Daniel García Peris – Blog

Ahir vaig assistir al debat si el Carrer Major de Gelida ha de ser per a vianants o no. Era un debat organitzat pel grup municipal de l’Esquerra de Gelida però obert a tota la ciutadania i això es va notar. Cadascú va poder dir la seva i sens dubte el que es va parlar ajudarà a la decisió que s’ha de pendre properament.

Penso que el debat sobre si el Carrer Major ha de ser peatonal o per a cotxes cal inscriure’l en un debat més ampli: quin ha de ser l’ús i el futur del Carrer Major.

Si volem que el Carrer major sigui un carrer comercial, el centre de les necessitats no són ni els veins ni els comerciants… són els clients. S’ha de conciliar les atencions i les demandes de tots però les dels clients han de ser prioritàries.

Els clients són les persones, no són els cotxes. Els cotxes no compren i el fet que hagi molt pas de vehicles no vol dir res. La prova és els milers de cotxes que passen pel mig de Gelida, per l’autopista, i la petita part que hi entren.

Tornant a les prioritats dels clients en un carrer comercial, aquestes són basicament tres: Comprar, Menjar i Passejar. Les tres accions no poden existir sense cap d’elles. Les dues primeres depenen que l’oferta comercial sigui atractiva, però ‘Passejar’ depèn estrictament de com estigui configurat el vial, i en el cas del Carrer Major és incompatible passejar amb el transit i l’aparcament de vehicles.

Per tant la conclusió és clara que el Carrer Major, si es vol que sigui un carrer comercial, l’únic a Gelida, ha de ser peatonal com a mínim a l’horari d’obertura de comerços i dessitjable tot el temps que hi ha transit de persones, estiguin obertes les botigues o no.

A més, el fet de ser dels pobles de la zona el darrer en fer peatonal el centre històric, permet contrastar l’experiència, la qual ha estat un èxit. També ho prova que la Generalitat va subvencionar amb 900.000 EUR, el 85% de l’obra, per a que fos peatonal. Molt equivocats haurien d’estar que no dinamitzaria el comerç per fer aquesta inversió.

Assumit que el Carrer Major ha de ser un eix comercial, una altra questió és quin tipus de gestió, organització i promoció ha de tenir, vinculada al perfil del client que és vol tenir.

Jo estic convençut que quan millor els hi vagi als botiguers de Gelida millor li anirà a tot el poble en general.

El petit comerç pot plantar cara a les grans superficies, però només si està unit. Cal tenir els mateixos horaris doncs l’oferta d’una botiga reforça les altres, cal facilitar el pagament amb tarja a tots els comerços, cal promocionar mitjançants fullets i internet, fidelització, vals de pàrquing, facilitats per a les famílies, completar l’oferta, etc.

Per fer tot això els comerciants han de demanar l’ajut de l’Ajuntament. Cal convencer l’equip de govern que no prioritzi l’indústria com a motor de l’economia local. El comerç pot ser-ho i té una sèrie d’elements com els accesos al poble per autopista, per la RENFE i sobre tot el Funi que units a que som a una zona de molta població, si fossim al Pirineu s’hauria de fer un altre plantejament, que igual que marxa gent a fora a comprar també es poden atraure aquí.

Si es pensa en els clients de fora s’atrauran els d’aquí. Per sort som a una societat democràtica, de lliure mercat, i per tant no estem obligats a comprar on resideixes. Els clients s’han de guanyar apostant per la qualitat.

Technorati Tags: Carrer Major, debat, Gelida, peatonal

Compartir

Etiquetes:Carrer Major, debat, Gelida, peatonal

Hi ha molts noms que estan vinculats a la nostra memòria particular i un capítol d’aquesta està determinada per les marques i productes comercials amb els quals hem crescut. La manera en que es produeix aquesta comercialització també influeix a la  memoria popular, i com a tot record és susceptible de ser atracció turística.

