competència? Sobretot per destacar les seves mancances. També s’ha de comentar l’actualitat del sector, llavors aquí sí que els nostres projectes han de ser destacats. Una agenda d’esdeveniments relacionats, fires internacionals i locals ha d’estar sempre present per tal que el bloc sigui també una eina de referència. De tant en tant també s’ha de comentar canvis i innovacions a la pròpia empresa. Pot semblar que alguns detalls no tenen importància però podem coincidir amb necessitats dels nostres clients i proveïdors. Aquests es poden sentir identificats, generant un sentiment d’empatia que pot ajudar-nos en situacions imprevistes, i en definitiva anar posant les bases per construir el treball en xarxa. Així mateix, com qualsevol comercial que envia algun document d’humor per correu electrònic, també publicarem vídeos, imatges i textos curiosos, etc. que creiem cauran simpàtics als nostres lectors potencials, però sempre sense traspassar el límit del mal gust doncs el bloc serà part de l’imatge de l’empresa.
Com s’escriu
El personatge que hem creat com a comercial representant tot el departament, ha de tenir un estil informal i per tant escriure de forma col.loquial i simpàtica, però recordant sempre que els apunts als blocs són converses de feina, no pas d’amistat. Seria una síntesi d’una conversa presencial d’un comercial que visita a un client habitual. Hi ha confiança però no són pas col.legues. La freqüència dels apunts ha de ser com a mínim una diària, i hauria de ser possible augmentar la quantitat fàcilment. S’ha de tenir en compte que parlem d’un equip de 5 o 6 responsables comercials i ens hem de beneficiar que tots hi col.laborin. Imatges i links han de sovintejar entre els textos per tal de fer-los més atractius i dinàmics. A més a més no hi ha cap problema a enllaçar altres blocs, tot al contrari, doncs el nostre objectiu és ser rellevants a la blocosfera i aquest és el camí més indicat.
Participar a la xarxa
El nostre personatge ha de fer-se conegut per tal de generar trànsit al bloc i la millor manera és aportant a la xarxa seguint els principis de l’ètica hacker i la web 2.0. Novament ens beneficiem del coneixement col.lectiu del departament comercial opinant a blocs especialitzats i altres cops comentant pel plaer de col.laborar. En aquest punt afegim a l’operativitat del bloc una campanya a les xarxes socials. Pot semblar complicat però només cal definir el perfil del nostre personatge a xarxes de professionals com Xing, d’àmbit més aviat europeu, i LinkedIn, indispensable als Estats Units, per ser localitzables. Ara bé, la xarxa ideal pel nostre objectiu és Facebook. Per la seva facilitat de configuració, flexibilitat i interactivitat. Podem visualitzar l’activitat i interessos dels nostres contactes d’una manera recíproca. Tanmateix es poden establir vincles de networking com d’amistat i les accions a empendre dins d’aquesta xarxa també generen popularitat i per tant trànsit cap al nostre personatge i marca.
Espero que aquesta proposta hagi estat d’utilitat i que sigui millorada amb la col.laboració de la xarxa.
Technorati Tags: bloc, blog, comercial, xarxa, social, estratègia, comunicació, empresarial, corporativa, màrqueting, marketing
19 abr. 2008 per Daniel García Peris
La projecció del vídeo “El Penedès, un clam” ja passades les dues de la matinada va ser el punt final de la Nit de la Vegueria organitzada amb èxit per la Plataforma per una Vegueria Pròpia. Un esdeveniment executat amb la màxima seriositat des de l’Acte Acadèmic, amb el Auditori Caixa Penedès Fòrum Berger Balaguer ple, fins al Sopar Solidari al Casal Societat “La Principal”, amb 501 persones representant bona part del teixit social penedesenc però no pas la seva totalitat.
