Fil dels
Apunts
Comentaris

El vaig veure per casualitat tot sortint en cotxe del Golden Gate en direcció al downtown. Semblava el típic cementiri antic amb tombes a terra disperses, però les làpides tenien unes formes i uns colors inusuals. Dies després em vaig poder apropar amb tranquil.litat i efectivament no era un cementiri qualsevol.

Cementiri de Mascotes

Vaig llogar una bicicleta per fer un tour de 8 hores pel Golden Gate Park i l’antiga reserva militar de Presidio. Em vaig poder apropar i veure que es tractava d’un cementiri de mascotes. Presidio, ara un gran parc i una zona residencial exclusiva de San Francisco, havia allotjat fins a 2.000 famílies de militars nord-americans. Com una petita ciutat s’autoadministrava i la gran extensió de terreny que disposava la base de l’exercit va permetre habilitar un espai per enterrar els seus animals de companyia.

Pet Cemetery

És curiós observar com les inscripcions imiten les habituals de cementiris militars i molts van voler fer constar el nom dels seus propietaris a les làpides i els països als quals van ser destinats. Iniciat al 1950, als anys 70 ja no es feien més enterraments i miraculosament s’ha conservat fins als darrers anys quan una fundació va començar a ocupar-se’n del manteniment del ‘Presidio Pet Cemetery’, un indret poc conegut de San Francisco.

Samantha

La majoria d’animals enterrats són gossos i gats, però també hi han d’altres com periquitos, canaris, coloms, conills, hàmsters o llangardaixos. Si això passès aquí, no se si els amos es podrien permetre ni tant sols un nínxol per les seves mascotes.

Technorati Tags: , , , , , , ,

Un apunt curt però amb molts records… Comparteixo un vídeo que m’han fet arribar per e-mail.

Pels implicats suposo que no haurà estat difícil identificar les imatges. La música és més actual, de ‘El Canto del Loco‘.

Technorati Tags: , , , , ,

Aquest apunt servirà per a dues finalitats. Primer deixar en evidència una informació de La Vanguardia que no és actual i segon posar a prova "La voz de la blogosfera en La Vanguardia.es".

Llegint l’edició impresa d’ahir de La Vanguardia, m’en adono que a la secció de ‘Tendencias’ apartat ‘Tecnodudas’ responen el següent dubte “Aparte de YouTube, ¿qué otras aplicaciones hay para ver vídeos en internet?” i en un destacat posen que Stage6 és la que millor qualitat ofereix. M’ha sorprès que hi parlessin d’Stage6 quan aquest web va tancar fa més d’un mes malgrat la contrarietat dels seus usuaris. Acabo de consultar la versió on-line del diari i l’article segueix inalterat encara que hi han tres comentaris de lectors avisant de l’errada.

LaVanguardia.es va incorporar divendres passat l’aplicació Twingly per tal de, segons afirma el rotatiu, connectar la blocosfera amb la versió digital del diari. Així enllaçaran els articles amb els blocs que parlen d’ells mitjançant el sistema de pings. Aquest apunt que he publicat és negatiu per a La Vanguardia, anem a veure doncs si l’enllacen. La connexió està moderada i per tant, malgrat la notificació automàtica, els editors poden decidir linkar o no els blocs. Serà una manera de comprovar com se sent la veu de la blocosfera en aquest mitjà.

Technorati Tags: , , , ,

Ahir vaig tenir una prova sobre el terreny que el conflicte d’Iraq, malgrat que se’n parli a la televisió, ja no mobilitza ni molt menys les masses de fa 5 anys.

Tots els grups polítics de l’Ajuntament de Gelida van convocar una concentració a les 6 de la tarda a la Plaça de la Vila, moment que es llegiria un manifest contra la guerra d’Iraq i de passada condemnant l’ocupació israelí de Palestina. L’assistència no va arribar a la cinquantena de persones. D’acord que a la mateixa hora a la població, poc més de 6.000 habitants, començava un partit de lliga de Futbol Sala i inauguraven un restaurant. També que la convocatòria es va organitzar tard, els actes de repulsa van ser celebrats fa 15 dies coincidint amb l’aniversari de l’inici de la guerra, i tampoc no es va publicitar gaire. Però la qüestió és que a aquest acte que convocava el consistori municipal no hi eren tots els regidors i hi faltava el mateix alcalde, detalls que reflexen aquesta minsa mobilització.

