Home, treinta-i-tants, càrrec al partit però no electe. Carrega contra Rajoy, enyora Felipe i és independentista. Gairebé no fa cap enllaç ni fica imatges quan escriu, en català des del Baix Llobregat. Fa servir blogger amb una adreça penjant de blogspot.com. Va començar al 2005 i escriu cada dia però es pren un merescut respir just després de cada contesa electoral.
Aquesta és la percepció que tinc del blocaire polític català si agrupéssim tots els trets que més destaquen els darrers dies a la catosfera política. Per tal de crear un nucli important al llistat de blocs de la Penedesfera havia d’afegir-los jo mateix d’entrada. Vaig pensar que la millor manera era incloure primer els de la temàtica de més seguiment a la xarxa per a que després avances el llistat per adhesions voluntàries.
D’aquesta manera la darrera setmana m’he repassat bona part dels gairebé miler de blocs polítics catalans. A banda de fer servir el directori de poliblocs per tal de localitzar geogràficament els blocaires penedesfèrics he consultat els índex dels partits polítics i aquests no hi són tots catalogats per poblacions, de manera que m’els he hagut de mirar pràcticament un a un.
El perfil del blocaire que definia al començament seria difícil trobar-lo al 100%. És evident que amb aquesta experiència no pretenc fer un macroestudi de la política catalana. Simplement vull compartir la meva percepció d’una ullada global, puntual però intensa, als blocs polítics a Catalunya, especialment d’allò que m’ha sorprès del que ja coneixia.
Les fonts de consulta (a banda de Google i Poliblocs): PSC, Esquerra, CiU, ICV, PPC i CUP
No hi ha cap llistat amb la mateixa configuració ni que doni totes les dades per una ràpida localització del bloc que busques. Els llistats més semblants són els de PSC, CiU i Esquerra, però amb diferències substancials. PSC i CiU tenen indexats càrrecs, militants i simpatitzants, Esquerra només càrrecs electes. Serà per evitar propagar corrents discrepants des de la mateixa plataforma del partit? Ara bé de la gran quantitat de blocs que té el PSC, diria que un 30% ja no existeixen o són inactius. CiU està obsessionada per les xifres doncs obre i indexa blocs de les agrupacions locals.
Els llistats més avançats són els dels partits amb menys blocaires, ICV i PPC. ICV fa servir feevy i pots veure d’una ullada de que es parla en aquell instant a la blogosfera ecosocialista tots igualitaris a la mateixa plana, però no dona cap informació ni llistat dels blocaires. Per la seva banda el PPC m’ha sorprès anant a la última amb un univers netvibes on a més de les actualitzacions via rss tens fotos i podcasts proporcionats pel partit. És curiós que situen en una pestanya diferent als blocs de Nuevas Generaciones dels seus superiors i a més pràcticament tots són en castellà. Això demostra que l’inmersió lingüística encara és necessària. Aquesta diferenciació jeràrquica és l’únic partit que la fa i se la podien estalviar a la vista que només tenen introduïts els blocaires oficials i són molt poquets.
Estèticament els llistats que més m’han agradat són Esquerra i CiU, i el que menys els de la CUP. Aquest és una simple pàgina relacionant els enllaços sense més informació. Això em sobta d’entrada doncs són la comunitat de blocaires més jove i més activa. A més m’he trobat molts més cupaires llistats a poliblocs que no a cup.cat. Potser això és un reflex de la seva consigna de treballar més a l’acció local, en aquest cas personal, que en les institucions superiors i no tenir tant al dia la web comuna. Parlant de joves potser el PSC hauria de mirar una mica més de seleccionar qui introdueix als seus llistats doncs pots passar tranquil.lament de llegir a un eurodiputat al nen de castefa en un plis plas sense veure gaire relació amb la blogsfera socialista.
La freqüència dels apunts
Malgrat que el PSC és el que té un major nombre de blocs no actualitzats també és comprensible doncs aquest és un mal endèmic a tots els blocaires i quanta més llarga és la llista més són els blocs orfes. El que si que hauria de vigilar el PSC és la mala imatge que deixen els tallers de blogs que no tenen continuació al dia següent i queden penjats per sempre.
Un altre toc d’atenció a l’actualització l’hauria de tenir Esquerra. Si vas a la categoria de l’Executiva Nacional t’hi trobés que cap d’ells parlen de l’executiva nacional, la majoria són blocs producte de les passades eleccions municipals, que són un número petit de blocs, respecte a les nombroses reunions que se’ns mostra a la televisió, i les teranyines sovintegen als escrits, el mateix Conseller Puigcercós no té actualitzat el seu bloc després d’entrar al govern de la Generalitat.
Del que no s’escapen cap dels polítics amb bloc, dels anomenats tradicionals, és de tenir els descansos obligatoris després de cada convocatòria electoral. Alguns ho deixen després d’aquestes i d’altres ni tans sols hi arriben. El que més estan actualitzats i amb diferència són els membres de la CUP, serà perquè són més joves i per tant nadius digitals? Sempre hi ha excepcions que confirmen la norma.