Ahir va ser un punt d’inflexió per la Plataforma per la Vegueria Pròpia, no només pel compliment de la data límit per la creació de l’àmbit funcional del Penedès a càrrec del govern de la Generalitat de Catalunya, sinó per la millora de recursos que haurà suposat el mig miler de menús veguerials a 50 EUR realitzat per l’Escola d’Hosteleria de l’IES Joan Ramon Benaprès de Sitges. Ho han tingut difícil per rebre subvencions i aquesta aportació li permet marcar-se la conquesta de les consciències metropolitanes. Ho té difícil, però també ho té difícil al Penedès. Cada vegada hi ha més suports, però el temps passa i un nou pla general metropolità ha estat aprovat sense comptar amb la vegueria.
A l’acte acadèmic es va parlar molt sobre l’interès o no per a l’administració de la creació de la vuitena vegueria, però no es va parlar tant que es pot fer des de la col.lectivitat social o fins i tot de la individualitat per assolir l’objectiu marcat. La vegueria administrativa és tant important com la vegueria social, i aquesta depèn de nosaltres mateixos per aconseguir-la. Només cal pensar en les quatre comarques per qualsevol acció a emprendre. Té importància que això ho faci un partit polític però també que ho plantegi el més humil dels clubs esportius, centres educatius, societats culturals, etc. Crec que aquesta és la millor manera de fer créixer la pertinença a la vegueria. No només que el territori a través dels ajuntaments ho demanin, sinó també el món social, i especialment la nova societat civil que s’articula a través d’internet.
Dels nombrosos parlaments que va haver-hi durant la nit, a banda del portaveu de la plataforma Fèlix Simon, destaco el del Miquel Carrillo, President regional d’Esquerra al Penedès, tot assumint plenament el seu nou rol parlamentari doncs avui mateix deixa de ser regidor de l’Ajuntament de Gelida. Ho va dir ben clar. L’únic obstacle per assolir la Vegueria Penedès és el PSC, i va anunciar que si dilluns no hi ha l’àmbit funcional ERC recolzarà un projecte de llei per a que sigui el Parlament qui obligui al govern a crear-ho. Amb el congrés tant proper i la polèmica de l’aigua ben present no és fàcil plantejar-se un nou enfrontament al sí del govern. L’oposició del PSC no és la mateixa de fa tres anys, quan va començar la reivindicació de la vegueria pròpia. Estic segur que si la direcció del partit deixés als seus seguidors llibertat de posicionament respecte la Vegueria Penedès ja la tindríem aquí, però malgrat que el 89% de la població representada als ajuntaments hagi votat a favor de la moció pro vegueria ara per ara els socialistes representen a la majoria política de la societat penedesenca. La vegueria no podrà ser sense el seu consens.
Technorati Tags: Nit, Vegueria, Penedès, Vilafranca, Àmbit, Plataforma, Miquel Carrillo, Fèlix Simon
17 abr. 2008 per Daniel García Peris
Per un comentari al blog que m’ha deixat el Carles Querol, comissari de l’exposició, m’assabento que el reportatge del Robert Capa al Penedès del 15 de gener de 1939, ja té un web a internet. RobertCapaPenedes.com arriba més d’un any després que la mostra veies la llum però encara que només sigui per premiar aquest extraordinari treball d’investigació ens hem de felicitar.
Ningú m’ha ajudat a trobar l’emplaçament on es va prendre l’imatge que vaig mostrar a Capa, on vas fer aquesta foto? Ja arribarà. En aquell apunt parlava de les possibilitats perdudes de no fer un web coincident amb l’exposició i que la fes perdurar en el temps com a continuació de la feina feta. Doncs ja la tenim aquí.
El disseny gràfic és molt indicat i no és una simple trasllat del catàleg en paper de l’exposició. És troba en català, castellà i anglès, fet que potencia la difusió del treball a la xarxa. Això sí, vull aprofitar per fer unes suggerències. Tal com ja vaig comentar a la carta, publicada a El 3 de Vuit i a La Fura el web ha de permetre ajudar a la identificació del paisatge i de les persones que apareixen a les fotografies, per tant estaria molt bé que tant les imatges com la resta de l’informació admetessin comentaris. Seria a l’estil d’un bloc i no és complicat d’implementar. Aquesta interactivitat i aportació de continguts dels usuaris pot enriquir el treball, com també pot fer-ho el debat sobre la memòria de la guerra civil si s’obre un fòrum al mateix web.