NOCTURAMA FOTOBLOG: Carrer de Paradis. No a la guerra.

Les manifestacions de fa 5 anys queden lluny en el temps i en l’assistència. Van ser massives a les grans ciutats europees. Vaig ser a la de Barcelona, amb més d’un milió de manifestants, tant multitudinària que fins i tot van anomenar la ciutat ‘Capital Mundial de la Pau‘. Hi havia tanta gent que amb prou feines vam poder baixar per la Rambla Catalunya paral.lelament al recorregut principal pel Passeig de Gràcia. Tot això després d’haver arribat en metro i sortir varies parades anteriors de la més propera a l’inici. Van haver-hi moltes persones que no van poder sortir a la superfície i van haver de fer la concentració a les mateixes estacions. Però no només les manifestacions van ser nombroses, sinó també les demostracions en tots els àmbits de la societat. També vaig poder col.laborar aquí en ser gerent del CFA Granollers Fènix, a banda de l’adhesió de l’entitat, el primer equip va lluir el logotip del No a La Guerra, tot un fet singular en tractar-se d’un club de Futbol Americà i que van recollir els diaris.

El Mundo Deportivo 25-3-03: El CONFLICTO DE IRAK, Un 'no' en Granollers

A les passades eleccions va tornar a sortir el fantasma del recolzament a la Guerra d’Iraq. A la vista de la reacció en aquest aniversari sembla però que definitivament ha passat al calaix de conflictes massa llunyans per mobilitzar-nos. Evidentment a tots els que no som estadounidencs.

Technorati Tags: , , , , , , , ,

La crisi de les hipoteques, lenta però segura, ja la tenim aquí. He rebut per e-mail un document on explica d’una manera planera com va començar tot.

Urge Vender!

Si vols saber perquè s’estan produint situacions com la d’aquesta foto, la qual vaig fer fa només uns dies des d’un rodalies, et recomano la lectura a continuació o aquí.

Technorati Tags: , , , , , , , , ,

Avui és un d’aquells dies que te n’adones de la distància en la innovació que sempre ha separat Europa i Estats Units.

Quan aquí encara fem proves de televisió en alta definició i l’accés a la TDT sembla que eliminarà la bretxa digital, via Héctor Milla, m’assabento que avui a Dallas tindrà lloc la primera retransmissió per televisió en 3D HD d’un partit de la NBA.

Què estaran fent allà quant d’aquí a dos anys, o no, tinguem l’apagada analògica?

Technorati Tags: , , , , , ,

No m’ho esperava però aquest bloc ha rebut el premi "Arte y Pico” (Art i Bec) i això inclou qui l’escriu i qui el llegeix, ja que els teus comentaris l’enriqueixen. Caro ha estat la responsable que aquesta petita "comunitat" hagi estat guardonada per primera vegada i a la qual agraeixo molt que em tingui en tan bon concepte.

Aquestes són les normes del premi:Arte y Pico

En rebre’l has de:

  • Escriure un post linkejant a la persona que te’l va donar.
  • Transcriure les normes.
  • Triar 5 o 7 blocs que rebran el premi.
  • Opcional: exhibir orgullosament el premi. IMPORTANT: Poden rebre’l o no, passar-ho o no. És la teva elecció.
  • El Premi "Arte y Pico" ha de ser atribuït als blocs que consideris són mereixedors per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera.
  • Com aquest premi m’ha vingut des d’Argentina he consultat a "l’Acadèmia" alguns dubtes respecte a les normes:

    Dani, creo que lo bueno de estos premios de la blogosfera, es que son para alentar a quienes le "ponen garra" a la tarea de comunicar desde su blog, en el idioma que sea. Así que, a otorgar el premio a quién "tu" quieras, ya sea en habla hispana, catalán o en otra lengua.

