Daniel García Peris – Blog

Fa unes setmanes vaig decidir-me a fer un upgrade a pro del compte de fotos a flickr doncs veia que el compte bàsic es quedaria curt. Com a benvinguda et regalen un pack de 10 minitargetes de visita fetes a partir de les fotos allotjades al servidor de flickr. Segons les indicacions de MOO, només en anglès, vaig triar les fotografies i vaig omplir les dades personals en un moment. En donar-li l’ok em deia que trigaria 4 setmanes en arribar-me la comanda.

La sorpresa podria haver estat que han trigat només dues setmanes, però no, l’increïble és que el sobre havia vingut per correu aeri des de Nova Zelanda. L’adreça comercial de MOO és a Londres però segons sembla la producció la tenen localitzada a les seves antípodes. Amb aquest pack gratuït anaven incloses les despeses d’enviament. Els serveis estàndards estan bé de preu. Hem de suposar que els hi surt a compte imprimir totes les comandes per a un servei d’abast mundial des d’aquest punt relativament remot i poc poblat. La globalització li queda poc per arribar a la Lluna i curiosament a MOO només li falta una lletra per dir-se Moon, en anglès Lluna.

Technorati Tags: MOO, flickr, imprimir, targetes, Nova Zelanda, globalització

Compartir

Etiquetes:flickr, globalització, imprimir, Moo, Nova Zelanda, targetes

A banda dels enllaços als blocs en català i castellà, he decidit crear i enllaçar al web de FontBarbuda un canal de vídeo. De les opcions que he anat a provant m’he quedat amb dues finalistes, Feedbeat i Mogulus. Penso que són les millors opcions per configurar un canal continu de vídeos a internet, pero són d’un perfil d’ús diametralment diferent.

A Feedbeat, per cert un projecte espanyol, prima les possibilitats de visualització amb format 16:9 i configuració molt flexible de la presentació, doncs permet modificar les plantilles xhtml. Per la seva banda Mogulus intenta ser una televisió personal on a més de servir els vídeos pots entrar en directe amb la teva webcam i fer servir una rotulació típicament televisiva. El format és 4:3 i una qualitat de resolució més baixa però pots incloure fàcilment qualsevol canal a altres pàgines web. A totes dues plataformes pots reproduir vídeos del YouTube i d’altres servidors, però només Feedbeat permet també allotjar vídeos al teu compte. Ara bé les facilitats de configuració se l’emporta Mogulus amb un quadre de control summament senzill. Caldria millorar però l’ample de banda del seu servidor, doncs costa a carregar-se unos 20 segons de mitjana.

Finalment m’he decidit per crear el canal a Mogulus i incloure’l a la pàgina de FontBarbuda. Ara no tinc previst desenvolupar a fons el
“broadcasting” personal però sempre el tinc disponible i la configuració és fa en dos minuts reals.

Technorati Tags: vídeo, canal, Feedbeat, Mogulus, broadcasting, tv, YouTube

Compartir

Etiquetes:broadcasting, canal, Feedbeat, Mogulus, tv, vídeo, YouTube

No sabrem mai quanta gent va anar-hi a la manifestació pel Dret de Decidir les infraestructures. Quan vam arribar a casa, tard, vam engegar la televisió per conèixer el ball de xifres de manifestants. Només tenim Digital+ i les dues cadenes més properes de notícies, TVE 24 horas y CNN+, no en deien absolutament res. Posem TV3 internacional, no en feien cap informatiu però podies consultar el servei de notícies de la TDT. Hi deien que l’assistència era de 200.000 fins a 1.700.000 persones. Amb l’emoció algú hi va afegir un milió més del que van dir els organitzadors.

A la Plaça Catalunya hi havia força ambient. Les parades del Dia Mundial de la Sida volien aprofitar la concentració. Les de la Plataforma pel Dret a Decidir venien “souvenirs”-mocadors a 2 Euros més la voluntat. També demanaven signatures per a que es transfereixi a la Generalitat la competència en la convocatòria de referèndums, a la qual ens vam adherir. Més entitats buscaven suport per a les seves causes, com Clasecontraclase que definitivament va equivocar el suport del missatge en aquesta acte repartint paperetes només en castellà.