Un dia veient el TN Comarques vaig veure una iniciativa turística curiosa que feien al Pallars Jussà. Uns dissabtes després vaig arreplegar la família per a visitar el poble de Salàs de Pallars. Aquest és el segon any que l’Ajuntament organitza les visites guiades a l’antic comerç, un retorn a com eren les botigues fins fa 50 anys. De moment l’èxit de l’iniciativa ha permès reformar les antigues escoles en Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç, des d’on comença l’itinerari.

A continuació el guia ens posa en antecedents sobre aquest poble de muntanya i l’important fira de bestiar d’àmbit peninsular que organitzava anys enrera, la qual va ser un dels principals motius de la construcció del Ferrocarril Lleida-La Pobla de Segur. Arribats a la plaça del mercat ens trobem la primera sorpresa. Darrera d’un petit local tancat se’ns obra la porta a una farmàcia de poble, reconstruïda, on podem trobar des de el taulell on es preparaven les fórmules magistrals fins a l’aparador darrera el mostrador amb productes de totes les marques emblemàtiques de la darrera meitat del segle XX i que algunes encara continuen.

Tot just al costat tenim la barberia, aquest local si que va funcionar com a tal, amb els tradicionals butacons de les pel.lícules i també tot un mostrari d’envasos i pots que tenen història pròpia explicada pel mateix guia. Cal destacar la bona ambientació del local amb detalls incorporats com un calendari de l’any 1964 o una enginyosa cadireta de fusta per a tallar el cabell als nens.

Finalment arribem a l’establiment estrella de la visita els “Ultramarinos y Coloniales”. Productes de neteja, licors, galetes, dolços, conserves, tints, etc. i fins i tot ciris purs i vi per dir missa. Aquí el guia ho feia força bé explicant anècdotes i usos dels productes a la venda durant bona part del segle XX. Com el lleixiu ‘La Victoria’ aparegut just després de la guerra civil per a netejar a Espanya d’una manera força explícita a la seva etiqueta i que avui dia no seria ben acceptada aquesta estratègia de màrqueting.

Però encara era millor observar com els visitants  recordaven part de la seva infantesa quant compraven  aquells productes, la indispensable durant molts anys “cartilla” de racionament, l’època daurada dels cupons, i la comercialització obligatòriament estalviadora, la majoria amb envasos recarregables i retornables, especialment amb les preuades llaunes. Aquí els nens també tenien el seu interès, amb el mostrari de joguines antigues però no de museu sinó les que realment feien servir la quitxalla de l’època a cases i carrers. Aquesta botiga està molt ben ambientada amb un mobiliari autèntic amb envasos antics. També hi ha penjada una bona col.lecció de cartells publicitaris.

Aquests són alguns dels molts productes i marques, actuals i desapareguts, que podem trobar als establiments: Nocilla, Nescafé, Sal de Gerri, Lagarto, Netol, Norit, Tintes Iberia, Anís del Mono, Anís del trigre, Fontaneda, Cola-Cao, Nesquik, Artiach, Postcau, Afín, Pelargon, Adapta, Nativa, Nescafé, Caldos Maggi, Galletas Cuetara, Bufalo, Netol, Flip matamoscas, Lejía Conejo, papel higiénico El Elefante, Jabón Lagarto, Jabón Lux, Big Bay, Perlan, Palmolibe, Coco, Omo, Tu-tú, Limp-paff, Pril limón, Gior, Dash, Gillette, Anis Hereu, Anis Asturiana, Ron Negrita, Gomas Milán, Lax n’Busto, Unguento de Boa, Parches Sor Virginia, Floïd, Gasolina para mecheros Clipper, Ideales, Celtas, Papel de fumar Smoking, Hilo Fabra i Coats, Orión, Pomada Spaine, Papillas Celac, Polvos talco Ausonia, Tipolín, Azulín, Blanco Nuclear, , Linimento Sloan, Chocolate Artigas, Litines Dr. Agustí, Litines Gallina Blanca, Cubitos de caldo Starlux, Cubitos de caldo Texton, Tabletas Okal, Tiras Orion, Elena, Colón, Ese, Lejía Neutrex, Limp PAF, Naftalina Polil, Desinfectante Zotal, etc…

Segons els responsables, està en projecte obrir un estanc, una impremta i condicionar un aula d’estudi de l’antic comerç al centre d’interpretació, on ara hi ha una exposició de llaunes petita però ben condicionada. Aquest projecte és jove però a atret l’atenció de la premsa i la televisió.