    Si a més a més tinc en compte que l’apunt del bloc, tant en català com en castellà, que té més comentaris és la llista de la Penedesfera, he pensat a atorgar el premi “Arte y Pico” a 7 blocs que crec mereix incentivar perquè continuïn contribuint a millorar la Penedesfera:

    • Retalls de bicicleta, muntanya i altres coses…: Com des d’un recorregut amb bicicleta es pot descobrir el territori i donar-nos compte de la necessitat de la seva conservació gràcies al Carles Soler.
    • Un català a Polònia: El descobriment de les interioritats de Polònia des de la perspectiva del Pere Solà, però també de la seva terra natal des de la llunyania.
    • Wirdheim in Vilanova: Tota una porta oberta al món sobre el Penedès, Catalunya i Espanya representa el bloc d’Erik Wirdheim. No només per escriure-ho en anglès, sinó per l’explicació didàctica dels costums autòctons.
    • Per poder compartir… visions: Bloc on el Josep Guillén Viñas escriu amb passió per reclamar un respecte pel seu poble i el territori.
    • Joan Pinyol: L’exemple de com hauria de ser el bloc d’un escriptor compromès amb la literatura, amb la seva obra i amb el seu país.
    • FORA D’HORES: L’he coneguda fa molt poc, però prou per adonar-me de l’important tasca realitzada per la mestra Rosa Soler per a, gràcies als blocs, situar a la xarxa el seu poble, la seva escola i la problemàtica de les dones.
    • Guillem Carol: El Guillem proporciona sempre punts de vista interessants de l’actualitat i sobretot ens apropa al futur del periodisme a Catalunya.

    Podria destacar més blocs però la norma només en permet set. Potser no siguin els blocs més llegits de la blogosfera però sí són al meu entendre dels de la Penedesfera coneguda, ara superen les 200 bitàcoles però estic convençut que hi ha més del doble, els quals he cregut havia de donar un copet a l’esquena.

    Enhorabona i a seguir els premis!

    Technorati Tags: , , , , , , , , , , , , ,

    La Causa FACEBOOK EN CATALÀ!, en només 15 dies, ha doblat el número d’adherits i segueix augmentat a unes 100 noves adhesions diàries. Pels escrits que s’han afegit al Wall (mur) de la causa es deixa notar que no només catalans reivindiquen ja la traducció al català d’aquesta xarxa.

    Tenir el Facebook en el idioma propi pot semblar tot una “necessitat”. Així segons el número de membres podíem tenir una estadística informal de la força de cada llengua a la xarxa. Però les causes que tenim amb més membres:

    No hi ha cap causa pel facebook en alemany – encara que ja el tenen traduit – ni tampoc per l’italià o el portuguès . A la vista d’aquestes dades es despren que la reivindicació a l’idioma propi té una explicació més complicada que només el prestigi de la llengua. Cal tenir en compte que Causes no és una aplicació del perfil estándar de Facebook i s’ha d’afegir expresament. També que les diferents plataformes de xarxes socials a internet no tenen la mateixa penetració a tots els països. Turquia sembla ser un dels països amb més usuaris de Facebook gràcies a que s’ha difós per l’entorn universitari. A més a més, un logo més o menys encertat, la descripció de la causa o la xarxa d’amics de l’usuari que l’inicia té molt a veure. L’adscripció o no a la causa també té un component de reafirmació cultural. La demanda del Facebook en francès es fa des del Quebec… És tot un cas d’estudi pels sociòlegs.

    Aprofitant que l’aplicació Causes permet ara sumar adhesions des de MySpace les he traslladat a aquesta xarxa i he decidit crear dues causes noves a més a més de ‘FACEBOOK EN CATALÀ!’ i ‘Vegueria Penedès: Per una vegueria pròpia!’. Són ‘Silence Olympics in China’ i ‘Administración ¡Ponte el difusor también!’.

    Silence Olympics in China
    Administración ¡Ponte el difusor también!

    Les he fetes en anglès i en castellà per tenir causes en diferents idiomes. També he buscat que tinguessin missions i posicionaments que no existíssin anteriorment i potser m’han sortit un pel utòpiques. A veure com els hi va.

    Technorati Tags: , , , , , , , , ,

    Anava seguint més o menys el projecte de Guifi.net quan em vaig trobar amb l’article a El 3 de vuit (primera pàgina, segona pàgina) sobre el desplegament d’aquesta xarxa Wi-Fi oberta al Penedès. Després d’haver-lo llegit vaig treure dues conclusions.