Technorati Tags: Robert Capa, fotografia, Carles Querol, Penedès, Guerra, crowdsourcing, col.laboració, Magnum
15 abr. 2008 per Daniel García Peris
Aquesta es la proposta pràctica per fer servir un blog com a complement a l’acció tradicional d’un departament comercial. Com que es tracta d’una proposta concreta cal acotar l’iniciativa a un nivell específic, i ho faré al sector de la petita i mitjana empresa. A equips formats fins a 5 o 6 comercials i que poden estar repartits en varies delegacions segons l’àmbit geogràfic.
Objectius
Volem que l’empresa sigui un referent a internet dels nostres clients i proveïdors. També tener una incidència interna a l’organització com és cohesionar l’equip de comercials gràcies a la col.laboració mútua, tot participant al bloc. També una incidència exterior la qual aconsegueixi que proveïdors i clients s’assabentin de les nostres necessitats abans que els hi plantegem. Per últim també volem involucrar la competència per a que conegui els nostres avenços i siguem nosaltres els que marquem l’agenda dels nous productes i llançaments. Els blocs són afavorits pels cercadors doncs premien l’aportació de continguts i la més gran freqüència d’actualització d’aquestes pàgines. Així doncs en poc temps podem escalar posicions en el resultat de les cerques a internet, i llavors beneficiar-nos de la que és actualment la via més important d’arribada de nous clients mitjançant la xarxa.
Aspectes tècnics
Han de primar els continguts i ha de ser fàcil de configurar. Les plataformes actuals permeten que qualsevol persona amb un mínim de coneixements d’internet pugui administrar un bloc. Les més utilitzades i que no cal tenir un allotjament web dedicat són blogger, wordpress i typepad. No és necessari complicar-se la vida amb un servidor dedicat i el cost és zero. Això sí és obligat registrar i donar-li el domini .com de l’empresa al bloc sinó donaria la percepció que l’adreça a internet de la companyia és un apartat de correus. El cost anual és ridícul i per exemple a dreamhost ofereixen el registre i el correu electrònic per només 7 euros a l’any. Finalment cal que estigui ben visible l’opció de sindicació RSS del bloc per tal que si no ho fan els mateixos clients i proveïdors, nosaltres puguem introduir els seus e-mails i així rebran puntualment les actualitzacions del bloc com si d’un butlletí o revista de l’empresa es tractés.
Qui escriu?
Els blocs són escrits per una o varies persones. En el nostre cas hi participaran varies persones però ha de ser un bloc corporatiu que sumi les individualitats i que ha d’evitar que la marxa de membres de l’equip sigui reflectida al bloc. El nom de l’autor però no hauria de ser mai una organització, un nom genèric. Llavors com ho podem fer? La meva recomanació és crear un autor fictici que signi totes les col.laboracions, ara bé no pot ser el nom d’un agent comercial que no existeix doncs seria un engany. La proposta és crear un personatge relacionat amb el sector de l’empresa des d’un punt de vista humorístic com a protagonista del bloc i que pot formar part d’iniciatives publicitàries. Es tracta de donar un cert perfil al personatge i fer-lo parlar al bloc. Un exemple d’un personatge que podríem fer parlar és Pepe del grup Globalia i un altre que ja ho està fent és el naixement d’un nou hotel de la cadena Eurostars explicat per ell mateix . Aquests personatges no corresponen pas a empreses petites però és una bona mostra del que es pot aconseguir. Això sí, descartaria invencions d’assistents virtuals que volen donar una falsa sensació de realitat.
A la tercera i darrera part d’El Comercial Virtual finalitzaré la redacció de la proposta.