Resumint, una visita d’un dia molt recomanable a aquest petit poble, el qual l’ajuntament local sembla finalment recolzar aquesta iniciativa particular sorgida d’un professor d’història local. Potser li caldria millorar el perfil turístic de la població, el coneixement del projecte per part dels propis habitants, si els hi preguntes no et saben indicar gaire bé, i cotxes aparcats a tot arreu del casc històric peatonal. Dues últimes recomanacions: trucar abans a l’Ajuntament, no t’hi pots refiar de l’actualització de la web, i si vols dinar al poble reservar taula a qualsevol dels dos únics restaurants abans de començar la visita.

Technorati Tags: Salàs de Pallars, antic, comerç, Ultramarinos

Compartir

Etiquetes:antic, comerç, Salàs de Pallars, Ultramarinos

Aquest serà el bloc del projecte empresarial FontBarbuda, basat al 100% en la societat del coneixement i la gestió de l’informació. Malgrat que l’inici oficial va ser al passat gener, i després de la fase d’estudi i aprenentatge del mercat la qual evidentment continuarà sempre, vaig començar a publicar els progressos en forma de bloc. Però aquest no va ser ben actualitzat i ara no tornarà a passar. Al mateix temps que comento els progressos miraré de parlar dels avanços en aquests mesos.

Després de llegir molt i provar-ho tot, me n’he adonat encara més de la importància i potencialitat que per a aquesta iniciativa pot tenir ser transparent a la xarxa com a base estratègica. A més a més els avantatges de l’intel.ligència col.lectiva mitjançant la cooperació amb altres emprenedors. Així doncs he decidit no només invertir en el meu projecte, sinó també invertir a d’altres ja en marxa.

Technorati Tags: societat del coneixement, intel.ligència col.lectiva, bloc, projecte empresarial

Compartir

Etiquetes:Bloc, intel.ligència col.lectiva, projecte empresarial, societat del coneixement

Avui, curiosament nit de resurrecció de difunts o de Halloween, reinicio el meu bloc amb diversos canvis i objectius. Els principals són tenir una més gran regularitat a l’escriure, com a mínim un parell d’apunts per setmana, i expandir els temes a tractar als negocis dins la web 2.0, relacionat amb el meu procés d’establir-me en aquest món, el turisme, tant el professional com el realitzat per mi, i l’actualitat quotidiana que m’envolta.

Per acomplir aquests objectius vaig decidir-me d’entrada per tenir un domini propi i abandonar l’anterior suport a Blogger. Després de fer una bona recerca m’he decidit per WordPress, per la versatilitat que em dona el sistema de plugins, els usos al qual destinaré el bloc i l’extensa comunitat d’usuaris que té. He contractat un allotjament acceptable a Dreamhost, tal com recomanen.

També vaig prendre la decisió de seguir fent el bloc en català però afegint una versió en castellà. No es ben bé una traducció doncs hi haurà entrades que no seran comunes i el contingut d’aquestes pot estar adaptat a qui em vull comunicar.

Per seguir aquest model he triat el tema Misty Look. No és molt web 2.0 però és l’únic que he trobat que estava ja traduït al català i al castellà. Igualment és força clar i senzill. Li haig d’agrair a la Carme Pla les seves traduccions, referenciades i vinculades al peu tal com demana la llicència Creative Commons a la qual també m’he adscrit jo. El seu bloc també m’ha servit per aprendre més sobre els blocaires, i l’interessant experiència de l’Ebresfera. Espero en un futur pròxim repetir l’iniciativa al Penedès.

Només queda tornar a convidar a llegir i comentar al meu bloc, al qual sempre us podeu subscriure. Si voleu saber més coses sobre mi només cal que em contacteu.