    Primer que el principi col.laboratiu i participatiu de la xarxa lliure s’assemblava molt a altres iniciatives com la Penedesfera, en la seva capacitat per cohesionar el territori i facilitar la comunicació ciutadana. Segon que podria ser una opció molt vàlida de servei Wi-Fi lliure per al municipi de Gelida.

    A Gelida, malgrat la proximitat a Barcelona, no tenim cap opció de Wi-Fi públic. La Biblioteca Municipal és amb la de Torrelavit, amb la quarta part dels 6.000 habitants de Gelida, la única de tot el Penedès que no ofereix aquest servei. Hem d’afegir que el servei d’ADSL no és per tirar coets i tot just acaba d’arribar Imagenio. A més a més el terme municipal és força gran i els nuclis allunyats del centre de Sant Salvador, les Cases Noves, El Puig i La Valenciana, i les urbanitzacions de Martivell i Safari-Can Oller de la Muntanya tenen un accés a la banda ampla deficient o simplement no en tenen per trobar-se excessivament lluny de la única central telefònica situada al poble de Gelida. Tot un greuge.

    Així doncs diumenge passat vaig quedar a Gelida amb el Joan Llopart i el Josep Lluís Hill, tots dos de Font-rubí, els quan formen part dels impulsors de Guifi.net al Penedès. Van comentar com aquesta taca d’oli del Wi-Fi lliure s’està estenent per Catalunya, unes vegades a iniciativa directa dels veïns, unes altres com un servei ofert pels ajuntaments a empreses i ciutadans. El fenomen és més recent al Penedès però també segueix un desplegament similar, i és força ràpid doncs la perspectiva de tenir Internet gratuït d’alta velocitat anima les iniciatives. La darrera incorporació a Guifi.net ha estat el municipi de Les Cabanyes on amb només 8.000 Euros, pagats per l’Ajuntament, han situat els nodes necessaris per cobrir tot el municipi.

    Les muntanyes de Gelida compliquen una mica la cobertura però sembla que no excessivament, tal com es veu al mapa anterior. Van comentar que la clau és situar els nodes en llocs elevats i ben orientats. Aquests acostumen a ser els dipòsits d’aigua, doncs allà se’ls pot subministrar el poc corrent elèctric necessari. A més a més l’incorporació de Gelida pot significar l’enllaç de l’incipient xarxa penedesenca de Guifi.net, ara aïllada, amb la resta de Catalunya. Vam quedar que podríem convocar una reunió a Gelida a l’abril per tal de veure si hi hauria possibles interessats i mentrestant preguntaria a l’Ajuntament de Gelida quin tipus de col.laboració podria aportar al projecte.

    Technorati Tags: , , , , , ,

    Les noves tecnologies sempre han tingut fama que feien disminuir la sociabilitat de les persones. A poc a poc els estudis han anant treien aquesta falsa etiqueta per demostrar tot el contrari, que simplement és una forma de comunicació totalment nova i diferent a les anteriors. Internet és el màxim exponent d’aquesta facilitat per crear xarxa però no és l’únic vehicle.

    Primer van ser els radioafeccionats mitjançant les ones hertzianes que buscaven enllaços des de la localitat fins a la globalitat del planeta. Després van arribar els ordinadors i les primitives BBS, principalment sobre la línia telefònica, que ja permetien l’asincronia i superaven el punt a punt com a única forma de comunicació. Els fòrums van ser l’invent més destacat d’aquella època. La popularització d’internet ha estat una autèntica revolució en els darrers deu anys, però no deixa de ser una millora i racionalització progressiva de les primeres intranets sumada al continu increment de la potència dels ordinadors i de l’amplada de banda. La Web 2.0 ha acabat de donar una volta de rosca més a la xarxa en democratitzar-la i obrint els hàbits de comunicació a internet.

    A la societat de l’informació i del coneixement l’accés a la banda ampla és un dret no respectat. Si ajuntem aquesta situació a les continues millores de potència i disminució del cost dels equips de comunicació per ones, i la filosofia col.laborativa i oberta que impera entre els usuaris obtenim el naixement de les xarxes lliures Wi-Fi. A Catalunya tenim la xarxa oberta Wi-Fi més gran del món, Guifi.net, amb prop de 3.000 nodes. El seu creixement és tal que recentment ha rebut el Premi Nacional de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya.