Technorati Tags: bloc, blog, comercial, xarxa, social, estratègia, comunicació, empresarial, corporativa, màrqueting, marketing
Ja tenim dates i seu de les Jornades de la Penedesfera. El 13 i 14 de juny es celebrarà a Gelida la primera trobada de blocaires de les comarques de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf. L’esperit de les jornades és posar de relleu la participació lliure a tots els sectors de la societat de la cada vegada més popular forma de comunicació dels blocs, tot relacionant-ho amb el territori penedesenc en el marc de la Societat de l’Informació i la Gestió del Coneixement.
Sota el títol Jornades de la Penedesfera: blocs, societat i territori es desenvoluparan els diferents actes amb l’organització de la Penedesfera, comunitat de blocaires del Penedès que agrupa els blocaires de les comarques de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, i de l’Unió del Casal Gelidenc, que aporta el Saló d’Espectacles de l’UCG, un excel·lent escenari per aquest tipus d’esdeveniments i petits congressos. La voluntat que Gelida fos la primera seu de les Jornades de la Penedesfera per part dels assistents a la reunió constituent de la Penedesfera ha estat doncs assolida.
Les jornades tindran varies taules rodones, xerrades i tallers que es desenvoluparan sobre la base de la primera proposta de jornades plantejada. No es farà públic el programa oficial de les jornades fins a la primera de les presentacions de la Penedesfera a Igualada, Vilafranca del Penedès, El Vendrell i Vilanova i la Geltrú, previstes fins d’aquí a un mes aproximadament. En aquest període i fins a la celebració de les jornades, justament d’aquí dos mesos, es buscarà la col·laboració en l’organització de més institucions, entitats i empreses, tant a nivell penedesenc com local. Algunes ja s’està parlant i d’altres ja s’ha concretat com és el cas de l’Associació d’Empresaris del Penedès Garraf ADEG, coorganitzadora d’una de les xerrades de les jornades i Guifi.net que proporcionarà la connexió wi-fi lliure per a permetre el liveblogging.
Respecte a l’altre projecte en marxa del nou portal de la comunitat s’està ultimant els detalls i per la primera presentació de la Penedesfera també estarà a punt. Això és el que vam comentar el passat 14 de març el David Torras i jo mateix a la tertúlia del programa El Vermut de Ràdio Igualada. Podeu sentir la gravació a sota o descarregar d’aquí.
Amb aquesta entrevista les ràdios de les quatre capitals comarcals ja s’han fet ressò de la formació de la Penedesfera. D’altra banda comentar que la Gent del Camp, l’agregador de blocs en català de la futura vegueria del Camp de Tarragona, ha hagut de suspendre per una manipulació de l’aplicació de l’enquesta que havia iniciat al seu bloc per decidir si han d’agregar o no els blocaires del Baix Penedès. Passats 15 dies els resultats eren 75 a favor de deixar que fossin a la Penedesfera i uns 21 a favor d’incloure’ls al seu agregador.
Technorati Tags: Penedesfera, UCG, Gelida, Penedès, blocaire, blocs, blogs, societat, territori, coneixement, informació, jornades
11 abr. 2008 per Daniel García Peris
Arriben les eleccions a l’Universitat Oberta de Catalunya i he decidit presentar-me candidat a la comissió d’estudis i de seu. Sóc totalment partidari de la màxima participació fent servir internet i les noves tecnologies per una nova democràcia electrònica, però l’abstenció entre els estudiants d’aquesta universitat ha estat sempre per sobre del 90%.
És un problema seriós. Penso que la principal causa del desinterès és la manca de publicitat d’aquest instrument de participació. Un banner temporal al campus virtual no és suficient, s’ha de ser més introsiu en aquest cas i enviar e-mails a la bústia personal informant sobre com participar, amb força freqüència. A més a més jo no m’assabento mai de que fan les comissions d’estudis i de seu. Només quan hi ha eleccions sé que existeixen. Sembla un trasllat mimètic de la percepció de la política parlamentària per la majoria dels ciutadans.