Efectivament la manifestació va ser un èxit. Pràcticament no ens vam poder moure de la cruïlla de Portal de l’Àngel amb Fontanella, potser el pas de peatons més transitat de Barcelona. Amb el carrer pleníssim només se sentia parlar català, però a poc es va crear un flux de gent que anaven del Portal de l’Àngel cap a El Corte Inglés i a l’inrevés. Aquesta "manifestació" tenia un perfil diferent, català, castellà i més idiomes nadius dels turistes es barrejaven. També l’edat d’aquest corrent era més jove que els manifestants, calia nassos per ficar-se enmig de la gentada per anar d’una banda a l’altra. Al final va passar l’inevitable i es van enfrontar el dret dels manifestants amb el dret dels compradors en un dissabte. Gairebé s’arriba a les mans.

Technorati Tags: manifestació, Dret de Decidir, Barcelona, Catalunya, Infraestructures, Drets, manifestants, compradors

Compartir

Etiquetes:Barcelona, Catalunya, compradors, Dret de Decidir, Drets, infraestructures, manifestació, manifestants

Fa dies que vaig decidir anar a la manifestació pel Dret de Decidir de demà a Barcelona.

És curiós analitzar de quina manera podem rebre motivacions del nostre entorn per tal de participar-hi. Per e-mail les he rebut aquesta setmana des d’una vessant sarcàstica i d’humor amb el típic fitxer pps que a continuació comparteixo:

| Veure | Puja la teva

I també una argumentació seriosa amb xifres i dades al següent fitxer pdf:

| Veure | Puja la teva

Quina et motiva més a tu?

Technorati Tags: manifestació, dret a decidir, infraestructures, Catalunya, Barcelona, AVE

Compartir

Etiquetes:AVE, Barcelona, Catalunya, dret a decidir, infraestructures, manifestació

Què vol dir balances fiscals ho tenim més o menys clar. El que no sabem és qui gradua aquestes famoses balances i quins criteris de càlcul utilitza.

Depenent de les fonts d’informació hi ha més o menys diferències de formulació, però és contundent que els catalans paguem més del que rebem. Diuen que gairebé 1.500 euros menys a l’any per part de l’administració estatal.

Però el que jo em pregunto en xifres es què hi ha a aquesta balança? Què ens costa en euros per cada ciutadà mantenir:

Una democràcia, amb monarquia inclosa.
Un exercit professional, Guàrdia Civil, Mossos d’esquadra, policia local…
Les infrastructures que tenim, aeroports, ports, ferrocarrils, carreteres…
Hospitals, centres de atenció primària, escoles, instituts…
Televisió publica, ràdios… etc.

Jo, com a contribuent, m’agradaria que l’Estat em passés un extracte del meu consum diari de totes aquestes “pedretes” que suposo que estan incloses en aquesta balança.

Si al rebut de la llum, el telèfon o l’aigua hi ha un detallat, per què no ens ho pot enviar l’Estat amb el seu rebut: l’IRPF.

Technorati Tags: balança fiscal, Estat, Catalunya, rebut, serveis, IRPF

Compartir

Etiquetes:balança fiscal, Catalunya rebut, Estat, IRPF, serveis

Ens llevem de matinada, abans de la sortida del sol, a les fosques, agafem el microbús per apropar-nos al lloc d’enlairement dels globus, l’incomparable vall de Göreme.

Allà mentre observem com els pilots i ajudants despleguen les teles immenses, de colors vius i llampants. Col·loquen les cistelles tombades a terra per començar a escalfar l’aire de dins el globus a poc a poc. Les teles comencen a cobrar vida il·luminades per les flames del gas i ens sorprèn la quantitat de globus que s’enlairen alhora.

Nosaltres mentrestant premem l’indispensable té de poma turc amb uns pastissets per esmorzar una mica i entrar en calor, ja que tot i ser al setembre fa fresca. Al mateix temps ens neguitegem i esperem impacientment el guia que ens indicarà a quina cistella ens col·loquem.

Finalment tots els globus estan inflats i els grups organitzats per començar a col·locar-nos dins de la cistella. Per cert cistelles de 16, 24 i fins a 36 persones! Ens enlairarem lentament mentre el fotògraf de la companyia ens fa fotografies com un desesperat.

L’espectacle és impressionant. La sortida del sol barrejada amb els colors de la Capadòcia i dels globus enlairant-se no té preu. Bé sí que en té, 150 EUR per cap, però val la pena viure la sensació de volar. Com un ocell que vola arran de terra, sense soroll, amunt i avall, esquivant la vall de la Capadòcia amb les seves formes capritxoses. Veure a vista d’ocell les ciutats esculpides a las roca, decorades amb plantacions de vinya i arbres fruiters, gent que camina…

L’aterratge és ben curiós, doncs per estalviar-se l’esforç de moure tota la cistella s’ajuden del globus. La situen sobre el remolc amb tots els passatgers a dintre en “landing position“, tal com no es cansen de dir, en el poc anglès que conèixen, els pilots turcs.