    No cal confondre l’iniciativa creada per l’osonenc Ramon Roca amb el ‘Movimiento FON‘ de l’emprenedor hispano-argentí Martín Varsavsky. La diferència principal és que un cop està en funcionament un node de Guifi.net, aquest no pot cobrar en cap cas per compartir el senyal. FON sí que cobra als que no són membres per l’accés a internet, però el seu model de negoci no es basa en aquest servei, sinó que li serveix de promoció per tal d’emprendre projectes de “fonificació” de poblacions i recintes amb la financiació de les institucions.

    Technorati Tags: , , , , , , ,

    Aquesta setmana he tingut dos exemples ben diferents del respecte o no als termes de la llicència Creative Commons amb les fotografies que tinc allotjades a Flickr.

    Tot el que comparteixo a la xarxa ho faig amb la llicència Creative Commons, i dins d’aquesta la modalitat que no permet usos comercials. Exemples d’aplicació de la llicència són aquest mateix bloc i Flickr. Des de que vaig donar-me d’alta al servei ja he pujat gairebé 600 fotografies amb temàtiques ben variades però que es poden resumir en fotografies de Gelida, el Penedès, Barcelona i Viatges.

    Daniel García Peris - Gran Barrera de CorallAl bloc publico bàsicament fotos meves que pujo a Flickr, però alguna vegada també d’altres usuaris en aquest servidor i d’altres similars com Picasa. La norma Creative Commons ho permet però sempre s’ha d’indicar la font, l’autor de la foto, i enllaçar-lo.

    Els dos contrapunts de l’ús incorrecte i pressumptament exemplar a aquesta norma me’l he trobat aquesta mateixa setmana.

    Per una banda em trobo que han fet servir les meves fotos sense permís a un bloc temàtic de Gelida i de l’altra rebo un missatge a Flickr del servei internacional de notícies col.laboratiu en anglès NowPublic on em demanen autorització per utilitzar les meves fotos per il.lustrar una crònica de les passades eleccions generals. La manera de fer del primer cas és del tot incorrecte però, a banda de no poder fer gaire cosa en contra, es veu clarament què l’ús és per una causa no comercial. En canvi al segon cas el procediment és correcte però l’ús no tant, doncs és un servei comercial disfressat de periodisme ciutadà al qual jo no he demanat col.laborari. Van ser ells que em van demanar autorització per publicar les fotos i dins d’aquest procediment vaig haver de crear un compte que representa que jo he pujat voluntàriament les fotografies, tal com es veu a l’e-mail que reprodueixo a continuació.

    Hi there,

    I’m Cynthia, one of the editors at NowPublic.com a participatory journalism site, I saw your photos about the Spanish elections and I was hoping that you would share your photo with one of our articles on today’s election results.

    The requested photo(s) will appear as thumbnails when you follow the link.

    Please remember that you retain your ownership over the photo and you can find our terms of use below.

    I’d also encourage you to comment on the article (after following the link) if you have opinions on the topic. It will appear as a comment beneath the article (and not as a caption to the photo)

    If you have any questions, please feel free to contact me at cyoo@nowpublic.com

    Thanks v. much,
    Cheers,
    Cynthia

    Malgrat tot no m’he molestat en cap dels dos casos doncs si comparteixo les fotos a Flickr és per a que tinguin un servei als altres, seguint l’esperit de la web 2.0 i l’ètica hacker.

    Technorati Tags: , , , , , , ,

    Ahir van sortir a la premsa noves noticies sobre la nova T-Sud de l’Aeroport del Prat a Barcelona. Destaquen les dades sobre l’operatibilitat de la gestió de l’equipatge. Però realment coneixem a on ens poden obrir o perdre les nostres maletes després de desaparèixer del mostrador de facturació?