D’altra banda mai m’han demanat el meu vot per cap acció, sí l’opinió mitjançant enquestes, ni a la seu ni als estudis. Si una universitat virtual fa una còpia del procediment tradicional de participació no anem en la direcció correcta. Hauria d’aprofitar el mateix concepte de l’e-learning que aplica amb èxit per a que fos una democràcia directa i participativa en els òrgans rectors. Si la gent no vota és perquè no veu que serveixi per a res, així de simple. La urna és virtual però aquí acaba tot. La resta de processos de decisió no estan virtualitzats, no es practica l’e-government.
Després d’aquest plantejament general, les meves propostes concretes per millorar els estudis d’Economia i Empresa així com la seu de la UOC a l’Alt Penedès passen per una banda en anivellar les matèries d’Anglès i Francès. Tothom es queixa que Francès és molt més exigent. També caldria millorar la qualitat de les pràctiques. Tanmateix crec que els fòrums de la UOC i l’operativitat de les comissions s’haurien d’obrir fora del Campus Virtual i aprofitar-se del coneixement col.lectiu. La xarxa social Facebook pot ser un bon suport. La dinàmica dels blocs pot ajudar en aquest sentit també.
S’ha d’evitar al màxim anar als centres de suports. Fa unes setmanes vaig anar al Centre de Suport de la UOC a l’Alt Penedès a recollir un títol que tenia pendent. És a la mateixa seu del Centre de Tecnologies de la Informació i la Comunicació Vilafranca Virtual de Vilafranca del Penedès i l’oficina té varies responsabilitats, entre elles ser punt de suport de la UOC. Vaig tenir molta mala sort doncs era dijous, la única tarda on no hi és la responsable de la UOC. Passava pel costat i en veure que era obert vaig entrar però no vaig poder recollir la documentació. Crec que s’han de millorar aquests detalls i si el centre és obert ha d’estar també operatiu el centre de suport.
Aquest apunt ha estat enllaçat a la meva candidatura del Campus Virtual per tant si tens qualsevol suggerència la pots deixar en un comentari. Ja aniré explicant per aquí com hi ha anat tot plegat.
Technorati Tags: UOC, universitat, eleccions, participació, democràcia, e-government, Vilafranca, Penedès
9 abr. 2008 per Daniel García Peris
Recentment he pogut visitar dues mostres de turisme vitivinícola al Penedès, les Caves Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia i les Bodegues J. Trias a Vilafranca del Penedès. Són empreses de situació i dimensió força diferents però totes dues tenen un denominador comú, que encara que hi ha molt bones intencions no s’està en la direcció d’una aposta seriosa pel turisme del Vi i del Cava al Penedès.
Pocs escolars de Catalunya no han visitat les Caves Codorniu. Jo ho vaig fer en el seu moment i més endavant vaig tornar un parell de vegades més, i la veritat és que en un espai de 25 anys no he notat cap diferència. Audiovisual de factura més corporativa que turística, pas pels jardins i el celler per acabar amb el més que clàssic recorregut en trenet per dins de les caves. Si funciona perquè canviar-ho? Total, el turista arriba si fa no fa igual que sempre i a més a més el principal reclam és l’arquitectura de Puig i Cadafalch. Aquesta pot ser una deducció del que pensen els responsables. Però la falta d’innovació pot cegar-los del que està succeint al seu entorn.
Ja fa anys que al seus peus, en un meandre del riu Anoia, es va construir un immens polígon logístic de Mercadona. Es va perdre irremeiablement el valor paisatgístic del conjunt venint de la carretera de Subirats. La vista des de Codorniu cap al Castell de Subirats encara es salvava doncs les caves són a una alçada superior al polígon, però això s’ha acabat gràcies al nou polígon de petites naus enganxades i paral·leles a la carretera que s’està construint i que ara sí intercepta la panoràmica cap al massís de l’Ordal. Si això li afegim el planejament de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia de traslladar totes les petites caves que són a dins del casc urbà a un polígon industrial, anomenat Parc del Cava, per substituir-les per vivendes, queda clar que la renúncia a l’identitat que li han conferit aquests negocis a la població ha estat declarada.