Resumint, una de les millors experiències “aèries” que he tingut mai i recomanable per a totes les edats.

Technorati Tags: globus, Capadòcia, Goreme, volar, Turquia

Compartir

Etiquetes:Capadòcia, globus, Goreme, Turquia, volar

Ahir estava a l’andana de l’estació de RENFE de Gelida per anar a Barcelona quan sento per la megafonia: “Sachi Matsumoto (o semblant…) diríjase a la taquilla, por favor” i just després repeteixen el missatge amb el mateix nom i més paraules en japonès!. És el primer cop que sento, no només a Gelida sinó a qualsevol estació de rodalies, que repeteixin un missatge en un idioma que no sigui el castellà. Molts missatges gravats els fan en castellà, català i fins i tot anglès a Barcelona, però en missatges realitzats en directe mai ho havia sentit a la meva llarga carrera d’usuari de rodalies.

Efectivament la noia, amb el perfil clar de turista, hi era a l’andana en direcció a Vilafranca i va anar de seguida pel pas soterrat cap a la guixeta; senyal que ho havia entès perfectament. Potser la RENFE està aplicant un programa de millora per semblar-se als Shinkansen i s’han passat de voltes.

Si ja ho deien i jo no feia cas… “Tenfe”.

P.D.: El tren va arribar amb retard.

Technorati Tags: RENFE, rodalies, Barcelona, millora, japonés, Doraemon, tenfe

Compartir

Etiquetes:Barcelona, Doraemon, japonés, millora, RENFE, rodalies, tenfe

Que guapos van els meus companys de feina. Sí senyor, fan goig de veure’ls cada dia amb un modelet diferent amb sabates i complements a joc. El millor de tot és que es repeteixen poc i aquí és la meva pregunta… Com s’ho fan per comprar tant a començament de temporada? On guarden tanta roba i la quantitat de bolsos que porten? I no parlem de la varietat de sabates, botes, botins… amb aquest pisos tant petits que tenim a on ho entafonen?

Jo només em compro la roba que estrictament necesito i la feinada que tenim per a que ens surtin els numeros.

Com s’organitza la gent guapa per anar tant a la moda, pagar hipòteca, cotxe i menjar durant el mes?

L’avantatge que jo tinc alhora de viatjar és que no tinc que rumiar gaire que posar-me i no em passo mai de pes quan volo amb companyies de baix cost…

Technorati Tags: gent guapa, roba, temporada

Compartir

Etiquetes:gent guapa, roba, temporada

Amb tota la meva bona intenció m’he adherit a la campanya de la plataforma SOS Sagrada Familia; Sí, la que va fer aquell famós vídeo de la caiguda del monument.

La plataforma demana enviar un e-mail de protesta a les administracions per a que rectifiquin el traçat de l’AVE per Barcelona. Aquest correu electrònic no permet modificacions i només cal afegir les teves dades per a fer l’enviament. Així ho he fet, amb el convenciment que hi han alternatives possibles, especialment fer passar el TGV pel litoral. He afegit el logo amb enllaç a la barra lateral del bloc tot convençut de la meva bona obra.

A continuació he rebut a la meva bústia una còpia de l’e-mail enviat, però la meva sorpresa ha estat que després m’ha arribat un e-mail de Xavier Trias, Cap del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona, procedent de l’adreça xtrias@bcn.cat i que diu així:

Re: Possible correu no desitjat: sossagradafamilia.org – The Gaudi’s Sagrada Familia is in danger

Des del Grup Municipal de CiU no estem d’acord amb el traçat aprovat i per això continuem treballant per fer possible un traçat alternatiu pel TGV a Barcelona.

Molt agraït per la teva iniciativa.

Xavier Trias

Què representa això! Sóc al llistat de dades de CiU? No diu res a la web que es faran amb les dades personals. Perquè “s’afilia” la plataforma amb una única opció política? Quina és aquesta estretor de mires per part de SOS Sagrada Família?

Malgrat tot no treure el banner del bloc. Com a mínim l’assumpte de l’e-mail és “possible correu no dessitjat”. Anem a veure si serà així.

Technorati Tags: SOS Sagrada Família, AVE, TGV, Barcelona, CiU, Xavier Trias

Compartir

Etiquetes:AVE, Barcelona, CiU, SOS Sagrada Família, TGV, Xavier Trias

Deu n’hi do la relliscada del redactor del diari ADN en escriure una notícia sobre El Corte Inglés. Crec que els haurà fet tanta gràcia als directius com que li canviïn el sexe al seu president Isidoro Álvarez.