    Aeroport Barcelona-El Prat - Facturació

    Via Carolinatour descric quines són les 4 zones de risc per a l’equipatge. Tradueixo al català des de l’espanyol amb accent argentí:

    • Zona de Risc 1: La cinta transportadora del "pati de maletes" on pel visor d’un escàner un agent de seguretat hauria d’observar l’interior per detectar drogues o algun element perillós per al vol. En canvi, de vegades, un empleat infidel també separa les maletes que contenen elements de valor -mòbils, portàtils- i amb un bolígraf trenca el tancament.
    • Zona de Risc 2: Els empleats de handling treuen l’equipatge de l’escàner i el carreguen als carros que el transportarà a l’avió. Allà, també hi ha "gosats" que trenquen l’equipatge de diferents maneres: amb talls horitzontals o en L, la ruptura de tancaments o trencament de cadenats, utilitzant elements punxants: bolígrafs, navalles i cúters molt fins amagats a les carteres per evadir els controls a l’ingrés al recinte de gestió aeroportuària.
    • Zona de Risc 3: Hi ha empleats més atlètics que prefereixen enfilar-se sobre la muntanya de maletes i amagar-se sota de la lona que recobreix els costats dels carros, i actuar directament en el trajecte cap a l’avió.
    • Zona de Risc 4: Comença i acaba a la bodega de la nau, on els empleats poc escrupolosos gaudeixen de major privacitat per fer de les seves. En molts dels casos, aquests supòsits "treballadors" amb sol aixecar una maleta detecten si hi ha una mica de valor en el seu interior.

    L’Aeroport de Barcelona és tristament conegut pels problemes a la recollida d’equipatges. La subcontractació del personal de terra ha creat una falta de supervisió d’AENA sobre la gestió del handling que caldria recuperar. És una responsabilitat compartida per l’autoritat aeroportuària que també afecta a la imatge de les companyies aèries.

    Iran AirJo tinc la meva anècdota al respecte. A la tornada d’un viatge a l’Iran vaig fer escala a Madrid havent de tornar a facturar les maletes. L’empleat d’Air Europa em va perdonar 60 Euros d’excés de pes, portava una catifa comprada a Isfahan, però en el moment de recollir-la a El Prat la maleta estava destrossada. A excepció de la catifa, suposo que massa voluminosa per emportar-se-la, no havia objectes de valor i per sort no vaig a trobar a faltar res. En canvi al trajecte Teheran – Madrid amb Iran Air l’equipatge havia arribat impecable. Em van regalar una maleta nova.

    Technorati Tags: , , , , , , , ,

    Els darrers dies a Gelida s’ha obert un debat al carrer molt interessant sobre la memòria històrica, la conservació del patrimoni i la participació ciutadana. I tot per un simple fanal.

    El Fanal al Montcau

    Aquesta és la relació dels fets que em va arribar per correu electrònic:

    El fanal modernista que hi ha sobre la font del pati de l’escola Montcau de Gelida, va ser col·locat en aquest lloc pocs mesos després de la inauguració del centre ara fa més de 30 anys.

    Prèviament, aquest fanal havia format part de la ornamentació de la plaça de la església. Als principis dels 70 amb la remodelació de la plaça es va treure el fanal i es va deixar arraconat al costat de l’escorxador. En motiu de la inauguració de l’escola, el 1976, es va recuperar el fanal i es va situar al pati.

    Durant aquests 30 anys, el fanal ha esdevingut un tret característic de la nostra escola, el signe identitari més destacable que ens dóna la benvinguda a l’arribar al Montcau. S’ha utilitzat com a imatge del centre en diverses ocasions: en la revista, en el logo de l’AMPA que apareixia en el reglament de règim intern, en la placa commemorativa dels 25 anys,…

    L’alcalde ha comunicat per escrit a la direcció del centre que en els propers dies es retirarà el fanal per restaurar-lo i posar-lo a la plaça de l’església.

    Jo vaig tenir la primera noticia mentre participava a una de les tertúlies del dissabte a Ràdio Gelida. En un principi em va semblar una bona idea i així ho vaig comentar per antena. Jo sóc del parer que cal promocionar el patrimoni cultural del poble per tal de conservar-lo i al mateix temps ser la base del turisme com a motor econòmic del municipi. Ara bé, malgrat que m’he anat ficant al dia de l’història gelidenca, sóc un nouvingut per casament a Gelida, i per tant tinc algunes llacunes històriques. Ara ja crec que sóc totalment al corrent d’aquesta qüestió i puc analitzar els pros i els contres de la decisió.