Technorati Tags: reinici, wordpress, domini

Compartir

Etiquetes:domini, reinici, Wordpress

He estat un temps desconectat. La veritat és que no he escrit no perquè no me’n recordés del bloc sinó perquè realment he deixat el projecte mig aparcat. Imperdonable. Hem de seguir el ritme i conseqüència d’això he descobert la web wikia. Les possibilitats del web 2.0 semblen inesgotables i la creació de comunitats xarxes té aquí una eina molt important. Com importants seran els beneficis que rebran el senyor de wikipedia mitjançant els anuncis de Google, segons l’article aparegut a Business 2.0 Building a Wiki World.

Compartir

Etiquetes:2.0, Business, tornada

Una de les primeres accions ha estat aconseguir un certificat digital per tal de augmentar les gestions que puc fer per internet davant l’administració pública. Vaig seleccionar fer dos certificats, un mitjançant el projecte CERES de la Fabrica de Moneda y Timbre per a recollir a la delegació d’hisenda i l’altre l’IdCAT per a recollir a l’oficina de la diputació.

El procès de sol.licitud és senzill, potser més entenidor l’IdCAT, i amb només un número de sol.licitud pots recollir el certificat encara que has d’anar personalment. L’instal.lació és senzilla i sense problemes.

No tant és l’incorporació del certificat per part d’algunes web. Les primeres que vaig provar fan fallar. ING Direct tenía temporalment deshabilitat el registre i vaig haver de provar-ho al dia següent sense problemes. Per la seva banda el servei de la Generalitat cat365 va costar varios intents per a que agafés l’identificació mitjançant la signatura electrònica. Finalment ho vaig aconseguir i és que l’alternativa era rebre una identificació d’usuari i contrassenya per correu, i coneixent com va el correu a Gelida era interessant aconseguir-ho.

El títol de l’entrada vé perque a l’oficina de la Diputació a Vilafranca, només entrar en obrir la porta a les 8:30h per a recollir el certificat digital, ens van dir que ens hauriem d’esperar perque la persona que ho porta estava esmorzant! Dins el conveni del funcionariat públic hi ha especificat el seu temps per esmorzar i que s’ho han de combinar, però el que és molt discutible és que les aproximadament desena de persones que hi treballen no funcionen com un equip i puguin suplir la persona que falta. En qualsevol cas vam haver d’esperar mitja horeta aproximadament.

Esperem que l’administració electrònica vagi millorant la gestió, i no parlo de comunicació via e-mail simplement ja que estariem en el mateix cas, sinó en l’automatització de les gestions i la supervisió que el seu resultat s’ajusta a l’orientació al ciutadà necessària.

Compartir

Etiquetes:administració, Certificat, digital, electrònica, Vilafranca

Aquest és un blog que neix amb l’intenció de ser un recull d’idees i progressos, a mena de diari personal, per al desenvolupament d’un projecte empresarial basat al 100% en la societat del coneixement i la gestió de l’informació.

Amb les particularitats de no tenir mai una seu física i la comunicació serà estrictament via internet, vull crear una empresa la qual el seu desenvolupament es faci dins un planter d’organitzacions virtual que pogui ser utilitzat també per més emprenedors. És a dir, crear les eines per facilitar tenir en marxa les empreses amb uns passos mínims, senzills i ràpids.

Per a minimitzar aquest temps caldrà que previament es faci un bon disseny d’aquesta nova comunitat a fi de ressoldre els obstacles que encara ens imposa l’administració pública actual mitjançant la presència física de les persones i la documentació.

També cal dir que les empreses a crear hauran de tenir un perfil marcat, com és l’aprofitament de l’intel.ligència colectiva i la promoció de les xarxes socials en relació amb la resta de empreses de la comunitat, i sobre tot tenir una vocació d’universalitat només limitada per l’idioma d’ús.

No puc assegurar una freqüència en la publicació, encara que espero sigui la màxima possible, però el que si que m’agradaria és que tothom pogués opinar i aportar idees respecte al projecte conforme es va configurant per tal d’incorporar-ho al pla d’empresa.

Compartir

Etiquetes:antic, Bloc, blogger, Inauguració