Adjunto una captura de la notícia per si ja ho han canviat.

Technorati Tags: Isidoro Álvarez, El Corte Inglés, ADN, errada, premsa

Compartir

Etiquetes:ADN, El Corte Inglés, errada, Isidoro Álvarez, premsa

Ahir vaig participar, crec que ja és la cinquena vegada, a la tertúlia sobre actualitat gelidenca i també general, vam donar l’opinió sobre el Por qué no te callas?, que organitza Ràdio Gelida. Vaig treure un semàfor vermell, curiós fer servir aquesta "puntuació" a una població que no en té cap, a la falta de prioritats que representa la cultura per l’actual govern de l’Ajuntament de Gelida.

Només cal referir-se als fets:

• Des del maig, fa 6 mesos, que no hi ha cap exposició, amb excepció dels 15 dies que dura la mostra anual de fotografies de Festa Major de Flash Gelida a la Sala del Centre Cultural. Un equipament al qual se li han fet importants obres de remodelació degut al mal estat que arrossegava i que no se li vol treure l’amortització necessària.
• S’ha deixat de fer la xerrada de l’11 de Setembre que tradicionalment tenia lloc a Gelida.
• S’ha deixat d’organitzar el cicle Novembre Musical, el qual portava ja uns quants anys de bagatge. Curiosament un altre poble proper, penedesenc i amb menys població, com Torrelavit està consolidant el Cicles de Música de Tardor, amb un format i dates molt similars.
• El Patronat de Cultura, que portava pràcticament una periodicitat mensual de reunions, no es convoca des del maig. Encara més s’aproven decisions com els  nous noms de carrers sense consultar.

Com a contrapunt a aquesta opinió es va comentar que a la setmana següent s’inaugurava una exposició del Pla Educatiu d’Entorn a la Sala del Centre Cultural. En aquest sentit jo veig l’intenció clara: anem a posar-la a la Sala per tal de tenir-la ocupada mínimament; quan el que caldria és apropar-la el màxim, exposant-la als instituts i col.legis de Gelida, on alumnes i pares poguessin veure-la dia rera dia i comentar-la amb els professors. A més l’horari triat per als dissabtes, de 19 a 20 hores només, no facilita visitar-la. D’altra banda també és un senyal més de no creure en el carrer Major com un eix comercial, doncs només una hora obert aquest espai no serveix de gaire incentiu per afegir a l’oferta del centre de la vila.

Actualització del 2 de Desembre: Avui diumenge, a les 19:30 hores, he anat a veure l’exposició i estava tancat el Centre Cultural. Sembla que ens quedarem sense veura-la doncs només queda el proper dilluns amb l’horari de 17 a 19 hores… “Va a ser que no”.

Ara per ara només les iniciatives particulars són les que permeten que Gelida figuri en alguna agenda cultural. L’irreductible ‘Maqueta del Funicular’ i l’exposició sobre ‘Vida rural i les Masies a Gelida’ per l’Associació d’Amics del Castell de Gelida. I cal dir que la primera només oberta sota petició i la segona dues hores a la setmana, els festius de 12 a 14 hores.

No ens enganyem, la cultura en general i menys encara el pressupost raonable que pot tenir des de l’administració no mourà carretades de gent ni cap a Gelida ni de dins del poble mateix. Però és un dels indicatius que la població lluita en cercar una mínima rellevància per tal d’evitar perdre la seva identitat i no convertir-se en un poble dormitori més. Si a més de tenir-ho tot en contra afavorim aquesta tendència ja ens podem donar per assimilats.

Si voleu podeu sentir la tertúlia dins el programa ‘El Ritme de la Vila’.

Technorati Tags: cultura, poble dormitori, Gelida, govern, Centre Cultural

Compartir

Etiquetes:Centre Cultural, cultura, Gelida, govern, poble dormitori

La generació que hi ha entre la teva i la meva ha estat un desastre, una calamitat. La pitjor de la història. Els ha perdut la cobdícia. Ens van veure pobres i van pensar que ells farien el que calgués per no tornar a veure misèria.

Aquesta és la demolidora descripció que fa el vell Berenguer a l’Andreu Boix, protagonista de ‘Blau de Prússia‘, sobre la realitat andorrana.