    A favor del trasllat

    1. El fanal va ser originàriament al centre de la plaça de l’església des dels anys 30 als 70 del segle passat. Està vinculat als records dels més grans del poble.
    2. La plaça de l’església s’està reformant actualment, a l’igual que tot el centre històric per tal de fer-ho peatonal, i això dóna facilitats per fer el trasllat en aquest moment.

    En contra del trasllat

    1. Va ser el mateix Ajuntament el que va rebutjar el fanal, en reformar la Plaça de l’Església, enviant-lo pràcticament per a desballestar.
    2. La reacció ciutadana va ser rescatar-lo de la degradació que patia i col.locar-lo al Col.legi Montcau. Espai on ha estat des de l’inauguració del centre l’any 1976.
    3. Han passat governs municipals de tots els colors polítics en aquests 30 anys i mai s’han preocupat pel fanal. Tot el manteniment ha sortit de l’ajustat pressupost de l’escola i la dedicació de la seva AMPA.
    4. En aquests 30 anys de democràcia no hi ha hagut cap moviment ciutadà pel retorn del fanal a la seva ubicació anterior, sinó tot al contrari. L’escola l’ha assumit com un símbol propi. A més és un tret diferencial que enriqueix l’arquitectura “desarrollista” de l’edifici.
    5. El projecte de reforma del centre històric va ser concebut amb l’objectiu principal de la dinamització del comerç local tenint com a base la peatonalització. Va passar un procés de participació ciutadana que incloïa l’exposició pública i l’aprovació pel ple municipal. Després del canvi d’alcaldia a les passades eleccions municipals el carrer major s’ha convertit en semipeatonal i la plaça de l’església s’ha permés el pas lliure de vehicles. Tot per decret d’alcaldia. A més s’ha canviat el model de plaça diafana que volia ser un punt de trobada d’activitats ciutadanes i comercials com mercats temàtics, fires, etc. per restituir la fesomia que va tenir fa 40 anys però amb materials moderns.
    6. A més d’ignorar els acords de la ciutadania, fent-la passar de partícep a espectadora del que es fa amb els seus impostos, s’ha despreciat l’opinió de l’escola Montcau, entitat que ha vetllat per la conservació del fanal fins a fer-lo un símbol per tothom que està vinculat: estudiants, professors, pares i ex-alumnes.
    7. El canvi del fanal a la plaça de l’església no respon a cap pla integral turístic o de conservació del patrimoni de la vila, per tant si es vol fer una actuació puntual de restauració del fanal no cal traslladar-ho. A més a més l’escola Montcau també és Gelida.
    Fanal del Col.legi Montcau

    A mi el punt que més m’ha fet pensar és que no s’ha parlat amb ningú per fer aquest canvi. Fins i tot es veu que la directora de l’escola s’ha assabentat per la notificació de l’Alcalde que ja s’havia comprat un fanal nou i que vindran a emportar-se el fanal modernista els propers dies. Sóc del parer que tot es pot discutir i debatre, fins a l’idea més dispersa, i també que de l’intel.ligència col.lectiva des de tots els àmbits en podem treure molt profit. Però el fet de canviar sense més i assabentar-te pel boca-orella o perque passes pel costat i veus coses rares sembla com si haguéssim tornat de cop al segle XIX i no haguéssim après res en 30 anys de democràcia: “Tot pel poble però sense el poble!” deien abans.

    Només pel fet de lluitar contra l’elitocràcia i partitocràcia que envaeix les institucions i ignora els ciutadans val la pena adherir-se. Així doncs he signat a la campanya de recollida de signatures per a que no s’emportin el fanal del Montcau. Per cert que a l’enginyós bloc que han obert a fanalmontcau.blogspot.com han fet servir les fotos que tinc a flickr sense consultar-m’ho. No m’ho prenc malament doncs és sens dubte per una bona causa.

    Technorati Tags: , , , , , , , , ,

    Sigui casual o no Igualada s’ha convertit per mèrits propis en puntal de la Penedesfera. El nou portal que ha de tenir el col.lectiu de blocaires del Penedès per tot el seu àmbit a les comarques de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, és gestarà des de la capital anoienca. Cal dir a més a més que Igualada ja és la població amb més blocs a la Penedesfera.