Un cas similar succeeix a Vilafranca del Penedès amb la reconversió del Carrer Comerç i el cobriment de les vies del tren. Allà s’ubiquen des de fa més de 100 anys diferents cellers que van créixer amb l’arribada del ferrocarril, doncs el transport del vi cap a Barcelona es feia en tren. Ara la via és de rodalies i el calaix de l’AVE passa fregant l’antiga porta de mercaderies de la primera línia de naus. Aquesta zona té una important activitat industrial vitivinícola però els plans de l’Ajuntament de Vilafranca és també substituir aquestes construccions per edificis, alguns de fins a 9 plantes. Per tal de conservar algunes naus només els hi queda l’opció als propietaris de convertir-les en oficines. Un celler del segle XIX convertit en una oficina pot semblar interessant a priori però no és la més encertada de les opcions. A banda de la falta d’ajudes per realitzar la reconversió, oblidem que el veritable patrimoni d’aquestes naus no és tant l’arquitectura sinó l’activitat humana del comerç i la producció del vi que ha modelat Vilafranca tal com és… o com era fins fa ben poc.
En aquesta situació es troben les Bodegues J. Trias, les quals ofereixen visites guiades concertades a les instal·lacions. A banda d’algun element antic, la nau sembla com qualsevol altre espai industrial, però el més interessant és al subsòl. Han reconvertit els antics cups en veritables caves on madura el cava a molts pocs metres del pas de l’AVE. No sembla pas que estiguis en aquest soterrani pràcticament al centre de la població i demostra així la capacitat de compaginar indústria i vivendes en el mateix espai urbà, tot fent honor al model de ciutat mediterrània.
El pla turístic per la Vegueria Penedès que vol promocionar el turisme del vi i del cava pot arribar tard a bona part del Penedès. Encara més si com sembla s’ha de configurar a partir de les peticions dels propis ajuntaments doncs ja veiem quina és la seva intenció al respecte.
Technorati Tags: Turisme, Paisatge, Indústria, Vi, Cava, POUM, Vilafranca, Sant Sadurní, Penedès, Vegueria, Codorniu, Trias
7 abr. 2008 per Daniel García Peris
Escrivint un article per a l’ADEG sobre l’oportunitat que signifiquen els blocs per als empresaris del Penedès, llegeixo que el responsable comercial és el professional més buscat actualment per les empreses, tant a nivell local com nacional. Fa temps que havia vist en els blocs una nova i bona eina per un departament comercial i he pensat en compartir-la per si pot ser millorada.
Penso que el problema no és tant trobar bons comercials sinó més aviat establir una política comercial corporativa adaptada als nous temps on el professional tingui possibilitat d’èxit, elimini la rotació i pugui formar part d’un equip cohesionat. Ara el client no prioritza el producte doncs té molta més oferta i de més fàcil accés, sigui bé pels mercats globalitzats o bé per l’eliminació dels intermediaris gràcies a les TIC. Ara el client valora molt més establir relacions de confiança. Vol un interlocutor que domini les noves tecnologies i li satisfaci la seva necessitat al millor preu però que també que el conegui i sigui capaç de recomanar-li una opció, encara que a un import més elevat, la més ajustada als seus objectius.
Per aconseguir aquesta confiança els blocs i les xarxes socials poden jugar un paper complementari i decisiu a la vegada en el marketing actual. Res pot substituir el contacte telefònic ni la visita personal però la dinàmica empresarial actual ens demana incrementar les operacions sense invertir més temps ni recursos, però tampoc oblidar que una petita venda ara pot significar un bon compte en el futur. Internet ens permet millorar la comunicació empresarial sense grans despeses, i especialment amb la tendència actual a on el disseny a les pàgines web ha passat a un segon pla gràcies a la priorització dels continguts. Això vol dir que si el teu producte és bo haurà de triomfar, només cal que el client estableixi una relació de confiança mútua i la visualitzi dins una comunitat-xarxa on també hi participi el teu proveïdor.
A la segona part d’aquest apunt passaré de la teòrica a la pràctica sobre aquesta idea.
Technorati Tags: bloc, blog, comercial, xarxa, social, estratègia, comunicació, empresarial, corporativa, màrqueting, marketing