He acabat de llegir aquesta novel.la, Premi Carlemany 2006, sobre una trama policíaca ubicada a Andorra que relaciona un crim transfronterer actual amb la crema de la talla de la Mare de Déu de Meritxell fa trenta anys enrera. M’ha agradat especialment la radiografia de l’identitat andorrana i amb una redacció subjectiva que fa l’autor Albert Villaró.

Recordo quan era petit l’efecte que em va produir pujar a Andorra a comprar i trobar tots els comerços tancats. Era un 8 de setembre, la festa de la Mare de Déu de Meritxell, l’únic dia a l’any on per llei tots els establiments tanquen amb motiu de la festa nacional andorrana.

Technorati Tags: Blau de Prússia, Albert Villaró, Andorra, Meritxell

Compartir

Etiquetes:Albert Villaró, Andorra, Blau de Prússia, Meritxell

La pàgina web de FontBarbuda ja està dissenyada. Tot d’una manera molt senzilla. Per aquesta raó Google Apps serà l’aplicació d’escriptori a fer servir. S’ha de reconèixer que tenen “empatia digital”. Després de revisar varies opcions d’eines d’office online tenia dos candidats: Zoho i Google Apps. El primer té molt futur però tenir darrera tot el gegant de Google facilita i molt les coses. A banda que és ràpid, entenedor i fàcil de configurar tot està pràcticament localitzat en català i castellà. Amb Google Apps tens integrat Google Docs Office, Google Calendar, Gmail i l’editor de pàgines web.

Un detall molt interessant és l’opció que m’han donat en identificar-me com a empresa. Automàticament m’han inclòs a la base de dades de Google Maps Local Business Center i fins i tot em donaven l’opció de publicar cupons de descompte online. Aquest model de promoció molt nord-americà aquí no és dels més efectius i pel meu pla de negoci no ho tinc previst fer-ho servir, però el fet de en pocs minuts estar geolocalitzat és d’agrair. Tota una oficina, també configurable des del mòbil. Només comentar algunes puntes de lentitud i col.lapse amb l’ample de banda. També s’ha de dir que encara és en beta. De moment no em subscriure a la versió premium, a veure com va l’experiència.

Technorati Tags: Google Apps, Zoho, Google Maps, Local Business Center, oficina, online

Compartir

Etiquetes:Google Apps, Google Maps, Local Business Center, oficina, online, Zoho

Avui he anat al Tast de cuina medieval que organitzava per tercer any l’Associació d’Amics del Castell de Gelida. Els dos anys anteriors com a “tastador” i aquesta vegada col.laborant a l’organització. No cal dir que l’activitat ha tornat a agradar moltíssim. Es van vendre els 200 tiquets previstos dies abans i en aquesta edició s’introduïa l’animació d’uns cavallers medievals, amb número de lluita inclosa.

Dos dies abans però, vaig pujar al peu del castell a fer un tast de cuina actual. Fa poc havien obert el típic bar per anar a sopar amb colla. Fumetes a fora, cigarretes a dins. Música en anglès, cartes en castellà i servei en català. El preu, el mateix que el del tast medieval, 15 euros. Per 12 euros tens el típic menú de cervesa, sandwich d’hamburguesa i crep i has d’afegir 3 euros extra que costarà treure’t el fum de tabac a la roba. Calia comparar-ho amb el menú medieval amb plats tant temptadors en català antic com el ‘Qui parla con sa deu ffer cebada o porada ab let’ o un Potatge de janet de pollastre amb peres i codonys.

La distància entre el bar que hi ha al peu del Castell i la plaça del Pedrò és d’uns centenars de metres, però la veritable distància la dona els centenars d’anys d’una cuina i l’altra.

Technorati Tags: castell, cuina, Gelida, medieval, Penedès, Tast

Compartir

Etiquetes:castell, cuina, Gelida, medieval, Penedès, Tast

Avui ha sortit un nou número de la publicació de L’Esquerra de Gelida. Dins la temàtica  principal del model de poble i el nou POUM de Gelida, cal destacar el posicionament si el Carrer Major de Gelida ha de ser per a vianants, del qual jo ja vaig presentar argumentacions.

Es el primer cop que hi apareix el meu nom com a col.laborador, encara que no han estat massa les meves aportacions. Només les propostes acceptades de canviar la capçalera de ‘El Toc’ per ‘El Toc de Gelida’ i que aparegui el logotip a favor de la Vegueria Penedès fins que s’aconsegueixi. Espero tenir una participació més extensa a les properes edicions.

Technorati Tags: El Toc de Gelida, Esquerra, POUM, Carrer Major

Compartir

Etiquetes:Carrer Major, El Toc de Gelida, Esquerra, POUM