    Balloons over Igualada

    Josep Maria Comajuncosas, gelidenc resident a Igualada, Ismael Miñano i David Torras s’han ofert a ser els primers en configurar el Portal de la Penedesfera. Tots tres igualadins dominen la gestió de blocs i faran servir la seva experiència d’altres xarxes. Josep Maria és un dels responsables d’EstatPropi.cat i Ismael i David de xarxaBloc. D’aquesta manera la Penedesfera també crea xarxa amb la resta de Catalunya.

    Penedesfera

    Tal com es va decidir a la reunió de Gelida, els primers objectius són tenir acabat en el termini aproximat d’un mes la primera versió del Portal de la Penedesfera per tal de poder fer-ho coincidir amb presentació oficial de la comunitat de blocaires a les quatre capitals comarcals. A banda de tenir un bloc oficial i un agregador amb tots els posts de la Penedesfera, s’ha marcat com a tret diferencial respecte a altres portals el tenir un mapa on siguin geolocalitzats tots els blocaires de la Penedesfera.

    Mapa de la Penedesfera

    Aquesta tasca, a l’igual de la resta que hi han pendents, es farà en col.laboració amb la resta de blocaires, els quals ja superen els 200, mitjançant les seves aportacions al grup Penedesfera a Facebook. El nou portal també incorporarà altres eines de comunicació com el twitter i el lloc de promoció de notícies, per tal de ser un veritable punt de trobada del que parlen els blocaires penedesencs.

    D’altra banda comentar que la Gent del Camp, l’agregador de blocs en català de la futura vegueria del Camp de Tarragona, ha iniciat una enquesta al seu bloc per decidir si han d’agregar o no els blocaires del Baix Penedès…

    Technorati Tags: , , , , , , ,

    No milito a cap partit i això m’ha permès sempre analitzar amb independència personal quina opció votar a les eleccions. Pel proper 9 de Març se’ns demana un vot útil a Madrid i sens dubte l’exerciré.

    D’entrada elimino l’abstenció i aniré a votar. Hi han moltes raons però la primera és per respecte als meus pares que durant molt de temps se’ls va negar aquest dret fonamental. No he deixat mai de votar i si per feina tenia un impediment ho he fet per correu.

    Tampoc votaré en blanc o nul. Si bé l’acció és legítima i democràtica, i fins i tot serveix com a toc d’atenció al sistema, no és un vot útil. Ningú se’l pot atribuir i a ningú li pots passar comptes en acabar la legislatura.

    Finalment tenim tot un ventall d’opcions polítiques que es presenten. Les que han tingut representació anteriorment són les úniques que li pots demanar resultats. També són les que tenen més possibilitats d’obtenir novament diputats, per tant són les que representen el vot útil.

    Des dels mitjans de comunicació se’ns diu que el vot útil és per a decidir qui vols que guanyi les eleccions i només tenen possibilitats dos partits.

    Zapatero - ChacónRajoy - Nadal

    Crec que el sistema necessita un canvi profund. No pot ser que puguis autoritzar pagar els impostos des del mòbil o la TDT i només et demanin el teu vot cada quatre anys. La societat de l’informació i del coneixement permet un grau de democratització de les institucions molt més alt de l’actual. En aquest sentit subscric plenament la petició que es fa des de la Carta oberta al futur President.

    Ara bé, diumenge s’ha de votar. Malgrat que per definició aquest sistema, pendent de reforma, no permet una identificació al 100% amb els arguments de cap partit, has de triar el teu vot útil. Ja dic que s’han de canviar moltes coses però sense participar-hi no és possible. El meu vot serà per a Esquerra. La seva acció i el seu programa són els més afins als meus plantejaments. A continuació o aquí pots veure algunes de les raons per les què votaré a Esquerra Republicana de Catalunya.

    Vull afegir que, encara que no milito a cap partit, sí que col.laboro amb el grup municipal d’Esquerra a Gelida. Per la mateixa raó trobo més coincidències en el seu projecte que als de la resta pel futur de la vila, encara que la política municipal és una altra història…

    Technorati Tags: , , , , , , ,

    « Articles més recents - Articles anteriors »

    Tancar
    Enviar E-mail