De què es parla
A banda de les qüestions locals de cada municipi o les tòpiques del moment, m’agradaria fer ressenya de la coincidència de temes o diga-li consigna de directrius des del PSC que m’he trobat a molts blocs socialistes. El 22 de gener n’hi ha moltíssims que en parlen del darrer míting a la Vall d’Hebron. Fins aquí correcte, però t’hi trobes que molts tenen la mateixa fotografia i un tractament similar. Si veus l’atenció què li dona el PSC a la seva blogsfera entens perquè van un pas per endavant de la resta de formacions en el tractament del bloc com a arma política.
Perfil personal del blocaire
N’hi ha regidors, alcaldes i diputats, però el que més et trobes són militants amb algun tipus de càrrec o col.laboració amb assembles locals. N’hi ha poques dones però són més guerreres que els homes en comparació. La bretxa digital és una realitat però hi ha glorioses excepcions. Diria que la proporció català-castellà és aproximadament 60-40%. No és gaire la diferència però cal tenir en compte què és l’únic suport on guanya el català i la proporció és molt millor que a la resta dels mitjans de comunicació a Catalunya. Per alguna raó s’ha pogut fer les primeres jornades de la Catosfera. En alguns casos la presència del castellà és forçada, tal com he vist a un nou bloc de NNGG del PP on l’entrada de prova està en català i la segona ja apareix un text oficial en castellà per tal d’arribar al seu nínxol de mercat.
Plataformes de blocs
Blogger és el rei absolut. És realment fàcil de fer anar i l’idioma del sistema el tria el lector. Triomfa sobretot a la blogsfera socialista on la xarxa de blocs.tinet.cat també allotja força blocaires tarragonins. A la resta de partits la cosa està més repartida, a excepció del portal de blocs d’Esquerra on escriuen tots els càrrecs electes del partit. Els trobo molt correctes de disseny i visualització però pel que tinc entès la plataforma té mancances com no ser poder indexats pel cercador Technorati. També els hi trobo a faltar un feed comú on poder prendre la temperatura del que es parla, però encara que hi fos també estaria coix doncs només són els blocaires del partit.
Els més avançats a la política catalana són els blocaires de la CUP, malgrat que la plataforma que més utilitzen són els Blocs de Vilaweb que no és gaire web 2.0, són els més actualitzats afegint imatges a totes les entrades, fan servir fotologs i un ús intensiu del YouTube. La plataforma bloc.cat també està força estesa en aquesta comunitat. On hi ha més variació de tipus de suport al bloc és al PPC. WordPress, Blogger, Blog.com.es i fins i tot Myspace són propagadores de les seves idees.
Procedència dels blocs
Pensava que per població em trobaria la majoria de blocs escrits des de Barcelona, però no crec que la majoria són del Baix Llobregat. Segons t’allunyes del cinturó industrial de Barcelona t’hi trobes més blocs d’Esquerra, CiU i CUP i menys PSC i ICV. Potser aquesta característica és l’única que reprodueix al món dels blocs el suport electoral de cada partit. El planter polític dels socialistes catalans al Baix Llobregat té doncs la seva versió blocaire.
Participació
No crec que hi hagi una consigna dels partits respecte a com tractar els comentaris dels lectors del bloc. Això queda en mans de cada blocaire polític el qual acostuma a ser més estricte si té un càrrec electe. Jo entenc que a la majoria d’aquests no puguis deixar un comentari anònim. A tots els blocs que incorporava a la llista de la Penedesfera he pogut deixar un missatge, que en molts casos gràcies a que ho feia amb un compte de google es publicava directament.
Però m’he trobat amb el cas d’un que no permet comentaris cosa que no acabo d’entendre doncs es carrega la filosofia dels blocs. Encara més estrany és el Diari de Roberto Labandera, on permet publicar comentaris i així el vaig escriure. He vist que no hi apareix, serà perquè col.laboro amb l’Esquerra de Gelida? o Per què l’àmbit de la Penedesfera és la Vegueria Penedès? Em penso que no és cap de les dues doncs no hi ha cap comentari publicat al bloc. És legítim però no demostra gaire motivació a la participació. Evidentment no hi ha l’enllaç al bloc ni resposta per e-mail al comentari.
Només acabar comentant el gran fracàs que representa la xarxa de blocs ciutadans de Vilafranca del Penedès. Un projecte nascut per l’iniciativa d’EuropaPress arrel del Dia d’Internet del 2006 i que per a una població de 40.000 habitants només consta de menys d’una quinzena de blocs, el que més amb tres entrades. El més simptomàtic és l’abandó del bloc del llavors regidor de la Societat del Coneixement.
Technorati Tags: política 2.0, blocs, blogs, partits, polítics, opinió, blocoteca, blogoteca
Compartir
Etiquetes:blocoteca, blocs, blogoteca, blogs, opinió, partits, política 2.0, polítics
